Anar al contingut

Phyllanthus acidus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Phyllanthus acidus.jpg
grosella estrelada (Phyllanthus acidus)


La grosella estrelada, averrhoa trébol (per la seua apariència en observar el seu tall transversalmente), acerolo o grosella de Taití (Phyllanthus acidus) és un arbust de la família de les filantáceas, originària del sur d'Àsia[1] o de Madagascar[2] i actualment cultivada en diferents regions tropicalés d'Àsia, Polinèsia i Amèrica.

Descripció

[editar | editar còdic]

Alcança uns 6 m altura. La copa és densa i espessa. Els fulls són alterns i ovadas o lanceoladas i medixen 8 per 4 cm. Presenta inflorescència en arracadas, en panículas de 5 a 12,5 cm de llongitut. Les flors són de verts, blancuzcas, rosades o rojoses.

Produïx numerosos fruts, que són drupas de fins a 1 cm de diàmetro cada una, de color groc pàlit, verdoso o blancuzco, en polpa cerosa, crujiente, sucosa i molt àcida. Cada frut té una sola llavor.[1]


Usos

[editar | editar còdic]

El frut és comestible. Es pot consumir fresc quan encara està vert acompanyat en sal (com és costum en Colòmbia, Equador, Nicaragua, Madagascar i El Salvador) o acompanyat de sal i chile mòlt com es consumix en el sur i surest de Mèxic.[3] El frut també és utilisat en Llatinoamèrica per a elaborar conserves basades en alcohol, dolç i vinagre en picante.[4] La planta també és apreciada com ornamental. Eixemple dels seus usos comestibles: En el país del Salvador es menja en cantinas pel seu sabor àcit acompanyat de aguardiente natural o modificada. En les escoles és una tradició entre els chiquets comprar-les en menudes bosses que va mesclada en la fruta i suc de llima, chile picante i salsa de soya.

Nutrició

[editar | editar còdic]

La polpa del frut està composta en 91,7% d'aigua; 6,4% de carbohidrats, 0,7% de proteïnas; 0,6% de fibres i 0,5% de cendres. Cada 100 g contenen 23 mg de fòsfor; 5 mg de calcio; 0,4 mg de ferro, 0,01 mg de tiamina, 0,05 mg de riboflavina i 8 mg de vitamina C.[2]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Phyllanthus acidus va ser descrita per (Linnaeus) Skeels i publicat en O.S. Department of Agriculture Bureau of Plant Industry Bulletin 148: 17. 1909.[5]

Sinonímia
  • Averrhoa acida L. basónimo
  • Cicca acida (L.) Merr.
  • Cicca acidissima Blanco
  • Cicca disticha L.
  • Cicca nodiflora Lam.
  • Cicca racemosa Lour.
  • Diasperus acidissimus (Blanco) Kuntze
  • Phyllanthus acidissimus (Blanco) Müll.Arg.
  • Phyllanthus cicca Müll.Arg.
  • Phyllanthus cicca var. bracteosa Müll.Arg.
  • Phyllanthus cochinchinensis (Lour.) Müll.Arg.
  • Phyllanthus distichus (L.) Müll.Arg.
  • Phyllanthus distichus f. nodiflorus (Lam.) Müll.Arg.
  • Phyllanthus longifolius Jacq.
  • Tricarium cochinchinense Lour.[6][7]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • banquilines de Filipines, charameis de l'Índia, Guindes (El Salvador), grosella de Cuba.[8]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 González, Favio; John Nelson Díaz i Petter Lowy (1995) Flora Ilustrada de Sant Andres i Providència. Bogotà: SENA - Universitat Nacional de Colòmbia.
  2. ↑ 2,0 2,1 Janick,Jules and Robert I. Paull (2008) The encyclopedia of fruit & nuts: 373. Oxfordshire, UK: CABI.
  3. ↑ http://yucatanensis.blogspot.com/2011/04/frutas-exoticas.html
  4. ↑ Cultura alimentària tradicional de la Regió Serra de Tabasco [1]
  5. ↑ «Phyllanthus acidus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 4 de decembre de 2012.
  6. ↑ Phyllanthus acidus en PlantList
  7. ↑ «Phyllanthus acidus». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 4 de decembre de 2012.
  8. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. FPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
  1. Balick, M. J., M. Nee & D. I. Atha. 2000. Checklist of the vascular plants of Belize. Mem. New York Bot. Gard. 85: i–ix, 1–246.
  2. Breedlove, D. I. 1986. Flora de Chiapas. Llistats Floríst. Mèxic 4: i–v, 1–246.
  3. Burger, W. & M. Huft. 1995. Family 113 Euphorbiaceae. Fieldiana, Bot., n.s. 36: 1–169.
  4. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  5. Correja A., M. D., C. Galdames & M. N. S. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  6. Dodson, C. H. & A. H. Gentry. 1978. Flora of the Riu Palenque Science Center: Els Rius Province, Equador. Selbyana 4(1–6): i–xxx, 1–628.
  7. Dodson, C. H., A. H. Gentry & F. M. Valverde Badillo. 1985. Fl. Jauneche 1–512. Banc Central de l'Equador, Quito.
  8. Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Catalogue of the vascular plants of Equador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
  9. Lawesson, J. I., H. Adsersen & P. Bentley. 1987. An updated and annotated check list of the vascular plants of the Galapagos Islands. Rep. Bot. Inst. Univ. Aarhus 16: 1–74.
  10. Linares, J. L. 2003 [2005]. Llistat comentat dels arbres natius i cultivats en la república del Salvador. Ceiba 44(2): 105–268.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Artículs

Receptes

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Phyllanthus_acidus&oldid=592355»