Passiflora sublanceolata

Passiflora sublanceolata és una espècie del gènero Passiflora, i no en espanyol no té un nom específic. No obstant, les espècies de Passiflora solen conéixer-se com pasionaria o flors de la passió, i se'ls coneix per diversos noms regionals. Pertanyen a la família de les Passifloraceae.

Descripció

Passiflora sublanceolata és una enredadera que produïx zarcillos i pot trepar fins a una altura d'a lo manco 3,6 metros en jardins. Els fulls medixen fins a 3 cm de llarc i 35 cm d'ample i generalment tenen lòbuls moderadament desenrollats en la base. Les bràctees immediatament baix de les flors medixen fins a 10 mm d'ample i són profundament dividides de 2 a 4 voltes, en els últims segments filiformes i arrematats en glándulas pegajosas.

Les flors es descriuen de diverses maneres, com a rosa intens, rosa púrpura lluenta o rosa intens. Les parts masculines i femenines de les flors, els estams i els pistils, es troben per damunt dels pétals en un talle especial, el androginóforo, de fins a 21 mm d'altura. La corona, composta per filaments prims i erectos que rodegen la base del androginóforo, és blanca, a voltes en tocs de rosa o púrpura, i medix fins a 10 mm d'altura. El frut esfèric medix uns 3 cm de diàmetro i és densament pelut.

Distribució

Passiflora sublanceolata es troba en la Península de Yucatán de Mèxic, i Belize i Guatemala.

Hàbitat

En ' zones càlides i subhúmedas en pluges d'estiu, la Passiflora sublanceolata habita en sabanes, boscs baixos semicaducifolios, a voltes inundats o no, i zones pertorbades. Les imàgens d'esta pàgina mostren un eixemplar enredrat en maleza alta i densa a lo llarc d'una carretera en el sur de Mèxic.

Ecologia

La Passiflora sublanceolata és polinizada per colibríes.

En jardins

La Passiflora sublanceolata es propaga fàcilment a partir de llavors i creix ràpidament. No prospera a temperatures inferiors a uns 12 °C, pero és apta per al seu cultiu en tests o hivernàculs.

Taxonomia

En 1936, quan Ellsworth Paine Killip va descriure per primera volta la Passiflora sublanceolata, com Passiflora palmeri var. sublanceolata, tenia sentit, ya que la suposta varietat era molt similar a la Passiflora sublanceolata. No obstant, en 1991, John M. MacDougal va determinar que la P. palmeri es trobava en el desert de Baixa Califòrnia, en el noroest de Mèxic, mentres que P. sublanceolata habitava la península de Yucatán, que és més humida encara que estacionalmente seca, i Belize.

En 2021, estudis moleculars filogenético varen determinar que els tàxons de la secció tradicional de Passiflora, Decaloba, a la que presumiblement pertany la nostra espècie, poden reconéixer-se com a pertanyents a el "clado centroamericano". No obstant, ya que moltes de les aproximadament 600 espècies de Passiflora encara no s'han analisat, moltes característiques de les relacions entre tàxons a nivell de subgénero seguixen sense ser clares.

Etimologia

En el nom del gènero Passiflora, el -Passi- deriva del Nou llatí passio, que significa «passió o sofriment». Açò aludix a la morfologia floral: els tres estils del pistil representen taches, la corona representa la corona d'espines i la coloració roja (si l'hi ha) representa la sanc de Crist, que simbolisa la crucifixión de Crist. La -flora prové del llatí flos, que significa «flor».

En el nom de l'espècie subanceolata, sub- originalment prové del grec antic sub, que significa «davall o més baix», i -lanceolata, que ve del llatí lanceolatus, i significa una menuda llança; per lo tant, en esta espècie, subanceolata deu referir-se a la forma del full, que en botànica tècnica es coneix com "subanceolada".