Penúria mustansirí
La penúria mustansirí (en àrap: الشِّدَّةُ المُسْتَنْصِرِيَّة, romanizado: Ash-shiddatu l-Mustanṣiriyyah) va ser una crisis política en l'Egipte fatimí que va derivar en una hambruna de sèt anys ocorreguda entre 1064 i 1071 d. C. S'estima que al voltant de 40 000 persones varen morir de fam durant eixe periodo.[1]La crisis va tindre lloc durant el regnat del califa al-Mustansir, de qui pren el seu nom.
Causes
[editar | editar còdic]Durant varis anys abans de la crisis, el Nilo no va conseguir desbordar-se com es requeria per al rec dels cultius, lo que va reduir la producció agrícola.[2][3]En 1066, una disputa entre els mamelucos turcs —mercenaris esclaus— i els esclaus africans sudanesos es va intensificar fins a convertir-se en una guerra civil en tota regla, en la que abdós bandos competien pel control del dèbil califa al-Mustansir.[4]La mare del califa, sent ella mateixa una esclava africana, va usar la seua influència en favor de la facció africana.[2][5]Els turcs estaven dirigits pel general Nasir al-Dawla ibn Hamdan.[5]Els enfrontaments militars entre les faccions turca i africana, inclós el sege d'El Caire, varen provocar una major escassea d'aliments. Finalment, Nasir al-Dawla va conseguir derrotar a les forces africanes i va assumir aixina el control del vizirato d'Egipte.[5]
Hambruna
[editar | editar còdic]Un acaparamiento en el mercat de blat i pa va provocar una ràpida inflació i l'agotament total de les arques de l'Estat fatimí. Pronte, el menjar es va tornar massa cara, quan no inalcançable, per a l'egipcíac promig.[3]L'historiador egipcíac de el XIV al-Maqrizi relata algunes de les mides desesperades preses per les masses famolenques durant este temps: el canibalisme es va tornar comú, i inclús alguns varen aplegar a seqüestrar transeünts usant ganchos penjats des dels sostres dels edificis, despuix de la qual cosa devoraven a la víctima.[1][2][4]També es consumien els cadàvers de criminals eixecutats.[6]Els gossos varen aplegar a vendre's a cinc dírhams d'argent cada u, lo que finalment va causar una escassea d'estos animals.[3]Al-Maqrizi també relata l'història d'una dòna a la que uns seqüestradors famolencs li varen tallar tires de carn de les seues cuixes.[7]Vàries ciutats varen quedar completament despobladas com a resultat de la hambruna, entre elles al-Askar i al-Qata’i, mentres que en unes atres, com Fustat, la major part de la població va perir.[2]
Alguns historiadors àraps varen comparar esta hambruna en la de sèt anys d'Egipte descrita en la tradició judeocristiana i islàmica.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Davis, Llig Allyn (2010-06-23). Natural Disasters (en en), Infobase Publishing, pp. 120-121. ISBN 978-1-4381-1878-9.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Baynes, Thomas Spencer; Smith, William Robertson, eds.. «Egypt» (en en). Encyclopædia Britannica. Charres Scribner's Sons. Consultat el 2025-09-07.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Al-Maqrīzī, Aḥmad ibn 'A elī (1403). إغاثة الأمة بكشف الغمة المقريزي (en Arabic), p. 98.
- ↑ 4,0 4,1 Al-Maqrīzī, Aḥmad ibn 'A elī. المواعظ والاعتبار بذكر الخطط والآثار (en Arabic), p. 335.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Al-Maqrīzī, Aḥmad ibn 'A elī. اتعاظ الحنفا باخبار الاءمة الفاطميين الخلفا المقريزي ج 2, p. 273.
- ↑ Al-Maqrīzī, Aḥmad ibn 'A elī. إغاثة الأمة بكشف الغمة المقريزي (en Arabic), p. 99.
- ↑ Al-Maqrīzī, Aḥmad ibn 'A elī. المواعظ والاعتبار بذكر الخطط والآثار (en Arabic), p. 337.
- ↑ Al-Maqrīzī, Aḥmad ibn 'A elī. المواعظ والاعتبار بذكر الخطط والآثار (en Arabic), p. 100.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Penuria mustansirí» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.