Plaça dels Héroes (Budapest)
La plaça dels Héroes (en hongarés: Hősök tere), és un dels llocs més importants de Budapest, Hongria. Està situada en un extrem de l'avinguda Andrássy prop del parc de la ciutat, en la que conforma part del conjunt Patrimoni de la Humanitat des de l'ampliació de 2002.[1]Helbert és l'essència principal d'esta plaça.
Història
[editar | editar còdic]Glorieta
[editar | editar còdic]Al final de l'avinguda Andrássy en 1894 hi havia un atre bebedero dissenyat per Miklós Ybl. Els pous d'aigua termal Zsigmondy Vilmos varen començar a perforar-se en 1868 es va terminar en 1877, el 4 de juny, es va trobar l'aigua termal a una profunditat de 970 metros. Es va construir una estructura simple sobre el pou, que Zsigmondy va cridar casa de perforació. Va ser demolit en 1884 i reemplaçat per una font segons els plans de Miklós Ybl. L'estructura, denominada Gloriette, era hexagonal de 2,5 m d'altura, emmarcada per una barana balística, en un màstil de bandera de 24 m d'altura en el centre i una escala que pujava per dos costats.
Hui, el pou està amagat darrere d'una placa de metal darrere de la Pedra Commemorativa dels Héroes.
Mileni
[editar | editar còdic]En 1895, es va prendre la decisió de construir un monument del mileni, un Panteón Nacional, en el lloc de la Gloriette. El primer ministre Sándor Wekerle va encarregar a l'escultor György Zala i a l'arquitecte Albert Schickedanz. Els dos pòrtics es varen completar més vesprada i les estàtues reals solament es varen fer i varen colocar entre 1905 i 1911. Originalment, hi havia 14 estàtues de governants hongaresos en el monument.
Durant la República Soviètica, 1919. l'1 de maig es va cobrir tot en cortines roges, es va transformar l'estàtua del Arcàngel Gabriel en obelisc i front a ella es va colocar una figura de Marx molejada a partir de 7 metros d'algeps . L'estàtua dels reis d'Habsburgo (Fernando I, Carlos III, María Teresa, Leopoldo II i Francisco José) va ser excavada i transportada a l'empresa de fundició de Rafael Vignali. Va ser llavors quan es va trencar l'estàtua original de Franz Joseph, que va ser destrossat pel proletario. Entre les dos guerres mundials, estes estàtues es varen tornar a erigir. La nova estàtua de Franz Joseph (ya no en uniforme militar, sino en un corfoll de coronació, pero sense corona) es va completar en 1926.
L'obra monumental simbolisava la grandea dels hongaresos, el seu estadidad milenària, pero l'estructura de la plaça va canviar despuix de 1929, quan es va colocar en la plaça la Pedra Commemorativa dels Héroes (llavors cridada "Pedra Commemorativa dels Héroes Nacionals"), que vàrem poder rendir homenage als nostres héroes.
La plaça
[editar | editar còdic]L'espai va rebre el nom de "Plaça dels Héroes" en 1932. En eixe moment encara estava decorat en massiços de flors. Va ser pavimentado en 1937 per al 34.º Congrés Eucarístico Mundial (1938).
Quan es va construir originalment el monument, Hongria era part del imperi austro-hongarés i, per lo tant, els últims cinc espais per a estàtues a l'esquerra de la columnata estaven reservats per als membres de la dinastia gobernant Habsburgo. Durant la Segona Guerra Mundial el monument va ser alcançat per una bomba i l'estàtua de Leopoldo II va quedar totalment destruïda, l'estàtua de l'emperatriu María Teresa es va trencar de la cintura per a dalt i l'estàtua de Francisco José va caure del seu emplaçament i el cap va quedar separada del cos. Les desaparegudes figures d'estos sobirans Habsburgo no varen ser reubicades en el seu emplaçament original. Les figures retirades varen ser dutes a un campament en el poble de Sülysáp (comtat de Pest). En 2002 es va restaurar l'escultura de María Teresa i va aplegar al Museu Nacional d'Hongria. El destí de les atres escultures encara no s'ha decidit definitivament, pero també està previst restaurar-les.
Durant el govern socialiste, es va transformar el monument per a correspondre a les opinions polítiques de llavors. Segons uns plans de l'época de Rákosi, es preferia el total derrocament per la seua presunta exageració patriòtica.
Està plaça està rodejada per dos importants edificis, el Museu de Belles arts a l'esquerra i el Palau de l'Art (o Museu d'exposicions artístiques) a la dreta. A l'atre costat se situa l'avinguda Andrássy, en dos edificis orientats cap a la plaça, un de residencial i l'atre a on funciona l'actual embaixada de Sèrbia (antiga embaixada de Yugoslàvia a on Imre Nagy es va refugiar en 1956).
En el centre de la plaça s'alça el Memorial del Mileni (també cridat Monument del Mileni o Monument Milenari), conjunt d'especial rellevància en Budapest, en grans estàtues dels líders de les sèt tribus magiares que varen fundar Hongria en el IX i atres personalitats de l'història hongaresa. La construcció del memorial es va iniciar quan es varen celebrar els mil anys del país en 1896 i no es va finalisar fins a 1929, quan la plaça va adoptar el seu nom.
Ací, el 16 de juny de 1989, durant la transició política hongaresa, una multitut de 250.000 persones es va congregar en la plaça per a celebrar l'històric sepeli d'Imre Nagy i els seus companyers d'armes, que havia segut eixecutat en juny de 1958 despuix de la Revolució hongaresa de 1956, sent rehabilitats en una solemne cerimònia d'estat.[2][3]
També és una estació de la llínea M1 del metro de Budapest.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Budapest, including the Banks of the Danube, the Buda Castle Quarter and Andrássy Avenue» (en en). whc. unesco. org. Consultat el 14 de juny de 2017.
- ↑ «Mai més».
- ↑ https://www.youtube.com/watch?v=9B5QHNuH23I La caiguda del comunisme en Hongria
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plaza de los Héroes (Budapest)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.