Anar al contingut

Patum de Berga

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Salt de Plens.jpg
Patum de Berga

La Festa de la Patum de Berga és una celebració tradicional que es realisa durant les festes del Corpus Christi en la localitat catalana de Berga. Ha segut declarada per l'Unesco Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat el dia 25 de novembre de l'any 2005 i inscrita en 2008 en el seu llistarepresentativa[1] i per això elegida automàticament com a Tesor del Patrimoni Cultural Immaterial d'Espanya junt al Misteri d'Elig o les Falles de Valéncia. Anteriorment, en l'any 1983 va ser declarada per la Generalitat de Catalunya festa tradicional d'Interés Nacional. La Patum va ser fundada a finals de el XIV com una festa de caràcter essencialment popular i es troba documentada des de l'any 1525.

La celebració consistix en diverses representacions de figures místiques i simbòliques, que ballen al ritme de la música i els tambors. Els balls es caracterisen per la seua solemnitat, aixina com per l'utilisació de fòc i artefactes pirotècnics.

El dimecres anterior, vespra del dijous de Corpus, el tabal (pregoner de la festa) i els jagants recorren la ciutat anunciant el començ de les festes. Més vesprada comença el drama mímico, dividit en varis actes, que representen les intenses lluites dels cristians contra els àraps ; a l'arcàngel San Miguel que, ajudat per àngels, lluita contra Lucifer i els seus diables; o les burles contra el caudillo àrap Abul-Afer o Bullafer,[nota 1] conquistador de la zona. En canvi, l'acte de l'àguila expressa la satisfacció de Berga per haver acabat en el domini feudal i passar a dependre directa i exclusivament del rei.

Les festes tenen lloc des del dimecres, vespra del Corpus, fins al dumenge següent. El divendres, dia següent del propi Corpus, es realisa una Patum infantil, en una versió adaptada per a chiquets.

La festa

[editar | editar còdic]

La comparsería de la Patum, encara havent sofrit una important superposició de significats a lo llarc de la seua història, conserva reminiscència de pràctiques precristianas, en els rituals de vegetació i de regeneració genésica que sustenten el cicle de maig, pràctiques que l'Iglésia Catòlica va assimilar, va readaptar i va integrar part d'este ceremonial primigeni, convertint-ho en un vehícul d'cristianización.[2]

Els orígens de la Patum deuen buscar-se en la celebració de Corpus Christi, festa naixcuda en el XIII i universalizada en 1316 pel papa Juan XXII. En la ciutat de Berga la referència documental més antiga conservada de la festivitat del Corpus i la seua processó correspon al 20 de maig de 1454, s'inspira en la mateixa festa celebrada en Valéncia des de 1355.[3]

Des dels seus inicis, la processó de Corpus va escomençar a integrar una série de escenificació, que en el pas del temps es varen cridar entremeses, que tenien com a objectius principals l'educació i la moralización dels que observaven el sèquit. Moltes voltes, estes escenificació eren simples cristianización d'elements pagans preexistentes, els quals, varen ser readaptats i varen acabar representant diferents passages de les sagrades escritures, adquirint el seu caràcter procesional definitiu.


Estos entremeses, en el pas dels anys, varen ser obtenint entitat pròpia i guanyant adeptes entre el poble, més pel seu alvertent lúdic que pel seu caràcter aleccionador, quedant solament les parts més festives. Estes mostres festives protagonisades pels mateixos entremeses que prenien part en la processó varen derivar posteriorment en la "Bulla o renou del Santíssim Sacrament", precedent de l'actual Patum.[4] Aixina despuix de la processó de Corpus, es realisaven dos actes clarament diferenciats: la Processó pròpiament dita, venerant el Santíssim Sacrament i l'Iglésia Catòlica, i la Bulla, en un caràcter purament civil i llaic i destinada a honrar i homenajar a les autoritats civils.

