Anar al contingut

Perunefer

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Perunefer, Peru-nefer o Peru Nefer ("Bon Viage") va ser un port i la principal base naval establida en el nort d'Egipte durant la dinastia XVIII del Imperi Nou.

Encara que fins a dates recents la seua ubicació ha estat en discussió, per a l'egiptòlec Manfred Bietak i el seu equip, Perunefer s'identifica en l'actual Tell el-Donava / Ezbet Helmy, recolzant-se en les excavacions que es varen realisar en les afores de la zona a on es creïa que estava la base naval.[1] Tell el-Donava va ser el històrica capital de les dinasties hicsas en Egipte en el nom d'Avaris, durant el Segon Periodo Intermig.

Història

[editar | editar còdic]

Sembla que els molls hagueren segut utilisats des de la dinastia XII a la Dinastia XIX. En la seua época de major esplendor, i principalment potenciada com a base naval pels faraons de la dinastia XVIII, Tutmosis III (r. 1479 - 1425 a. C.) i el seu fill Amenhotep II (r. 1427 - 1401 a. C.), va eixercitar un paper molt actiu per la seua situació en el Delta oriental i el seu accés al Mediterràneu.

D'acort en l'investigació de Labib Habachi, Perunefer es trobava en Tell el-Donava i Qantir, que va identificar en Avaris/Piramesse. Estes identificacions varen ser comprovades per les excavacions de l'Institut Austríac i del Museu Pelizaeus d'Hildesheim. Es varen trobar diferents restants de la dinastia XVIII en el lloc, aixina com treballs detallats de Tutmosis III i Amenhotep II en forma de pintures. Estes pintures es coneixerien més tarde com les pintures murals en estil minoico. Junt a estos recents descobriments, es varen trobar dos grans conques portuàries que podrien albergar centenars de naus. Jean-Philippe Goiran i Hervé Tronchère varen ser els paleogeógrafos que varen trobar les proves dels dos ports.[2] Especialistes en l'estudi de ports antics i en accés a ells a través dels canals. El primer port va ser difícil de datar, pero els primers indicis examinats apunten a l'época d'Horemheb quan va crear un proyecte per a construir una muralla que cobrira l'accés al canal. Açò demostra que la dàrsena encara era visible en el seu regnat i deu ser anterior a ell, pero el port també podria haver seguit en us durant el seu regnat si l'eixida s'utilisava com a canal d'accés.[2]

El segon port es trobava just al costat d'un palau hicso descobert recentment, provablement pertanyent a Jyan, de la dinastia XV. Es va trobar en un lloc estrany d'un canal del Nilo, que es creïa que tenia un llac estacional. En l'estela del rei Kamose, de la dinastia XVII, es menciona la destrucció de centenars de barcos en una gran conca, lo que nos du a pensar que el nostre segon port de Perunefer estaria ubicat ací.[2]

No obstant, l'importància de Perunefer va una miqueta més allà de la dinastia XVIII. Els ports seguien en us durant la dinastia XIX, segons el Papir Anastasi III. Els palaus implicats i part de la ceràmica trobada es varen excavar entorn a esta zona, i junt a ella es menciona a Tutmosis III i Amenhotep II. El lloc comprenia 13 acres ubicant-se allí dos palaus que tenien un encant minoico, a on en la seua pintura mural s'utilisava molt simbolisme relacionat en el bou i els acróbates. També es va descobrir que en Perunefer atracaven barcos keftiu, segons el Papir 10056 del British Museum.[3]

En la Estela de Karnak, a on es menciona el botí obtingut dels seus enemics en Retenu, apareix el port de Perunefer:

Eixida de La seua Majestad des de Perunefer i proseguint [...] cap a Menfis, duent el botí que ell es va dur en si de la terra de Retenu..."[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bietak, 2013, p. 188-199.
  2. 2,0 2,1 2,2 Bietak, 2009 a, p. 15.
  3. Glanville, 1931, p. 36-37.
  4. José Miguel Parra Ortiz (2003). Gents del Valle del Nilo, Madrit: Editorial Complutense. ISBN 84-7491-721-2.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Manfred Bietak (2003). The Synchronisation of Civilisations in the Eastern Mediterranean in the Second Millennium B.C. (en en), Viena: Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften.
  • Manfred Bietak (2005). The Tuthmoside stronghold of Perunefer (en en), Londres: Egyptian Archaeology.
  • Manfred Bietak (2007). Perunefer: at Memphis or Avaris? (en en), Londres: Egyptian Archaeology.
  • Manfred Bietak (2009 a). Peru-nefer: The Principal New Kingdom Naval Base, Nova York: Egyptian Archaeology.
  • Manfred Bietak (2009 b). Peru-nefer: An Update, Nova York: Egyptian Archaeology.
  • Glanville, S.R.K., ‘Records of a Royal Dockyard of the Clave of Thutmose III: Papyrus British Museum 10056’, Zeitschrift für ägyptische Sprache und Altertumskunde (ZÄS), vol. 66, 1931, p. 105-121; i vol. 68, 1932, p. 7-41.
  • Jeffreys, David, Perunefer, at Memphis or Avaris?, Egyptian Archaeology (28). 2006, p. 36-37.


Referències

[editar | editar còdic]