Pinakes
- "Pinakes" pot també ser el plural de pinax, tablilla votiva que es depositava en un santuari o una cámara mortuoria.
'___protected_title_1___' (en grec antic Πίνακες 'taules') és el nom en el que es coneix un dels primers catàlecs de llibres, elaborat per Calímaco de Cirene.[1] El nom original del catàlec era "Taules de persones eminents en cada una de les branques de l'aprenentage, junt en una llista dels seus escrits", i es creu que tenia més de 120 llibres (volums), una cantitat superior a l'Ilíada, atribuïda al poeta Homero. El catàlec era un conjunt d'índexs utilisats en la Biblioteca d'Aleixandria en Egipte, escomençada en el tercer sigle a. C. Segons alguns autors, com Lionel Casson, no va sobreviure cap part del catàlec, i només és conegut a través de cites que donen una aproximació a l'organisació del conjunt de les taules.[2] No obstant, atres autors com Svend Dahl afirmen que varen sobreviure escassos fragments que, de la mateixa manera que les cites de Casson, donen una idea aproximada de lo que contenia el catàlec.[3]
Història
[editar | editar còdic]La Biblioteca d'Aleixandria va ser fundada per Ptolomeo I Soter al voltant del 306 a. C. El primer bibliotecari que es recorda va ser Zenódoto de Éfeso. El seu successor en 245 a. C. va ser el poeta grec Calímaco de Cirene, considerat com el primer bibliógrafo.[4]
Apolonio de Rodas va ser el successor de Calímaco de Cirene. Eratóstenes de Cirene va succeir a Apolonio en el 235 a. C. i compiló els seus tetagmenos epi teis megaleis bibliothekeis, el "esquema per a les grans estanteries". En 195 a. C., Aristófanes de Bizancio va ser el bibliotecari que va actualisar els Pinakes encara més.
El principal aporte dels Pinakes i de Calímaco de Cirene és l'inclusió del criteri alfabètic en l'elaboració dels índexs o llistats de llibres. Si be se sap que els sumerio havien elaborat llistats bibliogràfics, de la mateixa manera que els egipcíacs, segons alguns restants arqueològics trobats,[5] fins a l'elaboració de les Pinakes de Calímaco no s'havia utilisat cap classe de criteri d'ordenació dels llistats. Eren més be azarosos o referits a l'ubicació dels llibres en les estanteries.
Descripció
[editar | editar còdic]La colecció bibliogràfica en la biblioteca d'Aleixandria contenia més de 120.000 rolls, que estaven agrupats per temàtiques i eren guardats en cestos. Cada cesto duya una etiqueta en tabletas pintades que penjaven per baix dels pergamins. Les Pinakes varen ser nomenades a partir d'estes tabletas, i són un conjunt de llibres o rolls d'un llistat d'índexs. Els cestos otorgaven informació bibliogràfica sobre cada roll.[6] Una entrada típica començava en un títul. També proveïa del nom de l'autor, el seu lloc de naiximent, el nom del seu pare, els professors en els que es va educar i els seus antecedents educatius. Contenien una chicoteta biografia de l'autor i un llistat de les publicacions de l'autor. L'entrada tenia la primera llínea del treball, un sumari dels seus continguts, el nom de l'autor i informació sobre la procedència del roll.[7]
El sistema de Calímaco dividia les obres en sis gèneros i en cinc tipos de prosa. Estes eren: retòrica, llegal, èpica, tragèdia, comèdia, poesia lírica, història, medicina, matemàtiques, ciència natural i miscelàneu. Cada categoria estava ordenada de modo alfabètic per autor.
Els Pinakes varen demostrar ser indispensables per als bibliotecaris durant sigles. Es varen convertir en un model per a ser usat en tot el Mediterràneu. La seua influència pot ser rastrejada fins als temps medievals, inclús els bibliotecaris aràbics de el X, com Ibn al-Nadim va realisar el seu Al-Fihrist ("Índex"). Variacions del sistema de Calímaco varen ser utilisades fins a époques tardanes de el XIX quan Melvil Dewey va desenrollar el Sistema Dewey de classificació en 1876, que encara hui s'usa.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Casson Lionel. Libraries in the Ancient World'. Yale University Press, 2001. ISBN 0-300-08809-4.
- Dahl Svend. History of the books. The Scarecow Press, 1958. Disponible en: Biblioteca Virtual de l'Universitat de Míchigan. Data d'accés: 2011-05-01.
- Parada Alejandro. La biblioteca d'Aleixandria: el temps retrobat. Disponible en: Greek Mithology Link. Data d'accés: 2011-05-02.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ubierna, Pablo (2016). a-una-història-institucional/oclc/1020678352&referer=brief_results Les humanitats notes per a una història institucional (en espanyol), p. 23. OCLC 1020678352. ISBN 978-987-3805-16-5.
- ↑ En Casson, Lionel. ___protected_title_2___. pp. 38-39
- ↑ En: Dahl Svend. ___protected_title_3___. The Scarecow Press, 1958, p. 20.
- ↑ «Història de la catalogació i els processos tècnics I» (en és). Notícies BNM. Consultat el 1 de juny de 2020.
- ↑ «Pinakes, el primer método de classificació de llibres».
- ↑ Phillips, Heather A., "The Great Library of Alexandria?". Library Philosophy and Practice, August 2010 [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ The Pinakes [2] archivat en Wayback Machine. Data d'accés: 2011-05-02
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pinakes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.