Placodermi
Els placodermos (Placodermi, del grec, πλάξ=placa, δέρμα=pell, "pell de plaques") són una classe extinta de peixos primitius.[1] Varen ser els primers gnatostomados, és dir, els primers vertebrats en mandíbulas.[1] Varen aparéixer a finals del Silúrico, en el Ludfordiense[2] (fa uns 416 millons d'anys) i casi segurament varen desaparéixer a finals del Devónico (fa uns 359 millons d'anys), encara que varen poder perdurar fins al Carbonífero inferior.[1][3][4][5][6][7]
Els placodermos eren peixos acorazar, i el seu orige de la mateixa manera que la seua relació en l'evolució dels condrictios (el grup de peixos cartilaginosos al que pertanyen els taburons, les ralles i les quimeres) són un enigma per als científics.[8] Habitaven una gran diversitat d'ambients: marinos, deltaicos, d'albufera i d'aigua dolça.[9][4] En el jaciment paleontológico de Gogo, en Austràlia, que data del Devónico Superior, és a on es troba la major diversitat d'estos organismes, ya que s'han trobat restants de més de 20 espècies, la majoria d'elles pertanyents a gèneros monoespecíficos.[9]
Característiques anatòmiques
[editar | editar còdic]
Els placodermos es caracterisaven per la presència de plaques òssees en la part anterior del seu cos, ademés de tindre un número par d'extremitats i de posseir mandíbules,[10] que tenien el seu orige en el primer arc branquial modificat.[11] El restant del cos es trobava recobert d'escamas, o inclús podia carir d'elles.[12] Les plaques podien aparéixer fusionades, o ben estar articulades, presentant juntes.[6] Els dents (dos o tres parells) no s'assemblaven als dels vertebrats actuals, sino que eren proyeccions de les plaques òssees que formaven la mandíbula,[13][14] encara que hi ha científics que afirmen que placodermos més evolucionats de l'orde Arthrodira podrien haver desenrollat dents en dentina i cavitats per a estajar la polpa dentaria.[15][16] Este fet podria implicar que les dents han aparegut dos voltes a lo llarc de l'evolució biològica dels vertebrats, produint-se un fenomen de convergència.[16]
Estos peixos també es caracterisaven per la seua morfologia esclafada en el seu pla dorsoventral,[17] en aleta cabal heterocerca.[7] Per regla general no eren de gran tamany, rondant els 10-15 centímetros, pero alguns membres de la família Dinichthyidae alcançaven llongituts de fins a 9 metros.[7] Hi ha evidències que indiquen que, de la mateixa manera que els taburons actuals, els globos oculars estaven units al cràneu per mig d'un cartílec, i la disposició del múscul ocular era semblada a la dels agnatos.[18] Ademés, un anell de plaques òssees rodejava als ulls, servint com a protecció.[12] Posseïen una notocorda en espines, normalment cartilaginosas, en forma d'I a modo de vèrtebras.[7]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Hi ha varis órdens de placodermos, i no hi ha consens en la comunitat científica sobre el número, podent ser nou o més.[19] El més important és l'orde Arthrodira, que representa el 60 % de les troballes de placodermos.[20] Els més estudiats són Antiarchi, Arthrodira, Petalichthyida, Phyllolepida (ara un clado de Arthrodira),[21] Ptyctodontida, Rhenanida i Acanthothoraci.[19] Contínuament es descobrixen jaciments paleontológicos, en gèneros i espècies nous, que permeten realisar revisions taxonómicas dels órdens de placodermos.[22][23]
Antiarchi
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Antiarchi.
El registre d'estos placodermos va començar en el Ludfordiense (Silúrico superior)[2] i va terminar en el Devónico superior.[24] Posseïen el cap curt, en els ulls, el sistema olfatiu i l'ull parietal estajats en una fossa central en la part dorsal.[24] Habitualment medien entre 20 i 30 centímetros de llongitut, aplegant a alcançar 1 metro com a màxim.[25] Les aletes pectorals estaven cobertes d'os.[26]
Estaven adaptats per a viure en els fondos marins, alimentant-se de la matèria orgànica present en el fanc.[19] El gènero més exitós dins d'este grup va ser Bothriolepis, en distribució mundial i més de 100 espècies, provablement capaces de respirar aire en aigües estancades, duent vida semiterrestre.[19][6]
Arthrodira
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Arthrodira.
Els artrodiros, el nom dels quals significa "coll articulat", és un orde de placodermos, el ranc del qual de distribució comprén des del Devónico inferior fins al Devónico superior, i que es caracterisaven per posseir una divisió entre la placa cefàlica i la placa toràcica.[27] Les formes més primitives tenien escamas en la coa, que varen ser perdent les formes més modernes.[28] Solien medir uns 20-30 centímetros, pero el gènero Dunkleosteus podia alcançar els 9 metros.[7][28] Sembla ser que majoria d'ells eren depredadors dels mijos marins, havent-se trobat menuts placodermos en les cavitats abdominals dels restants fòssils de artrodiros de major tamany del jaciment de Gogo.[20]
Petalichthyida
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Petalichthyida.
