Perperikon
L'antiga ciutat tracia de Perperikon (també Perpericon; Plantilla:Lang-bg, en griego: Περπερικόν ) es troba en els Ródope de l'Est, 15 km al noreste de la ciutat actual de Kardzhali, Bulgària, a uns 470 m d'altura, en la part alta d'un tossal rocós, que es creu que va ser un lloc sagrat. El poble de Gorna Krepost ("Fortalea superior") es troba al peu del tossal i el riu Perpereshka, que arrastra or en les seues arenes, discorre prop. Perperikon és el lloc de conjunts megalítics més gran dels Balcans.
El nom "Perperikon"
[editar | editar còdic]El nom Perperikon data de l'Edat Mija, dels XI a el XIII. El nom original Hyperperakion va ser acurtat pels escrigues a Perperakion o Perperikon. Hi ha a lo manco dos teories sobre l'orige i significat del nom, una ho associa en l'extracció d'or: la ciutat va poder haver segut cridada aixina pel procés medieval de refinaació de l'or a alta temperatura (hyperpyros grec medieval), o que es tornara a usar un nom de l'era clàssica per al lloc, derivat d'una paraula per a altar de fòc ( hippyros en grec antic).[1]
Història
[editar | editar còdic]
L'activitat humana en la zona es remonta al 5000 a. C. Els primers vestigis de la civilisació en el tossal daten de l'Edat de Bronze, mentres que les ceràmiques trobades en el lloc daten de l'Edat del Ferro Primerenca, aixina com l'impressionant altar redó, de casi 2 m de diàmetro, tallat fòra de les roques.
Es creu que durant l'era clàssica es va ubicar en Perperikon un famós Temple de Dionisio.[2]
Perperikon és el lloc des del qual Medokos es va declarar a sí mateix rei de Tracia en el 424 a. C., despuix de la mort de Sitalces, sent derrocat despuix.[3]
L'arqueòlec búlgar Nikolay Ovcharov va començar els treballs d'excavació en Perperikon en el 2000 i va revelar els restants de l'antic complex arquitectònic.[4]
Els arqueòlecs han descobert un palau jagant de varis pisos i una imponent fortalea construïda al voltant del tossal, en parets grosses de 2.8 m. Este palau data de l'época del Imperi Romà. També varen ser construïts en la fortalea temples i barris residencials. El complex megalític va ser derruït i tornat a erigir moltes voltes a lo llarc de l'història.
S'està construint un centre de visitants de 2,4 millons d'euros en fondos proporcionats per la UE.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «The Gold of Perperikon». Perperikon.bg.
- ↑ «Medieval Archaeological Complex Perperikon – town of Kardzhali». BulgariaTravel.org. Archivat des d'el original, el 12 de maig de 2012. Consultat el 12 d'octubre de 2012.
- ↑ (2001).«The Thracians 700 BC–AD 46».
- ↑ «Bulgarian archaeologist shows off Perperikon finds». Novinite.com.
- ↑ «New tourist center to be built in the Rhodopes». Standart, Arts & Culture. Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2011. Consultat el 29 de novembre de 2011.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Perperikon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.