Phyllolepis
Phyllolepis ("escama full") és el gènero tipo del grup Phyllolepida, un tàxon extint de placodermos artródiros, el qual va viure durant el Devónico en lo que hui és Europa i Amèrica del Nort. L'espècie de Phyllolepis, P. concèntrica, va viure únicament durant l'etapa del Fameniense en les aigües dolces del Devónico.[1]
Phyllolepis va viure en ambients d'aigua dolça, possiblement en rius i rieras. De la mateixa manera que en tots els demés filolépidos, les espècies de Phyllolepis es consideren com a depredadors cegos, que vivien en el fondo de l'aigua i que detectaven als seus assuts a través d'òrguens sensorials presents en les regates de la superfície de les seues plaques de blindage (que donen a les seues plaques un aspecte distintiu de "superfície de fusta o fulls"). Els seus fòssils es troben en Europa i Amèrica del Nort.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Phyllolepis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.