Segons el destacat folclorista Joan Amades:

"el conjunt de la Patum constituïx un espectàcul de teatre popular verdaderament notable i, en tota probalidad, únic. Nosatres no coneixem cap atre lloc a on es conserven en estat tan actiu episodis i elements dels entremeses antics, que formen un conjunt tan harmònic, ni que resulten tan espectaculars, sempre, naturalment, en el pla de simplicitat que comporta el teatre de plaça. El conjunt de la Patum és un notable document de valor arqueològic, dins de les representacions que havien contribuït a l'esplendor de la festa eucarística".[5]

Duració i periodicitat

[editar | editar còdic]

La Patum de Berga se celebra una volta a l'any. La data de celebració és variable pel fet de coincidir en la festivitat del Corpus Christi. Per lo que la Patum se celebra entre finals del més de maig i finals del més de juny. Els actes centrals de la festa tenen lloc durant la semana del Corpus, de dimecres a dumenge. Hi ha, no obstant, uns actes preliminars, d'anunci de les festes, que es fan les semanes anteriors a la festivitat del Corpus i que s'han mantingut. El primer d'estes actes preliminars té lloc tres dumenges abans de Corpus: el Dumenge de l'Ascensió.[nota 2] el Segon, el dumenge immediatament anterior: el Dumenge de la Santíssima Trinitat.[nota 3][6]

La festa, pròpiament dita, té cinc dies de duració i comença sempre en dimecres (dia anterior al dijous de Corpus) i termina el dumenge.

Els principals actes de cada dia són:

  • Dimecres: Passada al migdia i de nit en honor a les autoritats.
  • Dijous: Patum de lluïment al migdia i tandes de Patum «completa» en tirabols de nit.
  • Divendres: Patum infantil de lluïment al migdia i tandes Patum infantil «completa» en tirabols per la vesprada.
  • Dissabte: Entrega dels títuls de «Patumaire» i «Patumaire» d'Honor i passada al migdia i de nit en honor als administradors i les places de Berga.
  • Dumenge: Patum de lluïment al migdia i tandes de Patum «completa» en tirabols de nit.

Actes principals

[editar | editar còdic]

Quatre Fuet

[editar | editar còdic]

Els Quatre Fuet consistixen en dos salts de maces portats a terme el dumenge de la Santíssima Trinitat, en l'objectiu de provar els fuet i marcar l'inici de la celebració.[7]

Patum «completa»

[editar | editar còdic]

La Patum completa és l'acte de major afluència i popularitat de la festa, tenint lloc el dijous i dumenge de nit. Participen totes les comparses vàries voltes, en quatre actuacions per comparsa, a excepció dels plens, que només ixen dos voltes. Quan acaba el segon salt de plens, se celebren els tirabols.

Patum de lluïment

[editar | editar còdic]

Té lloc el dijous i el dumenge a les dotze del migdia. prèviament a este acte, els músics van a buscar als administradors, que són duts a una missa, quan esta acaba, és interpretat l'himne de Berga i junt en el restant de comparses, es dirigixen cap a l'ajuntament. Una atra de les principals característiques d'este acte és que les maces tenen música en la seua actuació, en lloc de botar en el soroll del tabal. Els gegants també realisen una actuació llaugerament diferent a les de la Patum «completa». Es realisa una actuació per comparsa, sense plens i en tirabols en finalisar.

La Passada o Passacarrers té lloc el dimecres i dissabte, al migdia i de nit, despuix de dos salts de maces, guites i gegants el dimecres, i d'un salt de les mateixes comparses el dissabte. Les comparses van passant per un recorregut i parant-se en varis punts per a realisar actuacions i balls.[8]

En la primera passada, els quatre gegants i el Tabal marquen l'inici de les festes, invitant a la població a participar.

En la segona passada, els gegants vells, el Tabal, les maces i les guites van per un recorregut eleigido per les autoritats locals.

El dissabte, els gegants vells, el Tabal, les maces i les guites van per un recorregut elegit pels administradors, recorrent gran part de la ciutat.

