Phymaturus payuniae
Phymaturus payuniae (lagartija de la Payunia) és una espècie de fardacho de la família Liolaemidae descripta per Cei i Castro (1973).[1]
En la descripció original es va considerar una subespecie de Phymaturus patagonicus, i en 1995 totes les subespecies del gènero varen ser elevades a espècies.[2] Pertany al grup patagonicus del gènero, que en contraposició al grup palluma, reunix a les espècies de menor tamany i coa menys espinosa, entre atres característiques relacionades al número i a la morfologia de les escamas aixina com a característiques òssees.
Són fardachos de cos aplanado de 82-85 mm de llongitut morro-cloaca en una coa d'al voltant de 100 mm.[3] No hi ha dimorfisme sexual en tamany pero sí en el patró de coloració.[1][3] Els machos són de color marró obscur en menudes taques irregulars blanquecinas en l'esquena, mentres les femelles posseïxen taques més grans ubicades en séries laterals.[1]
Distribució
[editar | editar còdic]És endèmica de la regió de la Payunia en Argentina, en el sur de la província de Mendoza, entre els 1600 i 2500 m s. n. m. La regió, transició entre les províncies fitogeográficas de Monte i Patagonia, es caracterisa per un paisage volcànic, a on l'espècie ocupa roques ignimbríticas i traquíticas, pero evita els #basalt.[3] Li la pot trobar dins de la Reserva Provincial La Payunia i en l'Altiplà del Payún, coexistint en Phymaturus roigorum, una espècie del gènero pertanyent al grup palluma.[3]
Hàbitat i ecologia
[editar | editar còdic]Com totes les espècies del gènero, és saxícola (viu en roques), vivípara i herbívora. Utilisa els clavills de les roques com a refugi, les que pot compartir en P. roigorum.[3]
S'alimenta de Fabiana punensis (Solanaceae), Senecio filaginoides (Asteraceae) Mulinum spinosum (Apiaceae) i Tetraglochin alatum (Rosaceae), pero evita pastures i plantes de tallos més durs com Ephedra chilensis (Ephedraceae).
És d'hàbits diürns i es asolea en roques, en un comportament principalment heliotérmico,[4] és dir, quan hi ha sol utilisa esta energia per a adquirir la seua temperatura corporal. Quan està nuvolat pren la calor de les roques, mostrant un comportament tigmotérmico.[4] Els moviments entre sol i ombra o clavills, ajudat per diferents postures corporals li permet als individus d'esta espècie ser bons termoreguladors.[3][5]
Amenaces i conservació
[editar | editar còdic]La Associació Herpetológica Argentina (AHA) categorizó a esta espècie com a Vulnerable per la seua distribució geogràfica restringida, la seua especialisació a l'hàbitat i per la creixent activitat petrolera en l'àrea de distribució que podria afectar les poblacions.[6]
La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN), en canvi, la considera Casi Amenaçada (Near Threatened), ya que no hi ha informació suficient per a determinar si la població està disminuint. Si be habita llocs amenaçats per l'extracció contínua de petròleu (inclús dins de l'àrea protegida provincial), els herpetólogos sempre registren l'espècie quan visiten el lloc.[7]
L'activitat d'extracció de petròleu no afecta directament els afloraments rocosos a on es troba l'espècie, pero podria interrompre la dispersió entre pegats pels numerosos camins que s'estan construint.[7]
No existixen mides de conservació específiques per a esta espècie, pero es troba protegida en el Parc Provincial La Payunia.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Journal of Herpetology.7(3)
- 237–247.ISSN 0022-1511.doi:10.2307/1563009.Consultat el 2021-07-23.
- ↑ Consultat el 2021-07-23.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Journal of Thermal Biology.38(7)
- 384–389.ISSN 0306-4565.doi:10.1016/j.jtherbio.2013.05.006.Consultat el 2021-07-23.
- ↑ 4,0 4,1 Journal of Natural History.47(19-20)
- 1365–1378.ISSN 0022-2933.doi:10.1080/00222933.2012.759291.Consultat el 2021-07-23.
- ↑ Journal of Natural History.47(19-20)
- 1365–1378.ISSN 0022-2933.doi:10.1080/00222933.2012.759291.Consultat el 2021-07-23.
- ↑ Cuad. herpetol. 26 (Supl. 1): 215-248.
- ↑ 7,0 7,1 . Consultat el 13 de juliol de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Phymaturus payuniae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.