Permalloy

Archiu:Permalloy strip.jpg

Tira de material permalloy

Permalloy és una marca comercial que designa a una aleació magnètica composta per níquel i ferro.

Va ser descobert en 1914 per Gustav Elmen dels Laboratoris Bell, qui va demostrar que la permeabilidad magnètica podia millorar-se per mig de tractament tèrmic.

Composició i característiques

Generalment el permalloy està constituït per aproximadament un 20 % de ferro i 80 % de níquel. Posseïx una alta permeabilidad magnètica, baixa coercitividad i significativa magnetorresistencia anisótropa.

• Resistividad elèctrica: 55 a 62 µOhmcm
• Propietats mecàniques:
  • Durea Brinell: 105 a 290
  • Mòdul d'elasticitat: 190 a 221 GPa
  • Resistència a la tracció: 530 a 900 MPa
• Propietats magnètiques:
  • Coercitividad: 1.0 Hc
  • Permeabilidad inicial: 60,000
  • Permeabilidad màxima: 240,000
  • Saturació d'inducció: 0.77 T
• Propietats tèrmiques:
  • Coeficient d'expansió tèrmica (20-100 °C): 13.0 10 ^-6 K ^-1
  • Conductivitat tèrmica a 23 °C: 30-35 W m ^-1 K ^-1

Usos

L'aleació s'utilisa en laminados de transformadors, caps gravadores magnètiques i sensors. La resistividad elèctrica varia dins d'un ranc del 5 % depenent de l'amplitut del camp magnètic. La baixa magnetoconstricción és crítica per a les aplicacions industrials, ya que el ranc de variació en plaques molt fines podria d'una atra manera causar sérios inconvenients en l'estabilitat de les propietats magnètiques.

Es troben disponibles atres aleacions de Permalloy, designades per un prefix numèric que descriu el percentage de níquel. Per eixemple un Permalloy 45 conté 45 % de níquel i 55 % d'acer. El permalloy-molibdeno és una aleació en el 81 % de níquel, 17 % d'acer i 2 % de molibdeno. Desenrollat pels Laboratoris Bell en 1940, s'utilisa per a millorar l'inducció de les reactàncias en llínees telefòniques.