Petroglifos de Pusharo
Els Petroglifos de Pusharo són un conjunt de gravats en roca, possiblement d'orige amazónico, ubicat en les riberes del riu Palotoa, en el parc nacional del Manú, en Perú i que varen ser tallats entre el periodo formatiu (2000 a. C. a 200 a. C.), fins al periodo inca imperial (1430 d. C. a 1532 d. C.).[1]
Localisació
[editar | editar còdic]Es troben en les riberes del Palotoa. El Palotoa és un afluent del Alt Mare de Deu, en el departament de Mare de Deu, Perú. Les roques a on varen ser gravats estan ubicades en tres sectors distints a diferents altures respecte al nivell del riu i en panels que oscilen entre els centímetros i més de 24 metros de llongitut. Pusharo està ubicat a 529 metros sobre el nivell de la mar.[1]
Aspectes històrics
[editar | editar còdic]Provablement varen ser descoberts per un cauchero en 1909, pero la primera descripció dels petroglifos la va fer el misionero dominico Vicente de Cenitagoya en agost de 1921. El mege arequipeño Carlos Neuenschwander Landa va estudiar el lloc de Pusharo en 1969.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Hostnig, Rainer i Carreño Collatupa, Raúl. «Pusharo, un lloc rupestre extraordinari en la selva amazónica de Mare de Deu, Perú». Archivat des d'el original, el 9 de giner de 2013. Consultat el 23 de maig de 2011.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Petroglifos de Pusharo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.