Anar al contingut

Picea engelmannii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Picea engelmannii (Picea engelmannii)

Picea engelmannii, la pícea de Engelmann,[1] és una espècie arbòrea conífera de la família de les pináceas.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És originària de l'oest de Norteamérica, des de la Columbia Britànica central i el suroest d'Alberta, cap al suroest fins al nort de Califòrnia i el surest fins a Arizona i Nou Mèxic; hi ha també dos poblacions aïllades en el nort de Mèxic. És sobretot un arbre de montanya de gran altura, que creix a una altitut de 900-3650 m s. n. m., rarament més avall en el noroest de la seua àrea de distribució; en moltes zones alcança la llínea d'arbres alpina.



Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbre siempreverde de mijà tamany, que creix fins als 25-40 m d'alt, excepcionalment a 65 m, i en un diàmetro de tronc de fins a 1,5 m. La corfa és prima i escamosa, desconchándose en menudes plaques circulares de 5-10 cm d'ample. La coronació és cònica estreta en els arbres jóvens, fent-se cilíndrica en els arbres majors. Les acículas tenen de 15 a 30 cm de llarc, en tall de secció ròmbica, verda azulado glauco per damunt en vàries llínees fines d'estomas i blanc azuladas pel envés en dos amples bandes d'estomes.

Usos

[editar | editar còdic]

Picea engelmannii té importància econòmica per la seua fusta que es tala per a la indústria paperera i la construcció en general. La fusta d'arbres de creiximent llent a gran altura té un us especialisat en guitarras acústiques i arpes. S'usa també en menor medida com arbre de Nadal.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Picea engelmannii va ser descrita per Parry ex Engelm. i publicat en Transactions of the Academy of Science of St. Louis 2: 212. 1863.[2]

Etimologia

Picea; nom genèric que és pres directament del Llatí pix = "alquitrà", nom clàssic dau a un pi que produïa esta substància[3]

engelmannii: epítet otorgat en honor del botànic George Engelmann.

Varietats

Dos subespecies geogràfiques (tractades com varietats per alguns autors, i com a espècies distintes per uns atres) són:

  • Picea engelmannii subsp. engelmannii (Engelmann Spruce, lliteralment, "Pícea de Engelmann"). Tota l'àrea de distribució llevat l'atra.
  • Picea engelmannii subsp. mexicana (Mexican Spruce, lit. "Pícea mexicana"). Hi ha poblacions aïllades en les montanyes altes del nort de Mèxic, en la Serra del Carmen en Coahuila, El Coahuilon , Serra de la Marta(Serra Mare Oriental) i en el Cerro Mohinora en Chihuahua (Serra Mare Occidental). Les Picea engelmannii de les montanyes del Archipèlec Madrense en l'extrem surest d'Arizona i suroest de Nou Mèxic també provablement pertanyen a esta subespecie, encara que és alguna cosa controvertit.

La Picea engelmannii es hibrida i es relaciona àmpliament en la pícea blanca que es troba més al nort i a l'est en les Montanyes Rocoses, i en menor mida en l'espècie, estretament relacionada, pícea de Sitka a on es troben en els llímits occidentals de la Cordillera de les Cascades.

Sinonímia
  • Abies commutata (Parl.) Gordon
  • Abies engelmannii Parry
  • Abies engelmannii var. glauca R.Sm.
  • Abies nigra Engelm.
  • Picea columbiana Lemmon
  • Picea columbiana (Lemmon) Beissn.
  • Picea glauca var. engelmannii (Parry ex Engelm.) B.Boivin
  • Picea glauca subsp. engelmannii (Parry ex Engelm.) T.M.C.Taylor
  • Pinus commutata Parl.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
  2. ↑ «Picea engelmannii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 27 de març de 2015.
  3. ↑ En Noms Botànics
  4. ↑ «Picea engelmannii». The Plant List. Consultat el 27 de març de 2015.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Abrams, L. 1923. Ferns to Birthworts. 1: 1–557. In L.R. Abrams (ed.) Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  3. Cronquist, A.J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren & Reveal. 1972. Vascular Plants of the Intermountain West, O.S.A. 1: 1–271. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  4. Flora of North America Editorial Committee, i. 1993. Pteridophytes and Gymnosperms. Fl. N. Amer. 2: i–xvi, 1–475.
  5. Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1969. Vascular Cryptogams, Gymnosperms, and Monocotyledons. 1: 1–914. In C. L. Hitchcock Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  6. Moss, I. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto.
  7. Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Calç. Fl. 1–1681. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  8. Scoggan, H. J. 1978 [1979]. Pteridophyta, Gymnospermae, Monocotyledoneae. 2: 93–545. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Picea_engelmannii&oldid=578705»