Phormium
El gènero Phormium, cridat comunament lli de Nova Zelanda comprén dos espècies de plantas perennes de Nova Zelanda Phormium tenax i Phormium cookianum, conegudes en llenguage maorí com harakeke i wharariki respectivament. Són ben distintes de l'espècie de lli del Hemisferi nort (Linum usitatissimum). No obstant els europeus anglófonos li varen donar el mateix nom al gènero degut a que també s'utilisava per les seues fibres.
Este lli produïx fibres llargues que han segut molt importants en la cultura, història, i l'economia de Nova Zelanda. Phormium tenax creix de forma selvada en Nova Zelanda i en Isla Norfolk, mentres que Phormium cookianum és endèmica de Nova Zelanda. Abdós espècies estan àmpliament distribuïdes en regions templades del món com a fibres comercials i plantes ornamentals.[1]
Phormium tenax es troba principalment en pantàs i àrees baixes, pero pot créixer casi en qualsevol lloc i es troba molt estesa en jardins com a planta decorativa perennifolia, tant en Nova Zelanda com en el restant del món.
És una monocotiledónea herbácea perenne. La classificació monocotiledónea ha experimentat una significativa revisió durant la passada década, i recents sistemes de classificació (inclós el APG) han dictaminat que Phormium tenax està estretament emparentada en els lliris Hemerocallis. Antigament esta espècie estava inclosa en la família Agavaceae i encara hui molts sistemes de classificació la mantenen en ella.
Apariència
[editar | editar còdic]Les dures fulls, semblades a espases, creixen fins a 3 metros de llongitut i 125 mm d'ample. De coloració verda negruzca, en ocasions presenta les vores i la nervadura central variegados. Les tonalitats de les varietats cultivades van des del vert clar, passant a rosa fins al bronze. Hi ha numerosos cultivarés variegados en fulls marcats per diferents franges en tonalitats de vert, roig, bronze, rosa i groc.
Els rígits tallos florals creixen fins a 5 m, proyectant-se per damunt del fullage. En novembre (en Nova Zelanda) produïx arracades de florés en forma de tubo curvat que adquirixen un color roig lluent en madurar. Estos produïxen grans cantitats de néctar per a atraure a espècies de pardals nectaríferos, tals com el tui i insectes. Els fruts sorgits despuix de la polinisació, contenen centenars de llavors que són despuix dispersades àmpliament pel vent.
Etimologia
[editar | editar còdic]El naturaliste Jacques Labillardière va recolectar plantes indígenes de lli quan els barcos francesos varen visitar l'extrem nort de la Illa Nort de Nova Zelanda en 1793. Ell havia notat els molts usos que els Māori li donaven a la planta posant-li, en 1803, el nom científic de Phormium que significa "canastra", i tenax que significa "tenaz".
Usos donats pels maoríes
[editar | editar còdic]Quan els maoríes varen aplegar a Nova Zelanda duyen en si la morera del paper (Broussonetia papyrifera) en la que elaboraven teixits per a vestir-se de la corfa. No obstant, esta planta no va prosperar en l'illa i varen utilisar com a substitut el lli natiu. El capità Cook va escriure: Dels fulls de les plantes, en molt poca preparació, ells (els maoríes) elaboren tota la seua indumentària; i d'elles fabriquen també els seus cordajes... També feyen cistelles, estores i rets de peixca. Este poble practicava una alvançada elaboració de cestería en els #bri de fibra d'estes plantes.
Trenar i teixir les fibres de lli per a convertir-les en canastres eren solament dos formes d'entre la gran cantitat d'usos que li donaven, ells identificaven més de 60 varietats i les distribuïen meticulosament en els seus propis vivers i plantacions per tot el país.
Els fulls es tallaven prop de la base de la planta usant una esmolada closca de clòchina o pedra especialment esmolada, com podria ser jade, o pounamu. La substància carnosa verda dels fulls es retirava, novament en la closca de la clòchina i s'extrea la fibra que passava per varis processos de llavat, blanquejat, fixat, afluixat i secat.
Les fibres de diferents resistències s'usaven per a fabricar trampes per a peixcar anguiles (hinaki), rets de peixca sorprenentment grans (kupenga) i cuerdo, trampes per a pardals, cordoneres per a roba, canastres (kete), bosses, estores, roba, sandalias (parara), canastres per a aliment (rourou), utensilis de cuina, etc.
La fibra de lli anomenada muka que era laboriosament llavada, blanquejada i treballada a mà fins a conseguir una textura extremadament suau és la matèria primera dels bells mants emplumados, el kahu huruhuru, un parament tradicional molt apreciat pels Maoríes. Estos mants s'adornen en colorides plomes procedents de les aus natives fugia, kiwi, tui, kereru i loros kākā.
