Anar al contingut

PeruSat-1

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


PeruSat-1 és un satèlit d'observació terrestre de propietat del govern peruà el qual és operat per la seua agència espacial CONIDA, entitat adscrita al Ministeri de Defensa. Va ser construït en França per l'empresa Airbus Defence & Space[1] i es troba operant des de l'any 2016.

Antecedents

[editar | editar còdic]

Alguns dels primers antecedents referits a artefactes espacials peruans es remonten als nanosatélites Chasqui 1, proyecte concebut en la Universitat Nacional d'Ingenieria a finals de la década del 2000 (llançat en 2014), el PUCP SAT - 1, construït per la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú (llançat a l'espai en 2013) i el UAPSAT-1 de la Universitat Ales Peruanes (llançat el 9 de giner de 2014). No obstant, es varen tractar d'iniciatives particulars i no del govern.

En l'any 2013 el Ministre de Defensa va anunciar que el governe peruà es trobava evaluant la possibilitat d'adquirir a França un satèlit d'observació terrestre, senyalant que de concretar-se esta iniciativa s'ampraria el sistema de compra de «govern a govern».[2] En 2014 el Ministeri de Defensa va anunciar la subscripció en el govern francés d'un contracte per US$ 206,7 millons,[3] per a l'adquisició d'un satèlit d'observació de tipo Astrosat-300,[4] la construcció del qual va ser encarregada a l'empresa Airbus Defence & Space.[1][5]

El 15 de setembre de 2016 a les 8:43 p. m. (temps de Perú) el PeruSat-1 va ser llançat des de la base d'Arianespace en Kourou, Guyana Francesa, per mig de l'eixida Vega, junt en el satèlit Terra Bella.[6][7] El llançament va ser seguit per les autoritats peruanes des del Centre Nacional d'Operacions d'Imàgens Satelitales (CNOIS) de Perú, ubicat en el balneari de Pucusana, en el sur de Lima.


Després d'una etapa de proves i calibración realisada de manera conjunta entre personal tècnic del fabricant i els ingeniers peruans responsables, el 8 de decembre de 2016 el Ministeri de Defensa va anunciar que el govern de França va entregar al Perú el control i l'operatividad total del Perú SAT-1.[8][9]

Característiques

[editar | editar còdic]
Archiu:CNOIS.jpg
Sèu de el CNOIS

El satèlit de tipo Astrosat-S adquirit pel Perú, conta en una cambra del tipo NAOMI modificada (prototip) el sistema òptic del qual va ser construït sobre la base de carbur de silici, un material semiconductor i refractario, químicament inerte i especialment apte per al seu us en condicions extremes de temperatura, voltage i freqüència. L'instrumental òptic és un derivat de la família NAOMI (New Astrosat Optical Modular Instrumet). Estos instruments poden ser usats en varietat de satèlits, incloent plataformes chicotetes com el Astrosat-100, fins al satèlit peruà, de major tamany, cost i capacitat. Els seus principals blocs són un telescopi estable i compacte, en control termal; un pla focal en detector TDI (Clave Delay Integration) que és una moderna tecnologia per a generació d'imàgens d'alta calitat en baix consum d'energia, cambra pancromàtica i detectors multiespectrales.[10]

El satèlit segons disseny deuria orbitar la Terra a una distància de 694 km del nostre planeta, no obstant ho fa en un òrbita elíptica variable entre 704 i 719 km d'altitut. Des d'allí envia les imàgens que se li solicita cada dia en una banda pancromàtica de 0.70 cm de resolució i 2.8 m en modo multiespectral. Ademés dels obvis beneficis per a la seguritat i defensa del país, dites imàgens també resulten útils per a múltiples sectors productius com per eixemple: el sector miner, agrícola, aixina com per al catastre o el control de la tala illegal, lluita contra el narcotràfic, previsió de desastres naturals, control de la deforestación, ubicació de derrames de petròleu, entre atres múltiples aplicacions per a decisions estratègiques del Estat Peruà.

Operació

[editar | editar còdic]
Archiu:Machu Picchu (29934630824).jpg
Vista satelital de la ciutat arqueològica de Machu Picchu realisada pel PeruSat-1

Per a l'operació d'este satèlit es va constituir el Centre Nacional d'Operacions d'Imàgens Satelitales (CNOIS) construint-se per a l'efecte una estació terrena sobre un àrea de 3,600 metros quadrats, en Punta Llops, Pucusana. Dita estació té la funció d'operar el comando i control del satèlit peruà; aixina com obtindre imàgens d'atres satèlits complementaris.[11]

Tongada del PeruSat-1

[editar | editar còdic]

L'Agència Espacial de Perú iniciarà un estudi per al reemplaçar el satèlit PeruSat-1, en un treball conjunt entre la Comissió Nacional d'Investigació i Desenroll (CONIDA) i la Força Aérea del Perú, s'estan realisant els primers passos per a preparar l'oportuna tongada del satèlit PeruSat-1 per la següent plataforma orbital, que es denominara PeruSat-2. [12]

Vore també

[editar | editar còdic]

CONIDA SEMAN

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 rpp.com.pe. «Coneix el primer satèlit peruà que serà llançat a mitan de setembre». Consultat el 1 de setembre de 2016.
  2. ↑ elcomercio.pe. «Governe peruà evalua compra de satèlit a França». Consultat el 1 de setembre de 2016.
  3. ↑ «Perú ha aforrat prop de 245 millons en el PeruSat-1». Infodefensa. Consultat el 28 de giner de 2020.
  4. ↑ elcomercio.pe. «Governe peruà va adquirir satèlit valorizado en S/.575 mlls.». Consultat el 1 de setembre de 2016.
  5. ↑ rpp.com.pe. «Satèlit peruà fabricat en França entrarà en òrbita en 2016». Consultat el 1 de setembre de 2016.
  6. ↑ conida.cob.pe. «a-el seu-proximo-llançament El Perú SAT – 1 ya es troba encapsulado per al seu pròxim llançament». Archivat des d'el a-el seu-proximo-llançament original, el 21 de setembre de 2016. Consultat el 12 de setembre de 2016.
  7. ↑ arianspace.com. «PerúSAT-1 and Terra Bella satellites llaure installed for Arianespace’s upcoming Vega launch». Consultat el 12 de setembre de 2016.
  8. ↑ elcomercio.pe. «Mindef: França entrega ple control de satèlit Perú SAT-1». Consultat el 9 de decembre de 2016.
  9. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Sense_nom-pGmd-1
  10. ↑ defensa.com. «El satèlit PeruSat-1 generarà 540 millons de dólars». Consultat el 1 de setembre de 2016.
  11. ↑ andina.com. «Perú estarà a la vanguarda en tecnologia satelital el pròxim any». Consultat el 1 de setembre de 2016.
  12. ↑ «L'Agència Espacial de Perú iniciarà un estudi per al reemplaçar el satèlit PeruSat-1» (en és). Infodefensa - Notícies de defensa, indústria, seguritat, armament, eixèrcits i tecnologia de la defensa. Consultat el 2025-05-30.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
CONIDA
El Perusat1 i el relat d'un èxit


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=PeruSat-1&oldid=908121»