Anar al contingut

Caldero de Gundestrup

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Silver cauldron.jpg
El caldero de Gundestrup; plaques exteriors, b, g, i
Archiu:Gundestrupkarret F.I.7074b.jpg
Una atra vista; plaques exteriors d, i, c, f
Archiu:Gundestrup cauldron.jpg
Una atra vista; des de l'esquerra, plaques exteriors b, f, a

El Caldero de Gundestrup (en danés, Gundestrupkarret) és un recipient ritual ricament decorat realisat en argent, que es creu que data d'entre l'any 200 a. C. i el 300 d. C.,[1][2] o més concretament entre el 150 i l'1 a. C.[3] Açò ho coloca dins del periodo La Tène tardà o principis de l'Edat de Ferro romana (sigles I - V d. C.). El caldero, de 69 cm de diàmetro i 42 cm d'altura, és l'eixemple més gran conegut de platería de l'Edat de Ferro europea (ss XI - VI a. C.). Va ser trobat prop del llogaret de Gundestrup en la parròquia d'Aars d'Himmerland, Dinamarca.[4][5][6] en 1891, baix el llit sec d'una turbera, desmontat en les atres peces apilades dins de la base, en cinc peces rectangulars i llargues, sèt més curtes i una redona. Sophius Muller va reconstruir les peces per a conseguir el caldero tal com es veu en l'actualitat. Cada placa rectangular estava realisada en argent casi pur (97%) i repujada en variats motius animals, vegetals i antropomórficos.

Es troba depositat en el Museu Nacional de Dinamarca, en Copenhague, la capital de Dinamarca, sent una de les més célebres peces arqueològiques depositades en dit Museu.[7] Existixen a lo manco tres reproduccions del caldero en distints museus francesos; el galorromano de Fourvière en Lió, el de la civilisació cèltica de Bibracte (Saona i Loira) i en l'Arqueològic de Dijon. En la temporada 2015–16 va estar en el Regne Unit, en una exposició itinerant cridada The Celts («Els celtes»).[8]


El caldero no està complet, i hui està format per un fondo en forma de copa, redonejat, que forma la part inferior del caldero, usualment cridat el plat o placa base, sobre el qual hi ha cinc plaques interiors i sèt exteriors; hauria faltat una octava placa, hui perduda, per a completar el caldero, i solament es conserven dos seccions d'una vora redonejada en la part alta del caldero. La placa base és suau i sense decorar, en l'interior i fòra, a banda d'un medallón redó decorat en el centre de l'interior. Totes les atres plaques estan molt decorades en repujada, martilleada des d'avall per a traure fòra l'argent. Es varen usar atres tècniques per a afegir detall, i hi ha ampli dorat i cert us de peces incrustades de vidre per als ulls de les figures. Es varen trobar atres peces d'ajust. En conjunt pesa poc menys de nou quilos.[9]

A pesar del fet de que este objecte es va trobar en Dinamarca, provablement no es va fer allí, ni prop; inclou elements d'artesania gala i tracia, en el seu metalúrgia i imagineria. Les tècniques i elements de l'estil dels panels es relaciones estretament en atres peces d'argent de Tracia, mentres que gran part de lo representat, en particular les figures humanes, es relacionen en els celtes, encara que els intents de relacionar les escenes estretament en la mitologia celta seguixen sent controvertits. Atres aspectes de l'iconografia deriven d'Oriente pròxim.[10]

El hospitalitat a gran escala va anar provablement una obligació per a les èlits celtes, i encara que els calderos eren per lo tant importants objectes de metalúrgia de prestigi, usualment eren més senzills i menuts que est. Est és excepcionalment gran i elaborat sense cap paralel propenc, llevat un gran fragment d'un caldero de bronze que també es va trobar en Dinamarca, en Rynkeby;[11] no obstant, els excepcionals depòsits de chapulls en Escandinavia han produït una série d'objectes de tipos que varen anar provablement en el passat comuns, pero dels que no han sobrevixcut més eixemples. S'ha discutit molt, pels estudiosos, i representa una demostració fascinantement complexa de moltes de les corrents creuades l'art europeu, aixina com un inusual grau de narrativa per al art celta,[12] encara que no és provable que apleguem alguna volta a entendre per complet el seu significat original.