Les cordes i robes teixides a mà tenien tal fortalea que s'utilisaven per a nugar seccions de maderos ahuecados en les que construïen grans canoas per a adinsar-se a la mar (waka). També feyen aparejos, vés-les i cordes d'ancores, aixina com sostres per a les cases.
Els extrems deshilachados dels fulls s'utilisaven com a antorches i allumenament nocturn. Els tallos florals secs, extremadament llaugers, s'unien en bramantes de lli per a construir embarcacions de riu anomenades mokihi.
Propietats medicinals
[editar | editar còdic]Durant sigles els maoríes varen recolectar l'abundant néctar de les flors com endulzante. Multitut d'usos medicinals aumenten encara més l'importància de la planta per a la salut diària dels maoríes.
Les raïls de harakeke es hervir i trituran per a aplicar-se externament com cataplasma en forúnculos, tumors, abscesos, aixina com úlceres varicosas.
El suc de les raïls mòltes s'usa com desinfectante, begut per a aliviar l'estrenyiment o expulsar paràsits intestinals. També s'aplica en ferides de bales o de bayoneta.
La llacor que té consistència de goma produïda pel lli conté enzimas revitalizantes per a la sanc i en qualitats antisépticas per a ajudar en els processos de curació. Els maoríes coneixen be les propietats curativas d'esta llacor i la seua poder com a suau anestésico, per lo que l'apliquen en inflamacions i vàries ferides, per a aliviar dolors de molgues, dolors reumáticos, per a la tinya, en diferents #irritament de la pell i en cremades.
Es poden fer tablillas dels tallos florals i els fulls , i les fines cordes de la fibra utilisen les propietats estípticas del gel abans de ser usats per a còure ferides. Els fulls de harakeke fan excelents vendajes i poden subjectar ossos trencats tan ben com l'algeps que s'usa hui en dia. La polpa dels fulls martafallats poden ser també aplicades com vendajes.
Investigació per al seu us modern medicinal i cosmètic s'està portant a terme actualment.
L'oli de llavor de lli de Nova Zelanda no està disponible comercialment, encara que s'estan investigant la seua producció i propietats. Lo que es ven en molts països com a oli de lli s'extrau de les llavors del lli europeu, vegetal d'una família totalment diferent.
Com a fibra de paper
[editar | editar còdic]Des de temps colonials la fibra de phormium tenax ha segut usada per a elaboració de paper. En diverses ocasions la possibilitat de producció comercial ha segut investigada. Actualment és usada per artistes i artesans per a produir paper fet a mà.
Usos defensius
[editar | editar còdic]Al començament de les Guerres dels Mosquetes i posteriorment la Guerra per Terres de Nova Zelanda, els maoríes varen usar grans i grosses estores fetes de fibra de lli per a cobrir entrades i miradors en les seues fortificacions.
Alguns guerrers vestien una espècie de jupetí confeccionat en trossos de #bri de lli fortament trenades, les quals els donaven característiques similars al medieval gambesón, encara amortiguando les bales dels mosquetes i solament deixant ferides en lloc de la mort.
Mercat internacional
[editar | editar còdic]A principis de 1800 la calitat dels materials de cordaje del lli de Nova Zelanda era reconegut internacionalment, aixina com lo era la calitat dels arbres neozelandesos usats per a màstils i vergas, la Marina Real Britànica era una dels principals clients.
El mercat del lli va florir en quant els hòmens maoríes varen reconéixer les ventages del comerç i es varen acostumar a ajudar en la collita i confecció de la fibra, llabor que, fins a llavors, havia segut portada a terme exclusivament per dònes.[2]
No obstant, el comerç d'armes de fòc va escalar en una carrera armamentista entre les tribus i les consegüents batalles conegudes com les Guerres dels Mosquetes diezmaron moltes d'elles.
Va existir una activa indústria de collita i processament de lli en Nova Zelanda fins que la demanda va declinar per la depressió dels anys 1930. També hi havia un programa d'investigació conduït per Universitats del país.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Extraction, content, strength, and extension of Phormium variety fibres prepared for traditional Maori weaving, New Zealand Journal of Botany, 2000, Vol. 38: pg. 469.
- ↑ A dangerous people whose only occupation is war: Maori and Pakeha in 19th century New Zealand Journal of Pacific History, 1997, Christina A. Thompson
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Phormium.- Este artícul conté una traducció derivada de «Phormium» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.