Patum infantil

[editar | editar còdic]

La Patum infantil té lloc el divendres de corpus i es realisen els mateixos actes que en la Patum, en la diferència de que les figures tenen un aspecte diferent i són de menor tamany per a que puguen ser dutes per chiquets. Va ser oficialisada en 1964.

Actes alternatius

[editar | editar còdic]

Patum de la Pietat

[editar | editar còdic]

A principis del s. XX, varen escomençar a aparéixer diverses patums de barri, de totes estes, les úniques que es conserven hui en dia són les dels barris de la Pietat i la Creu d'Avià. Se celebra aproximadament dos semanes abans de corpus, sent la primera en l'any 1962.[9]

Patum dels Torrats

[editar | editar còdic]

Encara que no es tracta d'un acte en sí mateixa, la Patum dels Torrats, dels Pobres o dels Borratxos és la representació de la comparseria i dels balls, per part dels assistents, poc despuix del final dels Tirabols.

Comparses

[editar | editar còdic]

El Tabal

[editar | editar còdic]

És la persona que en un gran timbal (tabal) que pregona les festes. Ho fa el dumenge de l'Ascensió i, per segona volta, el dumenge de la Trinitat. La vigília del Corpus, al migdia, torna a repicar, esta volta acompanyat pels Jagants. Es diu que el seu sò és el que dona nom a la Patum. Segons conta la tradició, el timbal té la màgia de poder rebujar els núvols i aclarir el temps. També es diu que qualsevol bergadano que es trobe fora de la seua ciutat, per molt alluntat que estiga, si el dia de l'Ascensió acosta el seu oït al sol podrà escoltar el sò del timbal.

Els Turcs i Cavallets

[editar | editar còdic]

Els Turcs i Cavallets (turcs i cavallers) són la representació de quatre turcs, en turbants i relluents cimitarras i quatre cavallers cristians que cenyixen en la seua cintura uns caballitos de fusta. Ixen junts al mig de la plaça, a on formen dos círculs concèntrics, donant començ a la batalla al són de la música, composta expressament per a este acte. Els moros carreguen cinc voltes contra els cristians, fent chocar el seu cimitarra en un tros de fusta que duen els cavallers. L'acte culmina en el acuchillamiento simbòlic dels cristians als moros.

Les maces (mazas) representen uns diables portadors d'una maza arrematada en un "fuet" (una espècie de petart llarc), que dansen en grups de dos junt en San Miguel i l'Àngel. Quan el petart de la maza esclata el dimoni portador cau mort al sol. El ball es prolonga fins que tots els diables són derrotats i queden estesos pel sol. En la patum de lluïment, la representació consta de huit mazas i la seua pròpia música, mentres que en la patum completa són quatre les mazas que boten en el soroll del tabal.

Els Àngels (àngels) representen a San Miguel i a un acompanyant, sent les forces del ben que arrematen a les maces, les forces del mal.

Les Guitas

[editar | editar còdic]

Són d'aspecte de dragó monstruoso en un llarc coll. L'objectiu de les Guitas és perseguir a la gent mentres per la seua boca ix sense parar el fòc dels petarts. Antigament hi havia solament una: la "Guita Grossa" i a finals de el XIX se li va afegir una atra, denominada "Guita Xica" o "Guita boja", que és de menor tamany.

L'Àguila

[editar | editar còdic]

Considerada la més important de la Patum, l'Àliga, és sense dubte la figura més senyorial, símbol del poder (representat per la corona ducal que du), també du l'escut de Berga. La seua dansa és la més delicada, en un ràpit joc de peus, en pausa i solemnitat aumentat al ritme de la música, per a terminar girant sobre sí mateixa en gran velocitat. En 1957, esta figura es va vore involucrada en un accident que va causar la mort d'una persona.

