Samotracia

Samotracia

La illa de Samotracia (en grec: Σαμοθράκη Samothraki) és una chicoteta illa de Grècia localisada en el nort del mar Egeo. S'ubica en l'unitat perifèrica de Evros, en la perifèria de Macedònia Oriental i Tracia, a pocs quilómetros a l'oest de la frontera marítima entre Grècia i Turquia. Té una superfície de 178 km² i la seua població, en 2001, era de 2723 habitants. Els seus principals recursos econòmics són la peixca i el turisme, també posseïx pedres de construcció com granit i basalt.

Coneguda des de l'Antiguetat pels seus Misteris, deu el seu actual renom a la famosa escultura Victòria de Samotracia, que es troba actualment en el Museu del Louvre, París.

Història

Artícul principal → Santuari dels Grans Deus de Samotracia.

Segons les tradicions gregues, els seus primers habitants varen ser pelasgos i carios. Entre els anys 600 i 500 a. C., l'illa va ser colonisada per pobladors procedents de Samos, per la qual cosa va prendre el nom de Samos de Tracia, que més vesprada va passar a ser Samotracia. Estrabón, no obstant, considerava que el nom provenia d'un adjectiu, samoi, que significaria: altures. Des del punt de vista arqueològic s'han trobat restants del periodo heládico, micénico i d'un assentament grec de el VI

Els perses varen conquistar Samotracia en l'any 508 a. C., i més vesprada va ser membre de la Lliga de Delos. En l'any 168 a. C. va passar a estar baix domini macedonio. Despuix de la Batalla de Pidna, Samotracia va ser independent fins que Vespasiano l'anexionó al Imperi Romà en l'any 70.

El llibre dels Fets dels Apòstols conta que l'apòstol Pablo, en el seu segon viage misionero fòra de Palestina, va salpar de Tróade a Samotracia i va passar una nit allí de camí a Macedònia.

Era postromana

San Teófano va morir ací en l'any 818 i el domini bizantino va continuar fins a 1204, quan els venecians es varen apoderar de l'illa, dominant-l'una família genovesa, els Gattilusi. l'Imperi otomà la va conquistar en 1457 i li va canviar el nom a Semadirek. Durant la Guerra de l'Independència grega, va haver una repressió per part dels turcs, que va acabar matant a gran part de la població de l'illa.

L'illa va tornar a poder de Grècia en 1913 a raïl de la guerra dels Balcans. La ciutat va ser ocupada breument per Bulgària durant la Segona Guerra Mundial.

Actualitat

La ciutat portuària moderna de Kamariotissa està en la costa noroest i oferix accés en ferry des de diferents punts del nort de Grècia, com Alexandroupoli i Kavala. No hi ha aeroport comercial en l'illa. Entre els llocs d'interés en l'illa figuren les ruïnes de les fortalees genovesas, la pintoresca Chora (lliteralment poblat) 'Paliapoli' (lliteralment ciutat vella) i vàries cascades.

Topografia

L'illa té forma d'una elipse i no conta en autèntics ports, llevat l'escala de Kamariotissa. Les costes són baixes i arenenques, pero en l'interior les montanyes alcancen els 1611 m s. n. m. en el mont Fengari. Carrascas, bananes i arbustos salvages abunden en l'illa.