Pearceíta

Archiu:Pearceite-rom35d.jpg

Pearceíta

La pearceíta és un mineral de la classe dels minerals sulfur, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la pearceíta”. Va ser descoberta en 1896 en una mina d'Aspen en el comtat de Pitkin, en l'estat de Colorat (EE. UU.), sent nomenada aixina en honor de Richard Pearce, químic nortamericà. Sinònims poc usats són: coronita o gouverneurita.

Característiques químiques

És un sulfur arseniuro de coure i argent, anhidro. Té tres politipos: pearceíta-M2a2b2c, pearceíta-T2ac i pearceíta-Tac. Com tots els de el grup de la pearceíta al que pertany són sulfur de coure i argent.

És l'anàlec en arsènic de la polibasita (Cu(Ag,Cu)₆Ag₉Sb₂S₁₁), en la que forma una série de solució sòlida, en la que la substitució gradual de l'arsènic per antimoni va donant els distints minerals de la série.

Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: cinc, ferro i antimoni.

Formació i jaciments

Apareix en jaciments de metals d'orige hidrotermal, formada per metamorfisme a temperatura baixa a mija.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: acantita, argent natiu, proustita, cuarzo, barita o calcita.