Descobriment

[editar | editar còdic]
Archiu:ChaudronDeGundestrup6.jpg
El medallón central de la base, en una rèplica

El caldero de Gundestrup va ser descobert per talladors de turba en una chicoteta turbera cridada Rævemose (prop del cenagal més gran de Borremose) el 28 de maig de 1891.[13] El govern danés va pagar un gran rescat als que ho varen trobar, els qui posteriorment varen disputar entre sí amargament per a dividir-se el premi.[4][5] Investigacions paleobotánicas de la turbera en l'época del descobriment varen mostrar que la terra havia estat seca quan es va depositar el caldero, i la ciènaga poc a poc va créixer per damunt. La forma d'almagasenage sugerix un intent de fer que el caldero passara inadvertit i ben amagat.[4] Es va mamprendre en 2002 una atra investigació de Rævemose, que va concloure que la turbera podria haver existit al temps de l'enterrament del caldero.[1]


El caldero es va trobar desmontat en cinc plaques rectangulars llargues, sèt curtes, una redona (normalment cridada «placa base»), i dos fragments de tubo apilats dins de la base curvada.[1][2][4][5][6] Ademés, hi ha una peça de ferro d'un anell que originalment estava colocat dins dels tubos d'argent a lo llarc de la vora del caldero.[1][2] Es creu que hi ha una ocatava placa desapareguda, perque la circumferència de les atres sèt plaques externes és més chicoteta que la circumferència de les cinc plaques interiors.[1][2][4][5][6]

S'han realisat un conjunt de rèpliques, cuidadosadament elaborades. Una està en el Museu Nacional d'Irlanda en Dublín,[14] i vàries en França, incloent el Museu galorromano de Fourvière en Lió i el Museu Arqueològic Nacional en Saint-Germain-en-Laye.

Reconstrucció

[editar | editar còdic]

ya que el caldero es va trobar en peces, tenia que reconstruir-se. L'orde tradicional de les plaques va ser determinat per Sophus Müller, el primer dels molts que varen analisar el caldero. La seua llògica usa les posicions de lo que queda de la soldadura ubicada en la vora del bol. En dos casos, una marca de punció que penetra les pacas interna i externa també ajuda a establir l'orde.[2][4][5][6] En la seua forma final, les plaques estan colocades alternant representacions masculines i femenines, assumint que l'octava placa, la que falta, seria femenina.[6] No tots els analistes estan d'acort en l'orde de Müller, no obstant. Taylor ha senyalat que a banda dels dos casos de puncions, l'orde no pot determinar-se a partir dels alineamientos de la soldadura. Lo que ell diu és que les plaques no estaven pegades l'una a l'atra, sino separades per uns 2 centímetros, d'eixa manera, les plaques en este orde no poden llegir-se en certea com l'autèntica narració, suponent que existixca una.[1][2][4][5][6]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Nielsen, S; Andersen, J; Baker, J; Christensen, C; Glastrup, J; et al. (2005). «The Gundestrup cauldron: New scientific and technical investigations», Acta Archaeologica, 76: 1–58. ISSN 0065-101X
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Jouttijärvi, Arne (2009), «The Gundestrup Cauldron: Metallurgy and Manufacturing Techniques», Materials and Manufacturing Processes, 24: 960–966. ISSN 1042-6914
  3. ↑ NMD, «The dating and origin of the silver cauldron»; Koch
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Bergquist, A K & Taylor, T F (1987), «The origin of the Gundestrup cauldron», Antiquity 61: 10–24.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Taylor, Timothy (1992), «The Gundestrup cauldron», Scientific American, 266: 84–89. ISSN 0036-8733
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Olmsted, Garrett S (1979), «The Gundestrup cauldron : its archaeological context, the style and iconography of its portrayed motifs and their narration of a Gaulish version of Táin Bó Cúailnge», Collection Latomus 162 [Latomus: Brusseles 1979]. ISBN 2-87031-102-8
  7. ↑ «UNC». Archivat des d'el original, el 21 de febrer de 2006. Consultat el 8 de giner de 2011.
  8. ↑ Pàgina de l'exposició [1] archivat en Wayback Machine., Museu d'Escòcia, 10 de març – 25 de setembre de 2016
  9. ↑ Koch; NMD
  10. ↑ NMD; Green, 45, Sandars, 255
  11. ↑ Sandars, 252; Megaws, 174–175; Laings, 85, i 68–69 sobre l'inclús més gran, encara que molt fragmentat, caldero de Brå
  12. ↑ Green, 84
  13. ↑ Koch, John T.. Celtic culture: a historical encyclopedia. Vol. 1- (en en), ABC-CLIO. ISBN 9781851094400.
  14. ↑ «M.º Nal. d'Irlanda». Archivat des d'el original, el 28 de juny de 2015. Consultat el 20 de juliol de 2019.

Referències

[editar | editar còdic]

Sandars, Nancy K., Prehistoric Art in Europe, Penguin (Pelican, hui Yale, History of Art), 1968 (nb 1.ª ed.)


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Caldero_de_Gundestrup&oldid=873625»