Pesquería i secaderos d'abadejo d'Espanya
Pesquería i secaderos d'abadejo d'Espanya (PYSBE) era una Societat Anònima guipuscoana del País Vasc (Espanya) l'objecte social del qual era la peixca, preparació i venda d'abadejo i atres productes.[1]
Radicada en 1927 en la localitat de Passages, va aplegar a posseir 17 barcos que treballaven en Terranova, Groenlàndia i Nova Escòcia.[2]
L'empresa, el primer accioniste de la qual va ser Alfonso XIII, va desaparéixer en 1974.[3]
Context històric
[editar | editar còdic]
La peixca de l'abadejo per part dels vascs en aigües de Terranova es remonta a principis de el XVI.
Els caçadors de ballenes i els peixcadors d'abadejo varen coincidir en el temps. Això sí, els seus singladuras es feyen en moments diferents: les que anaven despuix dels abadejos salpaven a principi de primavera i retornava en octubre. Els que eixien despuix de les ballenes deixaven la costa en juny i retornaven en decembre.
A principis de el XX va nàixer la concepció industrialisada de la peixca, alguna cosa absolutament nou en el sector a nivell nacional, ya que les tècniques utilisades fins a llavors eren les tradicionals i només alguns menuts armadors usaven propulsió a vapor.[4]
PYSBE va establir un verdader complex econòmic i espacial, disponent de capacitat econòmica, possibilitat de desenroll i adaptació als canvis tecnològics en la localitat de Passages.[3]
El gran factor que va impulsar la creació de PYSBE va ser el fet de que l'abadejo era l'únic peix que, distribuït en sec, aplegava a tots els racons del país. Existia, per tant, la necessitat estratègica de dispondre d'una empresa que abastira el mercat nacional.
La seua activitat va convertir a Passages en el primer port bacaladero espanyol i en el principal a nivell europeu en descàrregues d'este producte..[3]
Va començar la seua marcha en 1927 enviant eixe mateix any els dos primers barcos, el Euskal Erria i el Alfonso XIII, d'1.250 tonellades cada u, a aigües de Terranova.[5]
Descripció
[editar | editar còdic]La sèu social de PYSBE ,es va establir en Sant Sebastià, mentres la seua factoria principal es va ubicar en l'edifici de Passages de Sant Joan conegut com de Arizabalo.[6]
PYSBE va obtindre durant els anys vint una concessió de la Junta del Port de Passages per a la construcció d'un important moll peixquer en l'antiga ribera Viscaya. Va adquirir amplis terrenys en Passages de Sant Joan, a on va construir una factoria bacaladera i va realisar un moll privat per a ser utilisat per la seua flota.[5]
El desenroll de l'activitat peixquera de la Societat va deure fer front a la carència de treballadors especialisats en la peixca i preparació de l'abadejo, lo que va ser solucionat en l'ajuda oficial estatal.
En este sentit, es varen dictar vàries disposicions que varen autorisar a PYSBE l'incorporació en cada barco de 15 espanyols i el restant, fins a 50 persones, podien ser tripulants estrangers que coneixien les tècniques de peixca i preparació de l'abadejo a bordo. Aixina, les primeres tripulacions i personal de terra, varen ser primer francesos i despuix islandesos i a mida que els autòctons coneixien les tècniques necessàries, les tripulacions varen ser substituint-se per guipuscoans i gallecs vinguts de la seua terra.[7]
En terra, el personal rebia els barcos i descarregava l'abadejo apilant-ho en secaderos. En l'arribada de les embarcacions, el treball era molt intens i s'incrementava el número de persones, hòmens i dònes, que treballava en la factoria. Mentres els barcos estaven faenar o en descans, es curava l'abadejo, es penjava i s'incorporava en les vagonetes als túnels de secat, classificant-ho per tamanys per a la seua posterior venda al mercat nacional.[5]
Entre 1936 va haver un paró en l'activitat que es va recomençar en 1945 en 7 bucs en actiu.
En 1952 posseïa tretze barcos i quatre més en construcció, sent el producte de la seua peixca d'al voltant de 20.000 tonellades anuals i en 1970 les captures ascendien a 30.000 tonellades anuals.[1]
La multiplicació d'empreses en el sector i la dificultat per a modernisar-se, va abocar al seu tancament en 1974.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Pesquerías y secaderos de bacalao de España» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.