Pest
Pest (pronunciat /ˈpɛʃt/; en eslovaco: Pešť; en croata: Pešta; en serbi: Пешта) és la part més oriental, principalment plana, de la ciutat de Budapest (Hongria), de l'extensió total de la qual ocupa aproximadament dos terços. Està separada de Buda, l'atra part de Budapest, pel Danubio. Entre els seus atractius més importants estan el Parlament de Budapest, la Hősök tere o plaça dels Héroes o l'avinguda Andrássy. En el llenguage coloquial d'Hongria, "Pest" és també utilisat freqüentment per a referir-se al conjunt de la ciutat de Budapest.
El nom de "Pest" prové d'un terme eslau que significa "forn",[1] en referència potser a les aigües termals propenques.
Història
[editar | editar còdic]Les primeres referències a Pest com ciutat independent daten de 1148, encara que es creu que ya abans havien existit assentaments celtes i romans en el mateix lloc. Esta ciutat es va convertir en un important centre econòmic durant els sigles XI-XIII, fins que va ser destruïda per l'invasió dels mongoles en 1241.
Va ser ocupada pel Imperi otomà el 22 d'agost de 1541. Dominant els turcs la ciutat fins al 9 de setembre de 1686, quan va ser presa per l'emperador Leopoldo I d'Habsburgo.
En 1837 va ser inundada pel Danubio, i poc despuix, en 1849, es va construir el primer pont colgante sobre el riu, el pont de les Cadenes, conectant Pest i Buda. En 1873, Pest, Buda i Óbuda es varen unir per a formar l'actual Budapest.
Referències
[editar | editar còdic]Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pest» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.