Anar al contingut

Persicaria punctata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
chilillo, tamaiza (Persicaria punctata)


La chilillo, tamaiza (Polygonum punctatum) és una espècie de planta perenne, palustre de la família Polygonaceae. És endèmica de tota Amèrica, des de Canadà a Argentina.

Localisació

[editar | editar còdic]

És nativa de tota Amèrica, a on es troba naturalizada en tots els estats del centre, trobant-se a lo llarc de vores de camins, bancs d'arena dels rios, i en terrenys inundats.

Descripció

[editar | editar còdic]

Herba perenne aquàtica o semiacuática, de fulls grans, angostes, alternes, en pecíols de 12-25 mm de llarc, glabras, làmina variable en forma (angostamente lanceoladas, oblongo-lanceoladas, romboideas) pero sempre s'estretixen cap a abdós extrems, de fins a 16 cm x 3,5 cm, àpiç agut, vora sancera, base cuneada, sense pèls, punteada en el envés.

Talle simple o ramificado, empinat o ascendent, en o sense pèls, finamente estriado, vert o verdoso rojós; ócrea hialina rojosa, de 6-15 mm de llarc, trunques, s'esgarren, en o sense cilios.

Inflorescèncias en arracades laxos, prims, empinats o curvats, de fins a 9 cm de llarc; bràcteas translúcidas, en forma d'embut i de fins a 3 mm de llarc, acompanyant als grups de flors; florés diminutes, de 2-4 mm de llarc, en periant de 3-6 tépals, verdosos, blanc i vert o rosat i vert, coberts de punts glandulares evidents, en 8 estams, 3-estils units per la base, en punts glandulares evidents.

Frut aquenio, sec, de superfície lluenta, cobert per periant sec, caedizo en fregar, llevat el que rodeja el pediculo; de fins a 4 mm x 1,3-2,1 mm, àpiç acuminado a cuspidado, en 3 costelles, lustrosas, pardo negruzco o café rojós. Es confon fàcilment en Polygonum hydropiper, que també té glándulas en els tépal; pero, esta té fruts en superfície mat, no lluenta.

Les plántulas tienem hipocótilo cilíndric, de 4-14 mm de llarc, roig, glabro; cotiledones de làmina elíptica de 3 a 4 mm x 2,5 mm, glabros, a voltes envés rojós; epicótilo nul o cilíndric, de fins a 1,5 mm de llarc; fulls alterns.

Quan viu com a aquàtica els seus fulls tenen 1,2-3 cm x 6-10 cm, d'àpiç romo.

Cultiu i usos

[editar | editar còdic]

Esta planta conté persicarina i taninos. En medicina, s'usa contra diarrea (per l'àcit tánico, que ajuda a tallar este tipo d'afeccions). Els fulls frescs s'utilisen, tópicamente, per a tallar les hemorràgies de ferides, resultant prou eficaç a l'hora de curar llagues i úlceres dérmicas.

Les fulls i brots tendres són comestibles, de bon sabor i molt nutritius en ensalades. Es troba freqüentment com maleza i rarament com a planta cultivada.

Estes plantes produïxen un tenyida groc que en alum s'usa com mordiente.

Us medicinal

S'usa en forma externa per a curar grans, sarpullidos, ferides, colps [1]

Com planta ornamental.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Polygonum punctatum va ser descrita per (Elliott) Small i publicat en Flora of the Southeastern United States 379, 1330. 1903.[1]

Etimologia

Vore: Polygonum

punctatum: epítet llatío que significa "en taques"

Sinonímia
  • Discolenta punctata (Elliott) Raf.
  • Persicaria punctata
  • Persicaria punctata var. tacubayana Nieuwl.
  • Polygonum acre Kunth
  • Polygonum antihaemorrhoidale var. aquatile Mart.
  • Polygonum antihaemorrhoidale f. aquatile Mart.
  • Polygonum antihaemorrhoidale f. riparium Mart.
  • Polygonum antihaemorrhoidale var. riparium Mart.
  • Polygonum epilobioides Wedd.[2]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • castellà: chilillo, catay dolç, picantilla, tamaiza, ananash, chilillo de gos, canilla de pava

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Polygonum punctatum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 27 de maig de 2015.
  2. «Polygonum punctatum». The Plant List. Consultat el 27 de maig de 2015.
  3. Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Carnevali, G., J. L. Tàpia-Muñoz, R. Duno de Stefano & I. M. Ramírez Morillo. 2010. Fl. Ilustr. Penins. Yucatán 1–326.
  2. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  3. Flora of North America Editorial Committee, i. 2005. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 2. Fl. N. Amer. 5: i–xxii + 1–656.
  4. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  5. Small, J. K. 1933. Man. S.I. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
  6. Soto Solís, D. A. 2014. Polygonaceae. En: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. VII. B.I. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 129: 358–383.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]