De la mateixa manera que l'orde Antiarchi, els integrants d'este orde s'alimentaven de la matèria orgànica present en els fondos oceànics.[29] El gènero millor estudiat és Lunaspis.[3] Aplanados dorsoventralmente, les plaques estaven ornamentadas en tubèrculs.[30] Varen aparéixer i varen desaparéixer en el Devónico.[30]
Phyllolepida
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Phyllolepida.
El nom significa "escama full", i eren formes aplanadas de placodermos que alcançaven els 60 centímetros de llongitut.[31] Varen aparéixer en el registre en el Devónico mig, i es varen extinguir en el Devónico superior.[32] Posseïen ulls poc desenrollats (potser absents), i llevat el gènero Yurammia, les plaques estaven ornamentadas en anells concèntrics.[32] El gènero Phyllolepis posseïa unes aletes que semblaven adaptades per a facilitar que l'animal s'enterrara en el fondo.[29] Solament es coneixen formes d'aigua dolça.[33] Algunes classificacions inclouen a este grup dins de l'orde Arthrodira.[21]
Ptyctodontida
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Ptyctodontida.
Estos placodermos, que habitaven normalment en mijos marins, no superaven els 20 centímetros de llongitut.[34] En este grup es va produir una reducció de les plaques òssees.[29] Algunes formes presentaven claspers, que són elements anatòmics allargats, que es troben associats a les aletes pèlviques, i que tenen com a funció la fecundació interna.[29] El seu registre comprén des del Devónico mig fins al Devónico superior.[34]
Rhenanida
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Rhenanida.
Estes formes del Devónico, que provablement habitaven mijos marins, tenien un aspecte similar al de les ralles.[35] Les aletes pectorals eren molt amples i la coa molt estreta, com es pot comprovar en els eixemplars fòssils del gènero Gemuendina.[29]
Acanthothoraci
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Acanthothoraci.
Les plaques del cap eren similars a la dels eixemplars més primitius de l'orde Arthrodira.[29] Un de les seues traces més característiques és que els eixemplars jovenils tenien les plaques separades, i estes s'unien quan l'eixemplar era adult.[29] Hi ha registre d'estes formes en el Devónico inferior (Lochkoviense).[36]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaintro - ↑ 2,0 2,1 Pa, Z.; Niu, Z.; Xian, Z. i Zhu, M.(2023).15
- 41–51.
- ↑ 3,0 3,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaprimi2 - ↑ 4,0 4,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadadiversity - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaenciclo - ↑ 6,0 6,1 6,2 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadadevonian - ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Palaeos. «Placodermi: Overview» (en anglés). Archivat des d'el original, el 20 de decembre de 2010. Consultat el 21 de novembre de 2009.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadafilogenia - ↑ 9,0 9,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaprimi - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadarevista - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadapecanf - ↑ 12,0 12,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadafosil - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadadent - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadasinapo - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadapolpa - ↑ 16,0 16,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadascience - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaesquena - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaneo - ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaorde - ↑ 20,0 20,1 Bifield, Kat. «A study of the structure and function of the post-cranial skeleton of two orders of Placoderms. Arthrodira and Ptyctodontida» (en anglés). Archivat des d'el original, el 17 de febrer de 2011. Consultat el 18 de novembre de 2009.
- ↑ 21,0 21,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaphillo - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadagnu - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadapress - ↑ 24,0 24,1 Palaeos. «Placodermi: Antiarcha» (en anglés). Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2007. Consultat el 22 de novembre de 2009.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaanti - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadapectoral - ↑ Palaeos. «The Arthrodires -- Introduction» (en anglés). Archivat des d'el original, el 1 de giner de 2006. Consultat el 24 de novembre de 2009.
- ↑ 28,0 28,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaanti2 - ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 29,4 29,5 29,6 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaorde2 - ↑ 30,0 30,1 Palaeos. «Petalichthyida» (en anglés). Archivat des d'el original, el 1 de giner de 2006. Consultat el 25 de novembre de 2009.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaanti3 - ↑ 32,0 32,1 Palaeos. «Phyllolepida» (en anglés). Archivat des d'el original, el 1 de giner de 2006. Consultat el 26 de novembre de 2009.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadadolç - ↑ 34,0 34,1 Palaeos. «Ptyctodontida» (en anglés). Archivat des d'el original, el 1 de giner de 2006. Consultat el 27 de novembre de 2009.
- ↑ Palaeos. «Rhenanida» (en anglés). Archivat des d'el original, el 1 de giner de 2006. Consultat el 30 de novembre de 2009.
- ↑ The Paleobiology Database. «Acanthothoraci» (en anglés). Archivat des d'el original, el 6 de març de 2010. Consultat el 1 de decembre de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Placodermi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.