Anar al contingut

Pedra de la bruixa serp

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pedra de la bruixa serp
Archiu:Snake-witch. caps block 0
La pedra de la bruixa serp.

La Bruixa serp (Ormhäxan), Hechicera serp (Ormtjuserskan) o Pedra de Smiss (Smisstenen) és una image gravada en pedra trobada en Smiss, parròquia de När, Gotland, Suècia. Descoberta en un cementeri, medix uns 82 cm d'altura i mostra una figura sostenint una serp en cada mà.[1] Damunt de la figura hi ha tres criatures entrellaçades formant un trisquel, identificats com un javalí, un àguila i un llop.[2] La pedra ha segut datada entre els anys 400-600 d. C.[3]

Encara que molts investigadors la denominen bruixa serp, el seu orige i relació en la cultura celta o nòrdica permaneix en el debat.

Paralelismes, interpretacions i especulacions

[editar | editar còdic]

L'image va ser descrita per primera volta per Sune Lindquist en 1955. Va intentar sense èxit trobar conexions en antigues fonts islandeses, i va comparar la pedra en la Deesa de les serps de Creta. Lindquist va trobar relació en el cèltic caldero de Gundestrup, encara que semble haver passat per alt que el caldero també mostra una figura que sosté una serp.[4]

Arrhenius i Holmquist (1960) també varen trobar una relació en l'art cèltic tardà. Més alvance Arrhenius (1994) va considerar sériament que la figura no era una bruixa sino un mac i datava la pedra en l'era de Vendel. Hauk (1983), sugerix que la figura és el deu Odín en forma de dòna, mentres que Görman (1983) sugerix que l'image pertany al deu celta Cernunnos.[5]

També ha estat relacionat en un bajorrelieve de pedra de l'iglésia de Väte en Gotland que mostra a una dòna que alleta a dos dragons, pero esta image té una antiguetat posterior en cinc sigles de diferència.[6]

Simbolisme de la serp

[editar | editar còdic]

Les serps varen ser populars com a motiu en posteriors gravats de pedra mostrant clots de serp, usat com una dolorosa forma d'eixecució; esta forma de castic està reflectida en les sagues nòrdiques. Varen tindre un especial significat i simbolisme durant la Cristianización, la transició del paganisme cap a la conversió. Freqüentment es combinaven en cérvols, crustacis o bésties sobrenaturals. El propòsit va poder ser protegir les pedres i detindre a gent que volguera destruir-les.[6]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Nylén & Lamm 1988, p. 40-41.
  2. Hermodsson 2000, p. 109.
  3. «The Picture Stone from Smiss at När». The County Museum of Gotland. Lansmuseet Gotland. Archivat des d'el original, el 13 de setembre de 2008. Consultat el 1 de setembre de 2009.
  4. Hermodsson 2000, p. 111.
  5. Hermodsson 2000, p. 112.
  6. 6,0 6,1 Nylén & Lamm (1988)