Perigordiense

Archiu:Grotte du Renne ivory.png

Perigordiense

La cultura Perigordiense marca l'inici del Paleolític Superior. Es dividix en tres fases: la primera fase (o inicial) cridada Châtelperroniense; la segona fase o evolucionada, cridada Gravetiense; i la tercera fase o Perigordiense Superior. Va tindre el seu orige en la cultura Musteriense de finals del Paleolític Mig.

Es va desenrollar principalment en França i la mitat nort d'Espanya i en la seua fase final també en Bèlgica i la zona cantàbrica espanyola.

Del Perigordiense superior va derivar una cultura intermija cridada Protomagdaleniense

Perigordiense inicial o Châtelperroniense

El Perigordiense inicial o Châtelperroniense té una indústria de transició entre el Musteriense i el Paleolític Superior. Es va desenrollar entre el 36.000 i el 32.000 abans del present, aproximadament, al final d'una fase climàtica càlida. El nom d'este periodo procedix del jaciment epónimo de la Grotte dones Fées Chatelperron (França).

Es subdivide en:

• Châtelperroniense arcaic, en característiques del Paleolític Mig.
• Châtelperroniense inicial o típic.
• Châtelperroniense evolucionat, té una forta influència del Paleolític Superior.
• Châtelperroniense regresivo, en el que les indústries presenten una alta degradació.

Característiques generals:

• El tipo humà característic és el Neandertal
• Es tracta d'un periodo fret dominat per espècies com el rinoceront lanudo i el reno.
• Àmplia extensió de pi i carrasques. La deterioració climàtica provoca la substitució de la massa forestal per una coberta vegetal i arbustiva.

• l'art moble apareix per primera volta, en séries rítmiques d'incisions, ya siguen sobre pedra o sobre os.
• Els llocs de habitació es llimiten a toscas cabanyes, com les de planta circular construïdes a pur de defenses de mamut.

Indústria lítica:

• El fòssil director és el gavinet de Châtelperron en esquena curvada.
• Raspadors terminals que predominen sobre els laterals.
• Desenroll dels buriles.
• La talla es va fer més laminar.
• També existixen fulls truncats.
• L'esquena dels gavinets mostra tendència a fer-se rectilíneo.

Perigordiense evolucionat o Gravetiense

El Perigordiense evolucionat o Gravetiense es va desenrollar durant una fase climàtica freda, a on predominaven els renos i els mamuts. Comprén la península ibèrica, França, Bèlgica, Itàlia, Europa central, Ucrània i part de Rússia.

Hi ha una gran unitat cultural en l'indústria lítica, en les estructures de habitació, i en les escultures femenines, cridades venus, que evoquen a representacions femenines, en un tamany mig d'uns 10 cm. La seua silueta presenta una exageració dels atributs femenins.

L'utillage òsseu és menys abundant que en l'auriñaciense, encara que apareixen els primers objectes d'os decorats. També apareix la cocció d'argila.

Les estructures de habitació són numeroses i a sovint de gran complexitat, en fosses circulares o ovales, excavades en sol gelat, delimitades per ossos de mamuts.

Esta fase, desenrollada cap al 30000 a. C., es caracterisa per l'abundància de buriles, inclús associats a raspadors, perforadores, o a fulls truncats. En canvi hi ha menys raspadors i en general són plans. Un útil característic és l'anomenada punta de la Gravette, d'esquena rectilíneo. Apareixen també fulls d'esquena rebaixada i puntes d'azagaya òssees.

Referències

Predecessor: Musteriense Auriñaciense

Cultures d'Europa Paleolític Superior 36000 a. C.-18000 a. C.

Successor: Magdaleniense Epigravetiense