Anar al contingut

Pickle d'anous

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pickle d'anous

El pickle d'anous és un tipo d'encurtido tradicional anglés preparat en anous.[1] Li'l considera un molt bon acompanyament de plats de pavo o cuixot fret, o un tros de formage blau.[2] En la novela de Charles Dickens The Pickwick Papers existix una referència a «una chulla de corder i un pickle d'anou» , com també en l'obra d'Evelyn Waugh titulada Brideshead Revisited.[3][4]

El procés de preparació dels pickles d'anou tarda poc més d'una semana. Les anous verdes es posen en salmorra abans de encurtirlas. El temps de salmorra ajuda en la conservació i elimina part del amargor de les anous verdes.[2]

Història

[editar | editar còdic]

Els pickles d'anous han segut un manjar en Anglaterra des d'a lo manco principis de el XVIII. Es mencionen en vàries obres lliteràries.

El botànic Richard Bradley descriu els pickles d'anous en el seu llibre The Country Housewife and Lady's Director (1728):[3]

El començ d'este més és el moment de encurtir anous, perque llavors les anous no han començat a descascararse, i ademés no són tan amargues ni huecas com lo seran despuix; ara estaran en plena carn i no tindràs pèrdua. Este método ho vaig deprendre del senyor Foord, un curiós cavaller de Buckingham, i s'ha segut demostrat és el millor. De fet, hi ha una cosa que deu tindre's en conte en este encurtido, i és que no a tots els agrada el sabor de la ceba o l'all; pero això pot ometre's a elecció, i reemplaçar-la per gingibre. [continua la recepta]

Charles Dickens en la seua obra The Pickwick Papers, publicada en 1836, indica en el capítul 49:[4]

No obstant, allí yacer, i he sentit al meu tio dir, moltes voltes, que l'home que ho va arreplegar va dir que somreïa tan alegrement com si haguera caigut per a donar-se un gust, i que despuix d'haver-ho dessagnat, els primers tènues centelleigs/centellejos de l'animació que retornava varen ser els seus bots en el llit, esclatant en una carcallada, besant a la jove que sostenia la palangana i demanant una chulla de corder i un pickle d'anou. Li agradaven molt els pickles d'anou, senyors. Va dir que sempre trobava que, consumit sense vinagre, els agradava la cervesa.

Els pickles d'anous també es mencionen en la novela Tornada a Brideshead d'Evelyn Waugh.[5]

El llibre de cuina The Compleat Housewife (Londres, 1727) dona una recepta per a «una atra forma de encurtir anous». Primer se sumergixen en vinagre durant uns dos mesos, després es hervir en una solució de vinagre d'alta calitat en aromes: llavors de eneldo, anou moscada sancera, grans de pebre, macis i raïl de gingibre. Les anous i el pepinillo hervir s'aboquen en un gorc fins que la mescla s'haja gelat. Després, les anous es transferixen a una font en una dent d'all gran tachonado de dents, llavors de mostaça damunt en espècies, cobertes en fulls de parra sobre les que s'aboca el líquit de encurtido.[6]


Els pickles d'anou es consumixen comunament en Anglaterra, especialment para Nadal acompanyant un tros de formage blau anglés com per eixemple stilton. També li'ls usa en receptes, per lo general plats de carn.

Producció

[editar | editar còdic]

Els pickles d'anous es preparen en fruts de les tres varietats comunes d'anou: Juglans regio, la persa, real, anglesa o anou comuna i Juglans nigra, l'anou negra o americana.[2]

La primera etapa consistix en arreplegar les anous mentres encara estan verdes i ans que s'hagen quallat els clafolls. La majoria de les receptes diuen en Gran Bretanya que finals de juny és el millor moment per a arreplegar-les. A continuació, es punchen les anous blanes en una forqueta i se sumergixen en salmorra (aigua salada) durant a lo manco dèu dies (per a esta tasca es recomana l'us de guants de goma per a protegir la pell). Les anous es escurren i es deixen secar a l'aire. Amerar les anous en salmorra provoca una reacció química i les anous es tornen de color marró obscur a negre quan s'exponen a la llum solar. Les anous, ara negres, es coloquen en flascos i s'aboca una solució de encurtido sobre elles. Açò pot variar des d'un simple vinagre encurtido fins a una solució que continga espècies i sucre. Les anous se sagellen i després es deixen en els flascos entre cinc dies i huit semanes, depenent de la recepta que se seguixca.[2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1954) Modern Home Cookery in Pictures (en en), Londres: Odhams Press.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 (1999) Food in England (en en), Londres: Little, Brown & Company. ISBN 0316852058.
  3. 3,0 3,1 Bradley, Prof. R. (1729). The country Housewife and Lady's Director (en en), D. Browne.
  4. 4,0 4,1 Dickens, Charres (1858). The posthumous papers of the Pickwick Club (en en), Open Library.
  5. (2020) Retorne a Brideshead, Planeta, p. 402. ISBN 9788490668573.
  6. (1739) The Compleat Housewife: Or, Accomplish'd Gentlewoman's Companion, Londres: J. & J. Pemberton.