Pedra, paper o tijera

Pedra, paper o tijera(s), conegut també com chin chan pún, pikachú, cachipún, jankenpon,[1] yan ken po,[2] pin posa papes, hakembó i how-llaure-you-speak, és un joc de mans en el que existixen tres elements: la pedra, que venç a la tijera trencant-la, la tijera, que venç al paper tallant-ho, i el paper, que venç a la pedra envolent-la, donant lloc a un círcul o cicle tancat (vore bucle estrany), que caracterisa el joc. S'utilisa en molta freqüència per a decidir quí de dos persones farà alguna cosa, tal i com es fa a voltes usant una moneda, o per a dirimir algun assunt.
Distints noms del joc
[editar | editar còdic]En Japó, Perú, Brasil, Paraguay i Equador se li coneix com jan-ken-posa (じゃんけんぽん?) o hakembo, provablement, per l'immigració japonesa.cita requerida En Mèxic, és conegut com a «pedra, paper o tijera», «chin chan pú» o «pikachú» (una variant del mateix), i en el passat se li va conéixer inclús en un nom en anglés: «How-llaure-you? Speak!», i en algunes parts del país «boy scout». En Colòmbia, Argentina, Equador, Espanya, República Dominicana, Uruguay i Veneçola se sol cridar «pedra, paper o tijera», encara que en Bogotà/Colòmbia a voltes es referixen al joc com «Chin, pum, papes».[3]
El motiu de que en alguns països de Sudamérica s'use la mateixa nomenclatura que en Japó és que els italians, atres europeus immigrants i els descendents de japonesos acostumen a jugar-ho tal i com li'l varen ensenyar els seus yayos. Es canta jan, ken, i es llança la mà dient ¡po(n)!.cita requerida En Chile, ha donat lloc a ca-chi-pún. En Paraguay, en canvi, preval la forma guaranizada hakembo.[4]
En Corea del Sur, es denomina gawi-bawi-bo, 가위바위보 (tijera-pedra-paper).[5] També existix una variant anomenada mook-chi-pa, Plantilla:Ill (pedra-tijera-paper).
Cóm es juga
[editar | editar còdic]| Archiu:Rock-paper-scissors (rock).png | Archiu:Rock-paper-scissors (paper).png | Archiu:Rock-paper-scissors (scissors).png |
| Cada u dels tres elements que es formen en les mans: pedra, paper i tijera). | ||
Els jugadors conten junts «1, 2, 3..., ¡pedra, paper o tijera!»; «pedra, paper o tijera, ¡Ya!»; o be «¡jan, ken, posa!»; «¡ca, chi, pun!»; o directament «pedra, paper o ¡tijeras!». I just en acabar mostren tots al mateix temps una de les seues mans, de modo que puga vore's l'element que cada u ha elegit:
- Pedra: un puny tancat.
- Paper: tots els dits estesos, en la palma de la mà de costat, mirant cap a avall o cap a dalt; en algunes variants, es coloca la mà en forma de garra o bossa envolvente.
- Tijera: dits índex i mig estesos i separats formant una «V».
L'objectiu és véncer a l'oponent seleccionant l'arma que guanya, segons les següents regles:
- La pedra esclafa la tijera. (Guanya la pedra.)
- La tijera talla el paper. (Guanya la tijera.)
- El paper envol la pedra. (Guanya el paper.)
- En cas d'empat (que dos jugadors elegixquen el mateix element o que tres jugadors elegixquen cada u un objecte distint), es juga una atra volta.
A voltes, açò es repetix fins que un dels jugadors guanya en tres punts, o cinc, segons s'haja acordat prèviament, i serà llavors el vencedor del joc.
Pikachú
[editar | editar còdic](Més conegut en Colòmbia) Els jugadors canten junts «Pi-ka-chú. Pica dalt, pica avall, pica a un costat, pica a l'atre: Pi-ka-chú», en moviments distints als originals durant l'entonament: «Pi-ka-chú (mans en les palmes juntes chocant d'un costat a l'atre en les de l'oponent). Pica dalt (encara en les palmes juntes, els oponents junten les seues mans i en la mà exterior «aplaudixen» per dalt la mà del contrincant), pica avall (tornen la mà al centre i esta volta «aplaudixen» la mà del contrincant per avall), pica a un costat (duen la mà dreta cap a este costat), pica a l'atre (en la mà dreta a la dreta, dus l'atra mà a l'esquerra, quedant en una posició que semblara «encolliment de muscles»): Pi-ka-chú (s'empunya la mà, s'agita tres voltes i just al final s'elegix pedra, paper o tijera, en les regles normals del joc)».
El joc funciona a dos de tres victòries, i el primer en conseguir-les, castiga al seu companyer en la pròpia cançó (la força en que s'aplica el castic pot variar segons la persona): «Pi-ka-chú (li dona palmadas en les galtes). Pica dalt (li jala les galtes cap a dalt), pica avall (li jala les galtes cap a avall), pica a un costat (li jala les galtes cap als costats), pica a l'atre (li esclafa les galtes): Pi-ka-chú (li torna a donar palmadas en les galtes)». Es juga en Mèxic i Colòmbia.
Fu man chú
[editar | editar còdic]En Perú existix una variant que es juga prèviament al pedra, paper o tijera. Es denomina fu man chú i consistix en un joc de mans grupal per a anar disminuint el número de contrincants. Els jugadors deuen, despuix de dir al unísono «¡Fu, man, chú!», mostrar la mà en la palma cap a dalt o cap a avall i són eliminats els qui per proporció hagen tret el mateix resultat en menor cantitat. Es juga fins que solament queden dos persones que finalment realisen el duel final a yan ken po.[6][7][8]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «jankenpon | Diccionari de americanisme» (en és). «Diccionari de americanisme». Consultat el 2025-04-24.
- ↑ «yan ken po, yan, ken, po | Diccionari de americanisme» (en és). «Diccionari de americanisme». Consultat el 2025-04-24.
- ↑ «¿'Yan ken pó', ‘chin chan pú’ o ‘ca chi pún’? ¿Cóm ho diuen en atres països?» (en és). larepublica.pe. Consultat el 2023-07-12.
- ↑ «Realisaran torneig de “hakembo”» (en és-es). extra.com.py. Consultat el 20 de maig de 2019.
- ↑ «가위바위보 en Espanyol - Coreà-Espanyol Diccionari» (en en). Glosbe. Consultat el 20 de maig de 2019.
- ↑ «Jocs oblidats» (en és). Amèrica Televisió. Consultat el 24 de març de 2019.
- ↑ «M'acorde» (en és). Peru21. Consultat el 24 de març de 2019.
- ↑ «DiPerú | Diccionari de peruanismos en llínea». diperu.apl.org.pe. Consultat el 2025-04-24.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Piedra, papel o tijera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.