Penúria europea de la creïlla
La penúria europea de la creïlla va ser una crisis alimentària causada pel tizón tardà o mildiu, un fonc que va afectar a Europa septentrional a mitan de la década de 1840 provocant la pèrdua de les collites de creïlla, aliment fonamental de bona part de la població europea de l'época. Este periodo també es coneix com els quaranta de la fam. Encara que la crisis va produir una forta mortandad en totes les zones afectades, les regions més castigades varen ser les Terres Altes d'Escòcia i, encara en més rigor, Irlanda. Mils de persones varen morir de fam per la falta d'aliments bàsics.
En 2013, un grup d'investigadors va analisar les coleccions biològiques de varis museus en tècniques de seqüenciació d'ADN en la finalitat de decodificar el ADN del patógeno en mostres almagasenades de 1845 i comparar-ho en tipos genètics moderns. Els resultats varen indicar que «la traça era distinta a totes les traces modernes analisades».[1]
| Creïlles | Centeno | Blat | Avena | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Terreny cultivable | Consum | Cull 1845 | Collita 1846 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| (%) | (kg/pers. diaris) | (% canvi sobre la cantitat normal) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Bèlgica | 14% | 0,5/0,6 kg | −87% | −43% | −50% | −10% | - | Dinamarca | 3% | 0,2/0,3 kg | −50% | −50% | −20% | −20% | - | Suècia | 5% | 0,5/0,6 kg | −20–25% | −20–25% | −10% | −10% | - | França | App. 6% | 0,5 kg | −20% | −19% | −20% | −25% | - | Wurtemberg | 3–8% |
−55% |
−51% | −15% | −24% | - | Prusia | 11% | 1,0/1,1 kg |
−47% |
−43% | −43% | - | Països Baixos | 11% | 0,7 kg | −71% | −56% | −47% | −6% | - | Espanya | 2% | Baix |
n/a | n/a | n/a | n/a |- |
Terres Altes d'Escòcia |
Alt |
−80% |
n/a | n/a |- |
Irlanda | 32% | 2,1 kg | −30% | −88% |
n/a | −33% |
| Font: Eric Vanhaute i uns atres, The European subsistence crisis of 1845–1850: a comparative perspective | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
L'efecte d'esta crisis en Irlanda va ser molt major que en qualsevol atre lloc: va causar un milló de morts, dos millons de refugiats i va originar un decliu de població que duraria un sigle. A banda d'Irlanda, el número de morts ocasionades per la crisis en la regió s'estima en unes 100 000 persones, sent Bèlgica i Prusia els països més castigats: en Bèlgica varen morir entre 40 000 i 50 000 persones ─la majoria en Flandes─ i unes 42 000 en Prusia. El restant de les víctimes mortals es varen produir sobretot en França, a on s'estima que varen morir 10 000 persones.[2]
A banda de les morts per inanició i malalties associades a la hambruna, va haver atres conseqüències. Encara que l'impacte demogràfic de les hambruna es fa immediatament visible en la mortalitat, els descensos a llarc determini de la fertilitat i la natalitat també poden afectar severament a la població. En Irlanda, els naiximent es varen reduir en un terç, lo que en sifres es traduïx en mig milló de chiquets que no varen aplegar a nàixer. Estos descensos no varen ser tan pronunciats en atres països: en Flandes varen disminuir els naiximent entre el 20 i el 30%, en els Països Baixos entre el 10 i el 20% i en Prusia al voltant d'un 12%.[2]
L'emigració per a fugir de la hambruna es va centrar sobretot en Irlanda i la Terres Altes d'Escòcia. En atres zones de Regne Unit i Europa continental, les condicions no varen aplegar a ser tan dures com per a erradicar per complet la base de supervivència fins al punt de provocar una emigració massiva com l'experimentada en Irlanda i Escòcia. Més d'un milló de persones[3] varen emigrar des de les Terres Altes Escoceses ─moltes d'elles en l'ajuda dels terratinents i l'estat─ sobretot a Amèrica del Nort i Austràlia, i el fet es considera una continuació del desplaçament forçat del sigle XVIII, en tenyides de neteja ètnica. Més d'un milló de persones[4] varen abandonar Irlanda en els mateixos destins, provocant un auge del antagonismo nacionaliste en Gran Bretanya. Este desplaçament massiu es veu en ocasions com un holocaust irlandés.[5] La conseqüència global de tot açò va ser la creació de les grans diàsporas escocesa i irlandesa.
| Canvi anual en la població | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1840–45 | 1845–46 | 1846–47 | 1847–48 | 1848–49 | 1849–50 | 1850–60 | |
| Bèlgica | +1,1% | +0,9% | +0,9% | +0,0% | +0,5% | +0,2% | +0,7% |
| Dinamarca | +1,1% | +1,0% | +0,8% | +1,0% | +1,0% | +1,0% | +1,2% |
| Suècia | +1,1% | +0,8% | +0,6% | +1,0% | +1,3% | +1,2% | +1,0% |
| França | +0,5% | +0,7% | +0,4% | +0,1% | +0,3% | +0,0% | +0,5% |
| Alemània (total) | +1,0% | +1,0% | +0,5% | +0,2% | +0,1% | +0,9% | +0,7% |
| Prusia | +1,3% | +1,4% | +0,8% | +0,5% | +0,4% | +0,9% | +1,0% |
| Països Baixos | +1,1% | +1,1% | +0,3% | −0,2% | +0,1% | +0,3% | +0,7% |
| Gran Bretanya | +1,2% | +1,2% | +0,7% | +0,7% | +0,7% | +0,7% | +1,3% |
| Irlanda | +0,4% | −0,2% | −4% | −4% | −4% | −4% | −1,7% |
| Font: Eric Vanhaute i uns atres, The European subsistence crisis of 1845–1850: a comparative perspective | |||||||
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://www.bbc.co.uk/news/science-environment-22596561
- ↑ 2,0 2,1 Eric Vanhaute i uns atres, The European subsistence crisis of 1845–1850: a comparative perspective
- ↑ highlandclearances.info, Emigration for the Highlands [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ The famine in Ireland: Emigration and Migration [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Ireland mass greus: Unearthing one of the darkest chapters in Irish history, The Independent, «El Holocaust irlandés va vore cóm es deixaven morir centenars de bebés» «Cada nou detall de lo que es denomina l'Holocaust irlandés resulta més espantós (…) Molts [bebés] varen morir d'malnutrición, en una taxa de mortalitat sospitosament molt més alta que la mija nacional. Se'ls apilava un sobre un atre amortajados, sense fèretre, consignant els seus cossos a les fosses sèptiques durant décades».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Penuria europea de la patata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.