Persicaria punctata
La chilillo, tamaiza (Polygonum punctatum) és una espècie de planta perenne, palustre de la família Polygonaceae. És endèmica de tota Amèrica, des de Canadà a Argentina.
Localisació
[editar | editar còdic]És nativa de tota Amèrica, a on es troba naturalizada en tots els estats del centre, trobant-se a lo llarc de vores de camins, bancs d'arena dels rios, i en terrenys inundats.
Descripció
[editar | editar còdic]Herba perenne aquàtica o semiacuática, de fulls grans, angostes, alternes, en pecíols de 12-25 mm de llarc, glabras, làmina variable en forma (angostamente lanceoladas, oblongo-lanceoladas, romboideas) pero sempre s'estretixen cap a abdós extrems, de fins a 16 cm x 3,5 cm, àpiç agut, vora sancera, base cuneada, sense pèls, punteada en el envés.
Talle simple o ramificado, empinat o ascendent, en o sense pèls, finamente estriado, vert o verdoso rojós; ócrea hialina rojosa, de 6-15 mm de llarc, trunques, s'esgarren, en o sense cilios.
Inflorescèncias en arracades laxos, prims, empinats o curvats, de fins a 9 cm de llarc; bràcteas translúcidas, en forma d'embut i de fins a 3 mm de llarc, acompanyant als grups de flors; florés diminutes, de 2-4 mm de llarc, en periant de 3-6 tépals, verdosos, blanc i vert o rosat i vert, coberts de punts glandulares evidents, en 8 estams, 3-estils units per la base, en punts glandulares evidents.
Frut aquenio, sec, de superfície lluenta, cobert per periant sec, caedizo en fregar, llevat el que rodeja el pediculo; de fins a 4 mm x 1,3-2,1 mm, àpiç acuminado a cuspidado, en 3 costelles, lustrosas, pardo negruzco o café rojós. Es confon fàcilment en Polygonum hydropiper, que també té glándulas en els tépal; pero, esta té fruts en superfície mat, no lluenta.
Les plántulas tienem hipocótilo cilíndric, de 4-14 mm de llarc, roig, glabro; cotiledones de làmina elíptica de 3 a 4 mm x 2,5 mm, glabros, a voltes envés rojós; epicótilo nul o cilíndric, de fins a 1,5 mm de llarc; fulls alterns.
Quan viu com a aquàtica els seus fulls tenen 1,2-3 cm x 6-10 cm, d'àpiç romo.
Cultiu i usos
[editar | editar còdic]Esta planta conté persicarina i taninos. En medicina, s'usa contra diarrea (per l'àcit tánico, que ajuda a tallar este tipo d'afeccions). Els fulls frescs s'utilisen, tópicamente, per a tallar les hemorràgies de ferides, resultant prou eficaç a l'hora de curar llagues i úlceres dérmicas.
Les fulls i brots tendres són comestibles, de bon sabor i molt nutritius en ensalades. Es troba freqüentment com maleza i rarament com a planta cultivada.
Estes plantes produïxen un tenyida groc que en alum s'usa com mordiente.
- Us medicinal
S'usa en forma externa per a curar grans, sarpullidos, ferides, colps [1]
Us
[editar | editar còdic]Com planta ornamental.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Polygonum punctatum va ser descrita per (Elliott) Small i publicat en Flora of the Southeastern United States 379, 1330. 1903.[1]
- Etimologia
Vore: Polygonum
punctatum: epítet llatío que significa "en taques"
- Sinonímia
- Discolenta punctata (Elliott) Raf.
- Persicaria punctata
- Persicaria punctata var. tacubayana Nieuwl.
- Polygonum acre Kunth
- Polygonum antihaemorrhoidale var. aquatile Mart.
- Polygonum antihaemorrhoidale f. aquatile Mart.
- Polygonum antihaemorrhoidale f. riparium Mart.
- Polygonum antihaemorrhoidale var. riparium Mart.
- Polygonum epilobioides Wedd.[2]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- castellà: chilillo, catay dolç, picantilla, tamaiza, ananash, chilillo de gos, canilla de pava
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Polygonum punctatum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 27 de maig de 2015.
- ↑ «Polygonum punctatum». The Plant List. Consultat el 27 de maig de 2015.
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Carnevali, G., J. L. Tàpia-Muñoz, R. Duno de Stefano & I. M. Ramírez Morillo. 2010. Fl. Ilustr. Penins. Yucatán 1–326.
- Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
- Flora of North America Editorial Committee, i. 2005. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 2. Fl. N. Amer. 5: i–xxii + 1–656.
- Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
- Small, J. K. 1933. Man. S.I. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
- Soto Solís, D. A. 2014. Polygonaceae. En: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. VII. B.I. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 129: 358–383.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. https://web.archive.org/web/20090508180208/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?409774 (17 dic 2007)
- Descripció i enllaç a links en imàgens
- Aplicacions de la Persicaria en la medicina popular
- http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=POPU5
- http://zipcodezoo.com/plants/p/polygonum_punctatum.asp
- Este artícul conté una traducció derivada de «Polygonum punctatum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.