Pectolita
La pectolita és un mineral del grup dels silicat, subgrup inosilicatos i dins d'ells pertany als piroxenoides. Químicament és un silicat de calcio i sodi.[1] És l'equivalent en calci de la sérandita (en manganeso).
Descrit per primera volta en 1828 en Mont Balde, província de Trento, Itàlia, i el seu nom procedix del grec pektos 'compacte', lithos , 'pedra', per la seua resistència a ser polvorisat. Sinònim molt poc usat en espanyol és gonsogolita.
Ambient de formació
[editar | editar còdic]
La pectolita és un mineral primari en les sienitas nefelínicas. També apareix com a secundari per metamorfisme hidrotermal en les cavitats de basalt i diabasas. Pot trobar-se en serpentinitas i peridotita.
En estes roques apareix associada a minerals com zeolitas, prehnita, calcita, datolita i serpentina.
Localisació, extracció i us
[editar | editar còdic]S'han trobat jaciments importants en Califòrnia i Nova Jersey (EE. UU.), Bahames, República Dominicana, Itàlia i Anglaterra.
La varietat denominada larimar, d'hàbit massiu i azulada, es troba en la República Dominicana i és explotada com gema semipreciosa; larimar és més be el seu nom comercial que una varietat.
La bellea d'alguns eixemplars aciculares radiados li fa ser d'interés per als coleccionistes.
Les agulles esmolades de pectolita penetren fàcilment la pell, a on una volta incrustades són invisibles i trencadices, per lo que són difícils d'eliminar causant dolor. Es deu manejar en esment este mineral i no fregar mai les mans, enjuagándolas en aigua corrent forta abans de manejar qualsevol cosa, especialment aliments.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ American Mineralogist (1978): 63: 427.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pectolita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.