Anar al contingut

Periodo Poble I

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
  •  La regió anasazi
    • s'estén pels quatre estats del suroest nortamericà. Confrontant en les cultures:
  •  Hohokam
    • i
  •  Mogollón.
    • Els emplaçaments arqueològics més importants són Taula Verda, Canó del Chaco i Penya-segat Gila.

    El periodo de Poble I (750 a 900) va ser el primer periodo en el que els pobles anasazi varen començar a viure en estructures de poble i varen realisar una evolució en l'arquitectura, l'expressió artística i l'irrigaació.

    Poble I, una classificació Pecos, és similar al «Primer Periodo de Desenroll del Poble»" del 750 a 1100.

    Arquitectura

    [editar | editar còdic]

    La gent construïa i vivia en pobles, que eren cases en sostre pla. Al principi del periodo, els pobles es varen fer en construccions jacalés. S'usaven postes de fusta per a crear un marc per a soportar el material teixit i una coberta de fanc. A finals del periodo, a voltes es varen utilisar lloses de pedra al voltant dels fonaments de les vivendes.[1][2]

    Els pobles estaven formats per vàries habitacions que formaven una fila recta o en forma de mija lluna. A voltes construïen les vivendes en dos files de gruixa en una combinació de sales en fosses de fòc i almagasens.[3]

    J. Richard Ambler descriu cóm els canvis arquitectònics de Poble I reflectixen els canvis socials: «El canvi en la disposició del poble semblaria reflectir un canvi bàsic en l'organisació social del mateix: d'un grup de famílies relacionades vagament integrades a un grup estretament integrat, i també un canvi en l'organisació ceremonial: d'una orientació majorment chamánica i individualista a cerimònies comunals organisades al voltant de la ronda calendrical.»[4]

    Durant este periodo, les cases de pou redones varen començar a evolucionar en kivas ceremoniales.[3] Les kivas d'estil Taula Verda varen incloure una característica de temps anteriors cridada sipapu, que és un forat excavat en el nort de la cambra que es creu que representa el lloc d'emergència del poble Anasazi del inframundo.[5]

    Comunitats

    [editar | editar còdic]

    Va haver certa variabilitat sobre quàn i cóm les comunitats varen fer la transició cap a i des del periodo Poble I. És possible que algunes comunitats no tingueren algunes de les pressions externes o climàtiques que varen obligar a un ràpit reasentamiento. Com a resultat, durant els primers anys del periodo Poble I, hi havia algunes comunitats que vivien en assentaments dels Basket Maker.


    Els llogarets de Poble I eren més grans que els assentaments del periodo precedent dels «fabricants de cistelles» (Era Basketmaker III); en la regió dels Quatre Cantons el promig de 5 a 10 cases de pou per assentament es va elevar a 20 a 30 cases de pou per comunitat. En alguns casos, les comunitats de Poble I eren prou grans. En la cresta alcalina del surest d'Utah es varen construir unes 130 habitacions en la superfície, en 16 cases de pou i 2 kivas.[6]

    Les comunitats més alvançades de la regió del Canó del Chaco tenien «grans cases», camins i kivas elaborades.[7]

    Valle del Riu Dolores. Encara que hi havia alguns assentaments dispersos i cases de pou, hi havia una tendència general al desenroll d'estructures sobre la superfície i pobles com els que es troben en la vall del riu Dolores en el suroest de Colorat. Les estructures sobre el terreny es varen construir en grups de habitacions contigües, a sovint en finestres orientades al sur. Moltes de les habitacions es varen utilisar per a l'almagasenament. La gent va començar a socialisar en les cases de fos utilisades per a les cerimònies, que varen evolucionar a kivas. Els rituals es varen desenrollar com a formes d'oració per a la pluja, el sol i una collita exitosa. Els materials de construcció dels edificis incloïen postes de pedra i fusta, i en menys freqüència adobe, mamposteria i fusta.[7][8][9]

