Pelargonium graveolens
Pelargonium graveolens és una rara espècie en el gènero Pelargonium, que és natiu de Suràfrica, Zimbabue i Moçambic, mentres que les plantes cultivades baix este nom (escrit P. 'Graveolens') diferixen dels espècimen selvats i són d'orige híbrit (un creuament provable entre Pelargonium graveolens, P. capitatum i / o P. radens, o atres espècies estretament relacionades). A sovint cridat gerani, ya que cau dins de la família de plantes Geraniaceae, i va ser categorizado anteriorment en el mateix gènero. El P. comú 'Graveolens' o P. 'Rosat' té gran importància en l'indústria del perfum. Es cultiva a gran escala i el seu fullage es destila per la seua olor. Cultivares de P. 'graveolens' tenen una àmplia varietat d'olors, incloent rosa, cítric, menta, coco i anou moscada, aixina com diverses frutes. No obstant, les varietats de major importància comercial són les que tenen aromes de rosa.[1][2]
Usos
[editar | editar còdic]Pelargonium destilats i absoluts, comunament conegut com "oli de gerani", es venen para aromaterapia i aplicacions en la teràpia de massage. A voltes també s'utilisen per a complementar o adulterar més cars olis de rosa.
Com saborisant, les flors i els fulls s'utilisen en pastiços, melades, #gelea, gelats, sorbets, ensalades, sucres,[3] i tés. Ademés, s'utilisa com un agent aromatisant en alguns tabacs de pipa, sent un dels característics "aromes Lakeland."
Fertilisació
[editar | editar còdic]És molt convenient un aporte de 3 a 4 tm de femta, ben passat, per hectàrea durant la llabor preparatòria del sol.
- 100 Ud. de nitrogen per
ha * 120 Ud. d'àcit fosfórico per ha.
- 130 Ud. de potassi per ha.
Components químics de l'oli de gerani
[editar | editar còdic]En un anàlisis modern apareix la presència de més de 50 composts orgànics en l'oli essencial de P. graveolens des d'una font d'Austràlia.[4] Els anàlisis d'olis de gerani en l'Índia varen senyalar un perfil fitoquímico similar, i varen demostrar que els principals components (en térmens de composició%) varen ser citronelol + nerol i geraniol.[5][6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Pelargonium graveolens va ser descrita per Charles Louis L'Héritier de Brutelle i publicat en Hortus Kewensis; or, a catalogue... 2: 423. 1789.[7]
- Sinonímia
- Geraniospermum terebintaceum (Spreng.) Kuntze
- Geranium graveolens (L'Hér.) Thunb.
- Geranium terebinthinaceum Cav.
- Pelargonium intermedium Kunth[8]
Noms vulgars
[editar | editar còdic]Castellà: Gerani de fulls perfumadas
Francés: Géranium-rosat
Inglés: Sweetscented Geranium
Alemà: Rosengeranium
Italià: Gerani rosato
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ "Pelargonium graveolens". Plants For A Future. Accessed June 23, 2007.
- ↑ USDA NCRS. "PLANTS Profile for Pelargonium graveolens (sweet scented geranium)". United States Department of Agriculture (USDA), Natural Resources Conservation Service (NCRS), PLANTS Database. Accessed June 23, 2007.
- ↑ Encyclopedia of Spices
- ↑ R. A. Shellie and P. J. Marriott (2003). "Comprehensive two-dimensional gas chromatography-mass spectrometry analysis of Pelargonium graveolens essential oil using rapid scanning quadrupole mass spectrometry." Analyst 128 879-883.
- ↑ N. Jain, K. K. Aggarwal, K. V. Syamasundar, S. K. Srivastava and S. Kumar (2001). "Essential oil composition of geranium (Pelargonium sp.) from the plains of Northern Índia." Flavour and Fragrance J. 16 44–46.
- ↑ R. Gupta, G. R. Mallavarapu, S. Banerjee and S. Kumar (2001). "Characteristics of an isomenthone-rich somaclonal mutant isolated in a geraniol-rich rose-scented geranium accession of Pelargonium graveolens." Flavour and Fragrance J. 16 319–324.
- ↑ «Pelargonium graveolens». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 26 de giner de 2015.
- ↑ «Pelargonium graveolens». The Plant List. Consultat el 26 de giner de 2015.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Muñoz, F. 1993. Plantes medicinals i aromàtiques. Mundi - Prensa.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Pelargonium graveolens.- Este artícul conté una traducció derivada de «Pelargonium graveolens» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.