Phrynops geoffroanus
La tortuga de Geoffroy (Phrynops geoffroanus), també cridada tortuga coll de serp de Geoffroy, i tortuga cap de sapo de Geoffroy, és una espècie de tortuga de la família Chelidae. Habita en ambients aquàtics del nort i centre de Sudamérica.
Distribució
[editar | editar còdic]Esta espècie es distribuïx des de Guyana i Veneçola, el surest de Colòmbia, l'est del Equador, del Perú, i de Bolívia, i gran part del Brasil aplegant pel sur fins a l'estat de Riu Gran do Sul, a l'est del Paraguay, i al nordest de l'Argentina en les riberes del riu Paraná en les províncies de Missions, i el noreste de Corrents.[1]
Moisés Bertoni en 1925 va registrar l'espècie en la localitat de Port Bertoni, en el departament d'Alt Paraná, en Paraguay, poble ubicat sobre el riu Paraná, que servix de frontera en la província de Missions, en l'Argentina, per #lo que també va ser llistada per a eixe país durant décades encara davant l'absència de espècimen en les coleccions. Recent el 29 de giner de 1990 va ser colectado un espècimen recent eixit de l'ou d'un niu en sèt ous, en Port Valle, departament Ituzaingó, Corrents, encara que erròneament va ser citat com Phrynops williamsi. Finalment, 3 eixemplars adults varen ser capturats en llínees de peixca en el llac de la represa hidroelèctrica de Yacyretá en el riu Paraná, en les afores de la ciutat d'Ituzaingó, província de Corrents (27°28′ S, 56°41′ W) a 76 m s. n. m., el 10 de febrer i 15 de setembre de 2006, i el 17 d'abril de 2007, els que varen ser incorporats a la Colecció del Museu de l'Argent (MLP DB 5283-5284, 5681).
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom de l'espècie és en honor al zoólogo francés Etienne Geoffroy Saint-Hilaire.
Característiques
[editar | editar còdic]És una espècie relacionada en Phrynops williamsi i Phrynops hilarii. El seu carapacho aplega a medir 35 cm.[2]
Hàbitat
[editar | editar còdic]Habita en ambients aquàtics rodejats de selva marginal.[3][4]
Reproducció
[editar | editar còdic]Comportament de corteig i apareament
[editar | editar còdic]En eixemplars captius en São Paulo, Brasil, el comportament de corteig va tindre lloc dins de l'aigua, des de finals d'octubre a mitan d'abril, i consistia en quatre fases. En la primera el mascle es va acostar a la femella des d'arrere i olorava el seu ano i la seua vora carapacial posterior. Generalment la femella intenta alluntar-se, iniciant la fase 2: la busca. Durant la persecució es naden veloçment, canviant de direccions. Per a evitar la persecució, la femella a voltes deixa l'aigua. Una volta que el mascle conseguix retindre a la femella, comença la fase 3, la precopulación. El mascle estén totalment el coll i cap montant sobre la closca de la femella, a la que subjecta en les seues garres. havia captat sobre de la femella en tots quatre peus, sostenint a la marginals en les seues garres. La femella generalment permaneix immòvil durant esta fase. En la fase 4 el macho, mossegant el coll de la femella, fa a un costat la coa d'esta i inserta el seu pene; esta última fase dura entre 10 a 30 minuts; la duració de les quatre fases demanda de 15 a 50 minuts.[5]
Nidificación
[editar | editar còdic]La temporada de nidificación va de giner a març en Brasil, mentres que en Colòmbia va de decembre a febrer i en Veneçola de març a abril. Els ous són casi esfèrics de 26 a 34 mm de llarc per 22 a 32 mm, i són posats en nidadas de 10 a 20. A una temperatura de 28 a 30 °C l'incubació dura de 4 a 4,5 mesos, naixent després críes en llongituts de closca de 32 a 42 mm. Les seues closques són rugosos en una lleu quilla vertebral i una vora posterior llaugerament serrat; el envés de les escamas marginals del plastrón és de color roig rosat en un patró de taques negres irregulars.[6]
Alimentació
[editar | editar còdic]S'alimenten principalment de peixos, insectes aquàtics, i atres menuts invertebrats aquàtics.[7]
Publicació original
[editar | editar còdic]- Schweigger, 1812: Prodromus Monographia Cheloniorum auctore Schweigger. Königsberger Archiv für Naturwissenschaft und Mathematik, vol. 1, pp. 271-368 i 406-458 [1] text original].
- La localitat tipo és: “Brasília”.
- Holotip: MNHN 9417.
- Emys geoffroana Schweigger, 1812 és l'espècie tipo del gènero Phrynops Wagler 1830.
Subespecies
[editar | editar còdic]Les exsubespecies: Phrynops geoffroanus geoffroanus (Schweigger, 1814), Phrynops geoffroanus tuberosus (Peters, 1870), i Phrynops geoffroanus hilarii han segut elevades a l'estatus d'espècies plenes.
Conservació
[editar | editar còdic]La IUCN no llista a l'espècie, per #lo que es desprén que no es troba en perill a nivell global. En l'Argentina, és una de les espècies de tortugues més rares, considerant-la Juan Carlos Chébez com: «Rara» i en conseqüència «Vulnerable».[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Balde,Diego & Martínez,Pablo & Boeris,Juan & Giraudo,Alejandro (2007). Reptilia, Chelonii, Chelidae, Phrynops geoffroanus Schweigger, 1812 and Mesoclemmys vanderhaegei (Bour, 1973): Distribution extension, new country record, and new province records in Argentina. Checklist Volume: 3, Issue: April, Pages: 348-352
- ↑ Turtles of the world
- ↑ Turtles of the World, 2010 Update:Annotated Checklist of Taxonomy, Synonymy, Distribution, and Conservation Status (Checklist 000v3), p. 133
- ↑ Animal Diversity
- ↑ De Fancs Molina, F. 1996. Mating behavior of captive Geoffroy's side-necked turtles, Phrynops geoffroanus (Testudines: Chelidae). Herpetol. Nat. Hist. 4: 155-160.
- ↑ Wicker, R. 1984. Beobachtungen bei mehrjähriger Zucht von Phrynops geoffroanus geoffroanus (Schweigger, 1812) (Testudines: Chelidae). Salamandra 20(4): 185-191.
- ↑ Pritchard, P. C. H., and P. Trebbau. 1984. Turtles of Veneçola. Soc. Stud. Amphib. Rept. 403 pp.
- ↑ Chébez, J.C. 2009: Uns atres que es van. Fauna argentina amenaçada.545 pp., Ed.Albatros, Buenos Aires, Argentina
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Phrynops geoffroanus.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Phrynops geoffroanus.- Este artícul conté una traducció derivada de «Phrynops geoffroanus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.