Els Nans vells

[editar | editar còdic]

Els nans vells (nanos antics) o nanos vells ballen tocant les castañuelas al són de música de vals. Es tracta d'un element incorporat a la Patum en el 1853. Tenen una mida de 60 cm i pesen dèu quilos cada u. Al no contar en una música pròpia, estos ballen les mateixes cançons que els jagants.

Els Jagants

[editar | editar còdic]

Hi ha dos parelles de jagantes, els vells i els nous, estos últims afegitons en 1891. Delecten al públic, sobretot a l'infantil, en la seua majestuosa dansa. Són unes figures de gran pes i altura, fet que complica la realisació dels seus balls.

Els Nans nous

[editar | editar còdic]

Els nans nous (nanos nous) varen ser introduïts l'any 1888 per a substituir als nans vells, que es trobaven en molt males condicions. Afortunadament, varen ser restaurats. Representen dos parelles, una major i una atra jove. La seua música és alegre i en aire juganer.

Els Plens

[editar | editar còdic]

El fòc és l'element més representatiu en la festa de la Patum i els Plens representen l'orgia infernal.[nota 4] Es tracta de 100 diables (vestits en herba fresca per a protegir-se ells mateixos del fòc) en caraça de color vert i nou fuet cada u. Este entremés solament actua en la representació de la nit.

Els Tirabols

[editar | editar còdic]

No es tracta específicament d'una comparsa, sino d'un ball en el que participen les comparses del Tabal, Guites i Gegants (Jagants). Els músics interpreten quatre tirabols diferents: El Tirabol, Vals-Jota, la Patumaire i el Patumaire. Es tracta del punt final de la Patum, en l'unió del poble en els Jagants i les Guites en la que, tots enllaçats pel braç, boten i dansen sense parar en el sentit contrari de les agulles del rellonge. És la apoteosis final de la festa. Quan els músics paren, la gent els increpa per a que continuen tocant i aixina poder seguir ballant, fet que pot repetir-se fins a vint voltes. Des de fa uns anys, al final dels tirabols, tornen a ballar les Guites, arrematant per fi la Guita Grossa.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Farràs, Jaume. La Patum de Berga. Barcelona 1986.
  • Noguera i Canal, Jaume. La Patum de Berga. Barcelona 1992.
  • Felipó, Ramon. Bibliografia i discografia de la Patum. L'Erol, suplement 2, Berga, 2003.
  • Felipó, Ramon. La Patum, el Corpus Christi de Berga. Tarragona, 2005.
  • Felipó, Ramon. Antigues imatges de la Patum. Barcelona, 2006.
  • Rumbo i Soler, Albert. Patum-2001 Berga Amalgama Edicions. ISBN 84-89988-39-0.
  • Noyes, Dorothy. Fire in the plaça: catalan festival after Franco. Filadèlfia, 2003.
  • Amades i Gelats, Joan. La Patum de Berga -1932 Barcelona-. Junta de Museus. Bolletí dels Museus d'Art.
  1. D'ahí l'antic nom de la Patum: bulla.
  2. Els cristians celebren la festa de l'Ascensió quaranta dies despuix de Pasqua estant presente esta tradició des del sigle IV.
  3. La celebració cristiana es fa en el dumenge despuix de Pentecostés.
  4. Lliteralment del català: Els Plens (de fòc)

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «La Patum de Berga». UNESCO Culture Sector. Consultat el 20 d'agost de 2010.
  2. [1] [2] archivat en Wayback Machine. Visió antropològica - Museu de la Patum de Berga (en català)
  3. Dossier UNESCO - Descripció, p.18
  4. Dossier UNESCO - Descripció, p.19
  5. Amades, Joan. Costumari Català. El curs de l'any. Barcelona (Ed. Salvat i 62, 1983)ISBN:84-345-3673-0
  6. Dosier presentat a la UNESCO - Identificació
  7. «Els 4 Fuet» (en ca).
  8. «Dimecres de Corpus» (en ca).
  9. «La patum del carrer de la Pietat».

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons