Anar al contingut

Pedra, paper o tijera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pedra, paper o tijera
Erro al crear miniatura:
Esquema de «pedra, paper o tijera». Cada element venç a un dels atres dos, i a la seua volta és vençut per un d'ells.

Pedra, paper o tijera(s), conegut també com chin chan pún, pikachú, cachipún, jankenpon,[1] yan ken po,[2] pin posa papes, hakembó i how-llaure-you-speak, és un joc de mans en el que existixen tres elements: la pedra, que venç a la tijera trencant-la, la tijera, que venç al paper tallant-ho, i el paper, que venç a la pedra envolent-la, donant lloc a un círcul o cicle tancat (vore bucle estrany), que caracterisa el joc. S'utilisa en molta freqüència per a decidir quí de dos persones farà alguna cosa, tal i com es fa a voltes usant una moneda, o per a dirimir algun assunt.

Distints noms del joc

[editar | editar còdic]

En Japó, Perú, Brasil, Paraguay i Equador se li coneix com jan-ken-posa (じゃんけんぽん?) o hakembo, provablement, per l'immigració japonesa.cita requerida En Mèxic, és conegut com a «pedra, paper o tijera», «chin chan pú» o «pikachú» (una variant del mateix), i en el passat se li va conéixer inclús en un nom en anglés: «How-llaure-you? Speak!», i en algunes parts del país «boy scout». En Colòmbia, Argentina, Equador, Espanya, República Dominicana, Uruguay i Veneçola se sol cridar «pedra, paper o tijera», encara que en Bogotà/Colòmbia a voltes es referixen al joc com «Chin, pum, papes».[3]

El motiu de que en alguns països de Sudamérica s'use la mateixa nomenclatura que en Japó és que els italians, atres europeus immigrants i els descendents de japonesos acostumen a jugar-ho tal i com li'l varen ensenyar els seus yayos. Es canta jan, ken, i es llança la mà dient ¡po(n)!.cita requerida En Chile, ha donat lloc a ca-chi-pún. En Paraguay, en canvi, preval la forma guaranizada hakembo.[4]

En Corea del Sur, es denomina gawi-bawi-bo, 가위바위보 (tijera-pedra-paper).[5] També existix una variant anomenada mook-chi-pa, Plantilla:Ill (pedra-tijera-paper).

Cóm es juga

[editar | editar còdic]
Archiu:Rock-paper-scissors (rock).png Archiu:Rock-paper-scissors (paper).png Archiu:Rock-paper-scissors (scissors).png
Cada u dels tres elements que es formen en les mans: pedra, paper i tijera).

Els jugadors conten junts «1, 2, 3..., ¡pedra, paper o tijera!»; «pedra, paper o tijera, ¡Ya!»; o be «¡jan, ken, posa!»; «¡ca, chi, pun!»; o directament «pedra, paper o ¡tijeras!». I just en acabar mostren tots al mateix temps una de les seues mans, de modo que puga vore's l'element que cada u ha elegit:

  • Pedra: un puny tancat.
  • Paper: tots els dits estesos, en la palma de la mà de costat, mirant cap a avall o cap a dalt; en algunes variants, es coloca la mà en forma de garra o bossa envolvente.
  • Tijera: dits índex i mig estesos i separats formant una «V».


L'objectiu és véncer a l'oponent seleccionant l'arma que guanya, segons les següents regles:

  • La pedra esclafa la tijera. (Guanya la pedra.)
  • La tijera talla el paper. (Guanya la tijera.)
  • El paper envol la pedra. (Guanya el paper.)
  • En cas d'empat (que dos jugadors elegixquen el mateix element o que tres jugadors elegixquen cada u un objecte distint), es juga una atra volta.

A voltes, açò es repetix fins que un dels jugadors guanya en tres punts, o cinc, segons s'haja acordat prèviament, i serà llavors el vencedor del joc.

Pikachú

[editar | editar còdic]

(Més conegut en Colòmbia) Els jugadors canten junts «Pi-ka-chú. Pica dalt, pica avall, pica a un costat, pica a l'atre: Pi-ka-chú», en moviments distints als originals durant l'entonament: «Pi-ka-chú (mans en les palmes juntes chocant d'un costat a l'atre en les de l'oponent). Pica dalt (encara en les palmes juntes, els oponents junten les seues mans i en la mà exterior «aplaudixen» per dalt la mà del contrincant), pica avall (tornen la mà al centre i esta volta «aplaudixen» la mà del contrincant per avall), pica a un costat (duen la mà dreta cap a este costat), pica a l'atre (en la mà dreta a la dreta, dus l'atra mà a l'esquerra, quedant en una posició que semblara «encolliment de muscles»): Pi-ka-chú (s'empunya la mà, s'agita tres voltes i just al final s'elegix pedra, paper o tijera, en les regles normals del joc)».

El joc funciona a dos de tres victòries, i el primer en conseguir-les, castiga al seu companyer en la pròpia cançó (la força en que s'aplica el castic pot variar segons la persona): «Pi-ka-chú (li dona palmadas en les galtes). Pica dalt (li jala les galtes cap a dalt), pica avall (li jala les galtes cap a avall), pica a un costat (li jala les galtes cap als costats), pica a l'atre (li esclafa les galtes): Pi-ka-chú (li torna a donar palmadas en les galtes)». Es juga en Mèxic i Colòmbia.

Fu man chú

[editar | editar còdic]

En Perú existix una variant que es juga prèviament al pedra, paper o tijera. Es denomina fu man chú i consistix en un joc de mans grupal per a anar disminuint el número de contrincants. Els jugadors deuen, despuix de dir al unísono «¡Fu, man, chú!», mostrar la mà en la palma cap a dalt o cap a avall i són eliminats els qui per proporció hagen tret el mateix resultat en menor cantitat. Es juga fins que solament queden dos persones que finalment realisen el duel final a yan ken po.[6][7][8]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «jankenpon | Diccionari de americanisme» (en és). «Diccionari de americanisme». Consultat el 2025-04-24.
  2. «yan ken po, yan, ken, po | Diccionari de americanisme» (en és). «Diccionari de americanisme». Consultat el 2025-04-24.
  3. «¿'Yan ken pó', ‘chin chan pú’ o ‘ca chi pún’? ¿Cóm ho diuen en atres països?» (en és). larepublica.pe. Consultat el 2023-07-12.
  4. «Realisaran torneig de “hakembo”» (en és-es). extra.com.py. Consultat el 20 de maig de 2019.
  5. «가위바위보 en Espanyol - Coreà-Espanyol Diccionari» (en en). Glosbe. Consultat el 20 de maig de 2019.
  6. «Jocs oblidats» (en és). Amèrica Televisió. Consultat el 24 de març de 2019.
  7. «M'acorde» (en és). Peru21. Consultat el 24 de març de 2019.
  8. «DiPerú | Diccionari de peruanismos en llínea». diperu.apl.org.pe. Consultat el 2025-04-24.


Referències

[editar | editar còdic]