    Erro al crear miniatura:
    Era Basketmaker III (450-750), Museu Taula Verda.
    • Entanque del Riu Sant Joan. Un assentament de la fase de Pedra en la Vall del Riu Sant Joan, Nou Mèxic, estava rodejat per grans murs o empalizadas. Les proves mostren que va haver un incident que va resultar en la destrucció del poble i la mort de molts habitants. Ya que l'incident va ocórrer durant un periodo de sequia prolongada, una teoria és que el poble va ser assaltat pels seus almagasens d'aliments. Va ser poc despuix d'esta destrucció del poble de Pietra que moltes comunitats varen construir les estructures del Poble I en un terreny més alt i més fàcil de defendre.[6] Va haver un conjunt de circumstàncies similars durant l'Era Basketmaker III prop de l'actual poble de Pleasant View, Colorat.[10]
    • Canó del Chaco. Es varen construir grans cases a mitan de el IX en el Canó del Chaco. Les estructures eren molt més grans que les vivendes anteriors. Els edificis de varis pisos tenien sostres alts, habitacions en tres o quatre voltes l'espai de les vivendes domèstiques i elaborades kivas. Els alvanços en les tècniques d'albañilería varen donar com resultat estructures fortes i belles. També es varen construir camins. Atres llocs en el Canó, similars a atres comunitats de pobles antics de l'época, eren assentaments més menuts. Els almagasens estaven fets de jacal.[11]

    Referències

    [editar | editar còdic]
    1. ↑ Ancestral Puebloan Chronology (teaching aid). Taula Verda National Park, National Park Service. Accés 16 d'octubre de 2011.
    2. ↑ Reed, Paul F. (2000) Foundations of Anasazi Culture: The Basketmaker Poble Transition. University of Utah Press. p. 61 ISBN 0-87480-656-9
    3. ↑ 3,0 3,1 Stuart, David E.; Moczygemba-McKinsey, Susan B. (2000) Anasazi America: Seventeen Centuries on the Road from Center Plau. University of New Mexico Press. pp. 52-53 ISBN 0-8263-2179-8
    4. ↑ Ambler, J. Richard.|aneu=66000176|title=Navajo National Monument - Nomination Form. National Park Service. 8 de giner de 1988. p. 5
    5. ↑ Lipe, 2006, pp. 30-31.
    6. ↑ 6,0 6,1 Stuart, David E.; Moczygemba-McKinsey, Susan B. (2000) Anasazi America: Seventeen Centuries on the Road from Center Plau. University of New Mexico Press. ISBN 0-8263-2179-8. p. 52
    7. ↑ 7,0 7,1 Poble Indian History. [1] archivat en Wayback Machine. Crow Canyon Archaeological Center. Accés 10 de setembre de 2011.
    8. ↑ Wenger, Gilbert R. The Story of Taula Verda National Park. Taula Verda Museum Association, Taula Verda National Park, Colorat, 1991 [1st edition 1980]. pp. 39-45 ISBN 0-937062-15-4
    9. ↑ Lancaster, James A.; Pinkley, Jean M. Excavation at Site 16 of three Poble II Taula-Top Ruins. Archeological Excavations in Taula Verda National Park, Colorat. National Park Service. 19 de maig de 2008. Accés: 10 de setembre de 2011
    10. ↑ Hurley, Warren F. X. (2000). A Retrospective on the Four Corners Archeological Program.
      • Archivat el 15 de octubre de 2011 archivat en Wayback Machine. National Park Service, pp.2-3. Accés:15 d'octubre de 2011
    11. ↑ Poble Period. Chaco Culture National Historical Park, National Park Services. Accés: 15 d'octubre de 2011

    Bibliografia

    [editar | editar còdic]
    • (2006).«The Taula Verda World: Explorations in Ancestral Puebloan Archaeology».School of American Research Press.
    28–37.


    Referències

    [editar | editar còdic]


    Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Periodo_Poble_I&oldid=1071236»