Seutópolis

Erro al crear miniatura:

Seutópolis

Mapa en algunes de les principals colónies gregues en l'antiga Tracia. Seutópolis s'ubica en zona septentrional d'este mapa.

Seutópolis.

Seutópolis (Plantilla:Lang-grc; Plantilla:Lang-bg) era una ciutat de l'Antiga Tracia, capital del regne odrisio a partir de l'any 320 a. C.

Era una ciutat menuda, construïda en l'emplaçament d'un antic assentament. Les seues ruïnes han segut localisades en l'extrem de la presa Koprinka, prop de Kazanlak, en la província de Stara Zagora, en Bulgària Central. Seutópolis va ser l'única ciutat important no construïda per grecs. encara que com s'ha consignat supra la seua planta arquitectònica era grega. (Cf. Pla hipodámico).

En 2016 este lloc, en el nom de «La necròpolis real de la ciutat tracia de Seutópolis - un lloc en série, ampliació de la tomba tracia de Kazanlak», va ser inscrit en la LlistaIndicativa de Bulgària com a pas previ per a ser considerat com a Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.

Depressió balcàniques que es troben entre la Stara planina (els Balcans) i Sredna Gora. La seua àrea és d'aproximadament 780 km² (94 km de llongitut en un ample promig de 10 km), l'altitut promig és de 350 m. Són drenadas pels rius Tundzha i Tyzha. Les formes típiques del relleu són els cons aluvials, ubicats en les seues àrees septentrionals. S'unixen per a formar una superfície d'acumulació convexa inclinada cap al sur. Segons la zonificación climàtica de Bulgària, el territori de la depressió de Kazanlak pertany a la regió climàtica continental europea, subzona continental templada. Segons la divisió administrativa, inclou els municipis de Kazanlak, Pavel Banya i Muglizh en 47 assentaments.
(...) La tomba més famosa entre les descobertes en la vall és exactament la tomba tracia de Kazanlak, un monument, inscrit baix el número 42 en la Llista del Patrimoni Mundial en 1979 baix els criteris I, III i IV, que data del sigle IV-III a. C., que és l'únic en Europa del seu tipo en murals conservats.

Descripció en la UNESCO

Descripció

En 323 a. C., Lisímaco, un dels diádocos d'Alejandro Magne, va rebre Tracia en repartir-se l'imperi macedonio, donant començ a una llarga série de confrontacions militars. El rei odrisio Seutes III, cridat 'basileus', que no va acceptar l'autoritat de Lisímaco, va conseguir restablir en part el regne odrisio i va fundar la seua capital Seutópolis, en les vores del Tonzos (prop de l'actual Kazanlak), seguint la tradició arquitectònica helènica. La fundació data del 325 al 315 a. C.

No era una verdadera polis, sino més be la sèu de Seutes i la seua cort. El seu palau tenia una doble funció, com a residència palatina i com santuari dels Cabiros, deus venerats en l'illa de Samotracia. Va ser fundada a finals de el IV per Seutes III. La gran cantitat de material descobert durant les excavacions arqueològiques demostren que no era solament un centre de producció, sino també de comerç. La ciutat s'alça sobre un terrat circumscrit en tres dels seus costats pel riu Tonzos i un dels seus afluents. Era una ciutat fortificada de c. 5 hectàreas en un recint amurallado pentagonal, de 2 m de gruixa i 890 m de perímetro, en una torre quadrangular en cada àngul. És dir, pel nort estava protegida per una muralla i pel sur pel riu Tonzos, que li proporcionava una barrera defensiva natural.

Segons The Princeton Encyclopedia of Classical Sites («A Thracian city near the village of Koprinka», eds. Richard Stillwell, William L. MacDonald, Marian Holland McAllister), ), al nort, entre dos torres es trobava la seua porta principal. Al sur hi havia atres dos entre bastions. La muralla està construïda de rajolas d'argila, sobre fonaments de pedra en maderos. El pla ortogonal de la ciutat és regular, en dos grans artèries viàries que conduïxen de les portes al centre urbà. l'àgora, a on es tallaven els carrers principals, hi havia un altar de Dioniso; està en el sector noroest. També en la partix noroest, hi ha un àrea trapezoidal amurallada i bastionada en l'interior del qual es trobava el palau real, en la planta baixa del qual es va edificar un Santuari dels Grans Deus de Samotracia. En les cases, que es construïxen en habitacions al voltant d'un pati, s'ha trobat un tipo d'algeps. S'han descobert elements dels pòrtics en la part superior en galeries de fusta. Les cases varen ser decorades en pous i sistemes de drenage, en un colector en el centre del carrer. L'influència de Hipodamo de Mileto és evident, encara que carix d'una distribució democràtica dels barris.

