Pedra de Huamanga

Naiximent en l'interior d'un ou en pedra de Huamanga, a l'esquerra un huayruro.

La pedra de Huamanga és un tipo d'alabastre (sulfat de calç) extreta de pedreres ubicades en els districtes de Pomabamba, Chacolla, Canchacancha i Chuschi, en la província de Cangallo, Perú. Va obtindre la denominació quechua de chiquet rumi (pedra de chiquet) en alusió a les escultures religioses del chiquet Jesús que varen proliferar en l'época virreinal, i per la seua fragilitat. També és coneguda com berenguela i substituïx al marbre occidental. El tallat en pedra de Huamanga és una manifestació artística característica d'Ayacucho.

Geologia

És una formació geològica sedimentaria d'orige volcànic peruà, de color blanc i a voltes, en tonalitats tènues que van del gris o plom al sépia. És un sediment d'orige volcàico tècnicament conegut com pedra d'alabastre, material constituït per sulfat càlcic hidratado (SO4Ca - 2H2O). En Ayacucho els depòsits calçcáreos que varen donar orige a este tipo de pedra es varen formar a lo llarc del Triásico Superior i varen anar posteriorment metamorfoseados com a conseqüència de les compressió ocorregudes durant el Cretáceo. En el Cusco i en tot l'Altiplano andino, incloent Bolívia, a esta pedra li la va cridar belenguela o berenguela i va ser amprada per a l'elaboració de peces utilitàries, com morters, o llitúrgics, com a piles bautismales. Una atra varietat d'este alabastre és coneguda com "pedra del llac" i es troba en Puno, prop del llac Titicaca.

Jaciments

Els jaciments d'alabastre, explotats en pedreres propenques a la ciutat d'Huamanga, es presenten de manera natural en forma de birles en mides compreses entre 40 i 150 centímetros de diàmetro aproximadament o en forma de vetes que afloren a la superfície o s'adinsen en la terra. Les característiques pròpies de l'alabastre, entre les que destaquen el seu fàcil maleabilidad (la durea de la pedra oscila entre 2,2 i 2,7 en l'escala de Mohs), la seua color blanquecino (per la seua estructura criptocristalina de gra fi) i la seua exclusivitat, fan de cada pedra un original irrepetible que està predominantment destinat a ser utilisat com a objecte decoratiu, contribuint, per la seua naturalea, a exaltar la bellea del lloc a on és expost.

Encara que existixen pedreres d'alabastre en diverses regions del Perú, en Ayacucho mateix, existixen jaciments també en la província de Cangallo, a unes lleguas de Pomabamba i en Chacolla, és en Huamanga a on es va desenrollar des de la colónia una escola escultòrica (influenciada per talladores espanyols de Navarra i Aragó) que va saber aprofitar les qualitats del material per a elaborar diversos objectes decoratius i de cult. D'allí que en el pas del temps escomençara a conéixer-li-la com a Pedra de Huamanga. Popularment era també coneguda com "chiquet rumi", "pedra de Chiquet", perque en ella es feyen els "Manuelitos" per als Naiximent.

Existix pedra de Huamanga de diverses calitats. Ara s'aprecia més la blanca, pero la translúcida servia abans per a fabricar plaques primes que a modo de vidre s'usaven en les finestres i tragaluces dels temples i algunes mansions, com pot vore's en Ayacucho, Arequipa i Cuzco. La llum filtrada per estes plaques té un color àmbar tènue molt càlit, que invita al recolliment. A voltes la pedra presenta inclusions negres, les quals poden aprofitar-se per a donar-li vida a la figura.