Pecopteris

Archiu:Pecopteris villosa.jpg

Pecopteris

Pecopteris és un gènero extint de falaguera (Filicophyta) fòssil del Carbonífero i el Pérmico trobat en León (Espanya).

Definició i història

Pecopteris és un gènero de manera que s'usa per a fullage estèril del Carbonífero al Pérmico. Va ser creat per Brongniart (1822) com una de les 5 seccions (subgéneros) del gènero Filicites, grup en el que Schlotheim havia inclós totes les plantes fòssils en aspecte de falagueres.

Zeiller, 1888 definix el gènero de la següent forma. “Frondes potser a voltes bipinnados, pero més comunament tripinnados o cuadripinnatífidos o inclús cuadripinnados. Raquis dels diferents órdens es mantenen nuets entre les pinnas homòlogues que els acompanyen, i que no tenen en l'espai que separa estes pinnas ni pinnas menors ni pínnulas. Pínnulas unides per tota la seua base, que ixen del raquis en ànguls generalment prou oberts, a voltes més o menys soldadas entre elles, en vores paraleles o llaugerament convergents, lo més a sovint sancers, a voltes lobulados o dentados, en àpiç generalment redonejat o obtús, més rarament agut. Nervi central nítit, que aplega casi fins a l'àpiç de les pínnulas; nervis secundaris habitualment alterns, que ixen del nervi principal en ànguls prou oberts, ben simples, be una o vàries voltes bifurcados” Este autor suponia ademés a lo manco alguns Pecopteris semblaven haver pertanygut a arbres que les seues frondes eixien de la part superior del troncs d'altura considerable.

Morfologia

En tractar-se d'un gènero de forma les distintes espècies de Pecopteris es poden assignar a famílies diferents, per això, les descripcions següents es fan tenint en conte l'assignació taxonómica:

Frondes

El gènero de forma Pecopteris està definit segons la morfologia dels frondes estèrils. Són per tant, evidentment, els caràcters morfològics del fronde els més importants a l'hora de determinar les distintes espècies. Els frondes dels Pecopteris consistixen en fulls composts, generalment tres o quatre voltes dividides, en un peciol o raquis que du insertes pinnas que es van dividint successivament fins a aplegar als últims elements, les pínnulas. Al raquis principal se li assigna el nom de primari. D'ell partixen els raquis secundaris de les pinnas també secundàries. Estes duen raquis i pinnas terciarias i aixina successivament. Degut a que lo normal quan es localisa un fòssil és que no se sàpia a que orde pertanyen les pínnulas, és habitual que estes es denominen última (o d'orde n) penúltima (o d'orde n-1) i aixina successivament.

Pínnulas

A lo llarc del fronde pot haver una forta variació de la forma de les pínnulas. Per un costat estan les pínnulas terminals, que freqüentment es tracten d'un caràcter taxonómico de primer orde pero que, per desgràcia, no sempre es poden usar en fins clasificatorios pel caràcter fragmentario dels eixemplars muestreados. Per un atre costat, en alguns grups de Pecopteris com per eixemple en els Lobatopteris, Polymorphopteris, Remia o Oligocarpia sol ser habitual la presència de pínnulas lobuladas o pinnatífidas, principalment en la part terminal de les pinnas primàries.

Esporangis

Poc despuix de l'establiment del gènero Pecopteris, es varen trobar fructificaciones associades en els fulls, lo que va confirmar que la majoria de les espècies eren verdaderes falagueres. Pel deficient o variable estat de preservació de part del material descrit, pero també per la diferent interpretació del significat diagnòstic d'algunes traces (per eixemple els pedúnculs de la base dels sinangios), s'han atribuït a Pecopteris un ampli número de gèneros de forma de fructificaciones. L'us de modernes tècniques paleobotánicas (en particular els processos de transferència) han permés una reinterpretación de la validea de molts d'eixos gèneros. Es poden acceptar actualment les següents fructificaciones en fòssils de compressió.

• Família Zygopteridaceae

- Nemejcopteris Barthel

- Corynepteris Baily

• Família Psaroniaceae

- Remia Knight (=Weissites Remy senar Goeppert)

- Asterotheca Presl

- Ptychocarpus Weiss

- Acitheca Schimper

- Danaeites Goeppert (=Orthotheca Corsin)

Família Psalixochlaenaceae

- Bertrandia Dalinval (=Zeilleria Kidston pars)

Família Sermayaceae

- Oligocarpia Goeppert

Família Tedeleaceae

- Senftenbergia Corda

Distribució i habitat

Brongniart descrivia baix este gènero material procedent des del Carbonífero fins al Jurásico. L'us habitual actual d'este gènero de forma és el d'espècies Paleozoicas. Actualment es considera una espècie pròpia del Carbonífero Superior fins al Pérmico.

Encara que els més antics eixemplars procedixen del començ del Pensilvaniente es va fer dominant durant el Estefaniense. El registre complet dels Pecopteris comprén aproximadament 40 millons d'anys. Basant-se en les primeres aparicions i en el patró de radiació global durant el Estefaniense, l'orige geogràfic de les Marattiales sembla ser tropical o euroamericano.

Archiu:Pecopteris arborescens.jpg

Pecopteris.