Peshwa
Un peshwa (del persa: پیشوا, pēshwā, "el primer, el líder")[1] designava al primer ministre del Imperi marata del subcontinent indi que va existir des de 1679 fins a 1814. El càrrec es convertirà ràpidament en hereditari i són els peshwas els que es convertiran en els autèntics governants, invadint paulatinament més zones de poder de l'imperi.
Història
[editar | editar còdic]Originalment, els ___protected_title_4___ varen servir com a subordinats del ___protected_title_5___ (el rei marata) i més vesprada, baix la família Bhat, es varen convertir en els governants ___protected_title_6___ de la Confederació marata i els ___protected_title_7___ es varen convertir en governants nominals.[2] Durant els últims anys de l'imperi, els propis ___protected_title_8___ es varen reduir a governants titulars i varen permanéixer baix l'autoritat dels nobles maratas i la de la Companyia Britànica de les Índies Orientals.
Tots els ___protected_title_9___ durant el govern dels ___protected_title_10___ Shivaji (r. c.1659–80), Sambhaji i Rajaram pertanyien a la comunitat dels brahmanes Deshastha.[3][4]
El primer peshwa va ser Moropant Pingle, que va ser nomenat cap del Ashta Pradhan (consell de huit ministres) pel chhatrapati Shivaji, el fundador de l'Imperi marata. Els peshwas inicialment eren tots ministres que servien com a oficials principals del rei. Els últims peshwas varen ocupar el càrrec administratiu més alt i també varen controlar la confederació marata. Baixe la família Bhat, els peshwas es varen convertir en administradors hereditaris de facto de la confederació. El peshwa més poderós va ser Baji Rao I (r. 1720-1740). Baixe l'administració dels peshwas i en el respal de varis generals i diplomàtics clau, l'Imperi marata va alcançar el seu cenit, governant les principals àrees d'Índia. Els següents peshwas, líders nominatius varen dur l'autonomia i com a conseqüència, més vesprada, moltes províncies varen ser controlades i administrades pels nobles maratas com Daulat Rao Sindhia dels Scindias i els Gaekwads o per la Companyia Britànica de les Índies Orientals. Durant este periodo, la confederació marata aplegaria al seu final per mig de la seua anexió formal al Imperi Britànic en 1818.
Ramchandra Pant Amatya (Bawadekar)
[editar | editar còdic]Ramchandra Pant Amatya va recuperar moltes fortalees dels mogoles entre 1690 i 1694, algunes en persona, i va realisar personalment tècniques de guerra de guerrilles. Quan el chhatrapati Rajaram I va fugir a Jinji en 1689, abans de partir de Maharashtra, li va donar a Pant un estatus de rei "Hukumat panha". Ramchandra Pant va saber manejar diferents problemes en tot l'estat, com l'influència mogola, la traïció dels vatandares (caps feudals) i l'escassea d'aliments. En la seua ajuda, Sachiv va conseguir mantindre una sòlida posició econòmica en l'estat de Marata.[5]
Ramchandra Pant Amatya (Bawadekar)
[editar | editar còdic]Ramchandra Pant Amatya va recuperar moltes fortalees dels mogoles entre 1690 i 1694, algunes en persona, i va utilisar tècniques de guerra de guerrilles. Quan el chhatrapati Rajaram I va fugir a Jinji en 1689, abans de partir de Maharashtra, li va donar a Pant un estatus de rei "Hukumat panha". Ramchandra Pant va saber manejar diferents problemes en tot l'estat, com l'influència mogola, la traïció dels vatandares (caps feudals) i l'escassea d'aliments. En la seua ajuda, Sachiv va conseguir mantindre una sòlida posició econòmica en l'estat de Marata.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ UnderJahangir, M. Learning focus. Longman History & Civics ICSE 7, 84.
- ↑ Jaswant Lal Mehta (1 de giner de 2005). Advanced Study in the History of Modern Índia 1707-1813, Sterling Publishers Pvt. Ltd. ISBN 978-1-932705-54-6.
- ↑ Prasad, 2007, p. 88.
- ↑ Vasant S. Kadam (1993). Maratha Confederacy: A Study in Its Origin and Development (en en), Munshiram Manoharlal Publishers. ISBN 9788121505703. «Baix Shivaji el Gran, Sambhaji i Rajaram, tots els titulars del càrrec de ___protected_title_11___ eren de la subcasta Deshastha (residint en l'àrea Desh de Maharashtra) dels brahmanes.»
- ↑ 5,0 5,1 Surendranath Sen, Surendra Nath Sen (1993). Studies in Indian History: Historical Records at Goa, Asian Educational Services, p. 42.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Chokesey , R . D .: A History of British Diplomacy at the Court of the Peshwas, 1786-1818, Puna, 1951.
- Kulkarni (1996). Marathas and the Marathas Country: The Marathas, Books & Books.
- Joshi (1980). Chhatrapati Sambhaji, 1657-1689 A.D,, s.chand.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Peshwa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.