Erro al crear miniatura:

Bust de bronze del rei Seutes III.

La dualitat del palau real( sèu i santuari) indica que Seutes era una rei-sacerdot: el sum sacerdot dels Cabiros dels tracios odrisios. Hi havia un altar en fòc en el centre del santuari, degut a que els Cabiros estaven associats en el fòc i la metalúrgia, i en el deu ferrer Hefesto.

En el cementeri hi ha tombes de cambra en forma de tholos, algunes cobertes en túmulos, en els que les classes altes varen ser enterrades, a voltes junt en els seus cavalls. Els menys rics eren incinerats, en modests aixovar junt als difunts. En les proximitats de la capital es troba un gran número de túmulos sepulcrales, conegut actualment com Valle dels Reis Tracios, que conforma una sorprenent necròpolis real; destaca la tomba tracia de Kazanlak, declarada Patrimoni de la Humanitat.

Seutes III va construir la seua ciutat en el lloc d'un assentament anterior, i va seguir la moda helenística dels diádocos en donar-li el seu propi nom. L'influència grega és freqüent en els elements urbans citats i en la decoració, com antefijas, estuc, i la incrustación, i en l'us del capitelés dòrics. La major part de l'espai dins de la ciutat va ser ocupada no per llars, sino per les estructures oficials, la majoria de les persones habitaven fòra de la ciutat. Els seutepolitas eren una població mixta: tracia i grega.

Les ruïnes anaren descobertes i excavades en 1948, per arqueòlecs búlgars durant la construcció de l'assut Georgi Dimitrov (en posterioritat renombrada Koprinka). No obstant, es va decidir continuar en l'obra i el aflujo d'aigua per a omplir l'assut, deixant Seutópolis en la seua part interior. A mitan de el XX la construcció d'un assut búlgar va sumergir les ruïnes baix les aigües.

En 2005, l'arquitecte búlgar Zheko Tilev, va propondre un proyecte per a cobrir, preservar i reconstruir la ciutat de Seutópolis (la ciutat tracia millor conservada de Bulgària). La seua proposta era construir una presa circular dins de l'embassament, en accés únicament per barco, per a recuperar la ciutat sense renunciar a l'embassament. És dir, per mig d'un mur de contenció que rodejaria les ruïnes en el centre de l'assut, lo que permetria l'inscripció del lloc en l'UNESCO com Patrimoni de la Humanitat, i la convertiria en un destí turístic d'importància mundial. Els turistes serien transportats a la ciutat en embarcacions. La muralla redona, de 420 metros de diàmetro, permetrà als visitants vore la ciutat des de 20 metros per damunt i també contaria en «jardins colgantes», ascensors de cristal, un moll, restaurants, cafeteries, tendes, tallers, etc., i dispondria d'allumenament nocturn.

El proyecte va ser donado per l'arquitecte al municipi de Kazanlak. S'estan recaptant fondos per a començar la construcció. Segons Tilev, tindria un cost mínim de 50 millons de €.^[2]

El Sevtopolis Peak en l'Illa Greenwich de les Illes Shetland del Sur, en l'Antàrtida, va ser cridat aixina per esta ciutat tracia.

Vore també

• Tracios
• Tracia

Bibliografia

• Dimitur P. Dimitrov, Maria Cicikova, The Thracian city of Seuthopolis. Londra 1978. ISBN 0-86054-003-0
• Heinz Siegert, I Traci, Milano, 1986, p.125-130

Enllaços externs

• Tomba tracia de Kazanlak
• Proyecte de rescat de Seutópolis (24 de juny de 2007)