Pilgerodendron uviferum
El ciprer de les Guaitecas (Pilgerodendron uviferum) és l'única espècie del gènero Pilgerodendron, una conífera pertanyent a la família dels ciprers, Cupressaceae.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre de creiximent llent que pot alcançar els 20 m d'altura, copa estreta i tronc recte de fins a 1 m de diàmetro, encara que la mija se situa principalment entre els 15 i 18 m d'altura i un diàmetro d'entre 30 i 50 cm.
El duramen és blanc groguenc i la albura té un color rojós; a diferència del làrix la corfa no és rojosa. Esta fusta ha segut molt usada en embarcacions, postes, molls i mobles.
És perenne en fulls oposts, escuamiformes i imbricadas que medixen entre 2 i 3 mm, els seus ramillas són curtes i aplanadas. Per la disposició de les branques i la forma dels fulls pot confondre's en el làrix; la forma de distinguir-los és observar cóm s'agrupen els fulls: mentres en el ciprer de les Guaitecas són opostes, en el làrix estan en grups de tres.
Flor i llavor: és un arbre dioico, en flors unisexuales que es presenten en els extrems de les branques laterals. Els cons masculins són curts subcilíndricos i els cons femenins són globosos, pardos de 8-10 mm de llarc, formats per dos parells de escamas opostes, proveïdes d'un llarc apèndix dorsal aristado. En la base dels cons femenins hi ha una estructura roja i redonejada que té l'apariència d'una fruta. En este fals frut es favorix la dispersió de la llavor per pardals. La llavor és alada i medix 3 per 1,5 mm.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Creix en el sur de Chile i el suroest d'Argentina el seu hàbitat es localisa des del sector cordillerano de Valdivia fins a Terra del Fòc, des dels 48° a to 56° de latitut sur, sent la conífera (i segon arbre) més austral del món. En Argentina pero en menor població, en zones fronterices de bosc templat de les províncies de Chubut, Neuquén, Riu Negre, i Santa Creu.
És un membre de la subfamília Callitroideae, grup de distinguibles gèneros del hemisferi sur associats a la flora antàrtica. Està estretament emparentat en el gènero Libocedrus de Nova Zelanda i Nueva Caledonia, i molts botànics ho inclouen en este gènero com Libocedrus uvifera.
Característiques
[editar | editar còdic]El ciprer de les Guaitecas té com a característica habitar en sols en mal drenage, pantanosos i en alta humitat. Cap al nort la seua distribució es mescla en boscs de làrix i més al sur en el coigüe i la lenga. Si be té una distribució latitudinal alta, es troba en menuts grups, degut a que necessita un tipo de sol anegado. Se li pot vore en el seu màxim esplendor en la Carretera Austral de Chile des de la Ciutat de Cochrane al sur. També es pot apreciar la deforestación que hi ha, quan varen colonisar el territori Chilé.
És la conífera més austral i de major distribució de Chile ya que a lo llarc cobrix 1600 km. La seua longevitat està en un punt més baix entre les atres dos cupresáceas del país, Austrocedrus chilensis (ciprer de la cordillera) i Fitzroya cupressoides (Làrix Patagónico); els més longeus alcancen els 755 anys d'edat i el seu creiximent va de 0,7-1,2 mm/any de gruixa. Donades les seues característiques és considerat una rarea, ademés d'una espècie amenaçada per l'explotació que va haver temps arrere i a les condicions que requerix per a subsistir.
Ha segut plantada en la costa del Pacífic d'Estats Units.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Pilgerodendron uviferum va ser descrita per (D.Dò) Florin i publicat en Svensk Botanisk Tidskrift 24: 133. 1930.[2]
- Sinonímia
- Libocedrus uvifera (D.Dò) Pilger
- Juniperus uvifera D.Dò (basónimo) basónimo
- Thuja tetragona Hooker[3]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- làrix chilé, cedre roig de Chile, pi acipresado de Chile.[4]
Vejau també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Nothofagus antarctica en Washington Park Arboretum». Seattle Government. Archivat des d'el original, el 24 de març de 2009. Consultat el 27 de juny de 2009.
- ↑ Pilgerodendron uviferum en Tròpics
- ↑ Pilgerodendron uviferum en PlantList
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
- Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguai i Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Pilgerodendron uviferum en els boscs de Chile
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pilgerodendron uviferum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.