Penitentes (glaciología)
]]
Els penitentes o neus penitentes, són una formació de neu que es troba a gran altitut i que s'assembla als penitentes de les processons catòliques. Prenen la forma de primes i altes cuchilles de neu o gèl endurit que estan molt pròximes entre sí, en les aspes orientades en la direcció general del sol. Estos pináculos de neu o gèl creixen sobretot en àrees cobertes per glaciars i neu en els Vages Secs, per damunt dels 4.000 m.[1][2][3] Varien en tamany des d'uns pocs centímetros a més de cinc metros.[3][4]
Primera descripció
[editar | editar còdic]Els penitentes varen ser descrits per primera volta en la lliteratura per Charles Darwin en 1839.cita requerida El 22 de març de 1835, va tindre que apretar el seu pas pels camps de neu coberts de penitentes prop del pas Piuquenes, en el camí des de Santiago de Chile a la ciutat argentina de Mendoza, i va informar de la creència local (que es manté fins a l'actualitat) que es varen formar pels forts vents dels Vages.
Formació
[editar | editar còdic]El glaciólogo chilé-francés Louis Lliboutry va observar que la condició climàtica clau per a l'ablació diferencial que conduïx a la formació de penitentes és que el punt de rocío estiga sempre per baix de zero, lo que provoca que la neu se sublim (ya que la sublimació requerix una major energia que la fusió). Una volta que inicia el procés d'ablació diferencial, la geometria de la superfície que rodeja al penitente produïx un mecanisme de retroalimentación positiva, quedant la radiació atrapada per les reflexions múltiples entre les parets. Els buits es convertixen casi en un cos negre per a la radiació que, quan disminuïx el vent, du a la saturació de l'aire, aumentant la temperatura del punt de rocío i l'inici de la fusió. Aixina es formen els picos, en els que la pèrdua de massa és només deguda a la sublimació, que permaneixerà, aixina com les parets escarpadas, que intercepten només un mínim de radiació solar. En els clots l'ablació aumenta provocant una aprofundiment dels penitentes. Un model matemàtic del procés ha segut desenrollat per Betterton,[5] encara que els processos físics en la fase inicial de creiximent del penitente, des de la neu granular als micropenitentes, encara no estan clars. L'efecte dels penitentes sobre el balanç energètic de la superfície de la neu, i per lo tant el seu efecte sobre el derretimiento de la neu i els recursos hídrics, han segut descrites per Corripio
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1954).Journal of Glaciology.(2 (15))
- 331-38.
- ↑ (1954).Revue de Géographie Alpine.(42)
- 465-95.
- ↑ 3,0 3,1 Lliboutry, L. (1965). Traité de Glaciologie (en francés), Masson, Pariu.
- ↑ (1997).Bulletin of Glacier Research.(15)
- 99-104.
- ↑ (2001).Physical Review I.(63(056129))
- 331-38.
- ↑ (2003).PhD thesis Universitat d'Edimburc.
- ↑ (2005).Climate and Hydrology in Mountain Areas (C. de Jong, D. Collins i R. Ranzi (eds),.Wiley & Sons, Londres.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Penitentes (glaciología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.