Physalis ixocarpa
 |
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en [[::Physalis philadelphica|Physalis philadelphica]] . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
Physalis ixocarpa, cridat popularment tomata en Mèxic —vocablo que compartix en atres espècies de la família— tomata verda, tomatillo, o tomata de fresadilla, és una espècie vegetal originària de Mèxic pertanyent a la família de les solanáceas.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta herbàcea anual sensible a les gelades. Les florés són hermafroditas i d'una tonalitat groga; té una polinisació zoofila, principalment les polinizadoras són abelles. El talle de planta és extriado i les seues fulls són glabras. El seu frut és menut, esfèric i vert o violácea rodejat per una envoltura papirácea. La envoltura, està conformada pel cáliz.
Quan el frut madura trenca el bolic adjacent, el qual és de color marró.
Nom comú
[editar | editar còdic]Este tipo de tomata també és conegut com a tomata de clafoll, tomata de full, tomata de fresadilla, tomata milpero, tomata verda, tomatillo, tomatón, miltomate (Mèxic, Guatemala), o simplement tomata en el centre i parts del sur de Mèxic (i en tal case la tomata roja, Solanum lycopersicum, és cridat jitomate). En aspecte és similar al alquequenje o halicácabo del Vell Món, en el que és a voltes confòs.
Història del nom
[editar | editar còdic]L'espècie és originària de Mesoamérica, d'a on els registres històrics indiquen que el seu nom original en náhuatl és tomātl, que significa ‘gordura d'aigua’, de tomohuac ‘gordura’ i atl ‘aigua’. Va passar a l'espanyol com a tomata. Encara que no existixen registres, es diu que en l'época prehispánica el nom tomata es referia únicament al tomatillo, i jitomate a la tomata roja. S'especula que els espanyols en aplegar a Amèrica varen exportar el cultiu del jitomate al restant del món cridant-ho simplement tomata, per lo que eixe nom es va ser utilisant de forma casi única per a la tomata roja (encara que també la tomata verda va aplegar a atres països). Esta història podria explicar el fet de que en el centre de Mèxic li criden jitomates a les tomates roges.
Propietats
[editar | editar còdic]Encara que estes tomates són de color vert, no deuen ser confosos en tomates roges que encara no maduren, degut a que estos últims poden ser venenosos pel seu contingut de solanina. Atres parts de la planta de tomata diferents als fruts no deuen ser amprades en l'alimentació pel seu contingut de toxinas.
Usos
[editar | editar còdic]Gastronomia
[editar | editar còdic]Les tomates són àmpliament utilisats com a ingredients de salses verdes en varis països llatinoamericans. La frescura i #verdor de les bayas és el principal criteri de selecció.
En Mèxic, són un frut indispensable per a elaborar salses verdes, acompanyar antojitos, servir-se com a ensalada, com a guarnició o simplement com a única verdura, de la mateixa manera que atres membres de les Solanáceas, com la papa o el jitomate (també conegut com a tomata roja en alusió a este frut), són molt utilisats en la gastronomia mexicana.
- Fresca, poden conservar-se refrigerats unes dos semanes.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Physalis ixocarpa va ser descrita per Félix de Avelar Brotero ex Jens Wilken Hornemann i publicat en Hortus Regius Botanicus Hafniensis, en 1819.[1][2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Physalis ixocarpa». Tropicos.org. Jardí botànic de Misuri. Consultat el 11 de juliol de 2015.
- ↑ «Physalis ixocarpa». The Plant List. Consultat el 11 de juliol de 2015.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. En Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Ciutat de Mèxic.
- Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistats Floríst. Mèxic 1: 1-123.
- Cronquist, A. J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren. 1984. Vascular Plants of the Intermountain West, O.S.A. 4: 1-573. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., Nova York
- Hudson, W. D., Jr. 1986. Relationships of domesticated and wild Physalis philadelphica. 416-432. In W.G. D'Arcy Solanaceae: Biol. Syst. Columbia Univ. Press, Nova York.
- Moss, I. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i-xii, 1-687. University of Toronto Press, Toronto.
- Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Calç. Fl. 1-1681. University of Califòrnia Press, Berkeley.
- Pérez J., L. A., M. Sousa Sánchez, A. M. Hanan-Alipi, F. Chiang Cabrera & P. Tenorio L. 2005. Vegetació terrestre. Cap. 4: 65-110. In J. Bo, F Álvarez & S. Santiago (eds.) Biodivers. Tabasco. CONABIO-UNAM, Mèxic.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Floridata.com
- Este artícul conté una traducció derivada de «Physalis ixocarpa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.