Anar al contingut

Pinus armandii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pinus armandii, (Pinus armandii)

Pinus armandii, el pi chinenc d'Armand,[1] és una espècie arbòrea de la família de les Pináceas. És originari de China, ocorrent en el sur de Shanxi a l'oest del sur de Gansu i al sur de Yunnan, en poblacions externes en Anhui i Taiwan; també s'estén a curta distància cap al nort de Birmània.[2] Creix a altituts de 1000-3300 m, en les altituts inferiors principalment en la partix nort de l'àrea de distribució.


Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbre que alcança els 25–40 m d'altitut, i un diàmetro en el tronc d'1,5 m. És un membre del grup dels pins blancs, Pinus subgénero Strobus, i com tots els membres d'eixe grup, els fulls ("acículas") estan en fascículos (arracades) de cinc, en una baïna caduques. Tenen 8–20 cm de llarc. Els estróbilos tenen 9–22 cm de llarc i 6–8 cm d'ample, en escamas grosses i rígides. Les llavors són grans, 10–16 mm de llarc i només té vestigis d'ala; són dispersades pel cascanueces.

L'espècie té tres varietats:

  • Pinus armandii var. armandii. Tota la cadena llevat les poblacions indicades avall.
  • Pinus armandii var. dabeshanensis. Les montanyes Dabie en la frontera Anhui-Hubei.
  • Pinus armandii var. mastersiana. Montanyes del centre de Taiwan.

Les varietats dabeshanensis i mastersiana són incloses abdós en la llista d'espècies en perill.

El pi chinenc d'Armand també ha segut registrat en el passat d'Hainan front a la costa sur de China, i dos illes front al sur del Japó, pero estos pins diferixen en una série de traces i ara són tractades com una espècie diferent, Pinus fenzeliana i Pinus amamiana respectivament.

Les llavors del pi chinenc d'Armand són collides i venudes com piñones i la fusta s'usa per a propòsits generals en la construcció; l'espècie és important en plantacions forestals en algunes parts de China. També es cultiva com un arbre ornamental en parc i grans jardins en Europa i Norteamérica. El nom científic commemora a el misionero i naturaliste francés Armand David, qui primer li'l va introduir en Europa.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Pinus armandii va ser descrita per Adrien René Franchet i publicat en Nouvelles archives du muséum d'histoire naturelle, sér. 2, 7: 95, pl. 12. 1884.[3]

Etimologia

Pinus: nom genèric dau en llatí al pi.[4]

armandii: epítet

Sinonímia
  • Pinus excelsa var. chinensis Patschke
  • Pinus levis Lemée & H.Lév.
  • Pinus scipioniformis Mast.[2][5]
var. dabeshanensis (W.C.Cheng & I.W.Law) Chiula
  • Pinus dabeshanensis W.C.Cheng & I.W.Law
  • Pinus fenzeliana var. dabeshanensis (W.C.Cheng & I.W.Law) L.K.Fu & Nan Li
var. mastersiana (Hayata) Hayata
  • Pinus armandii subsp. mastersiana (Hayata) Businský
  • Pinus mastersiana Hayata

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1 Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
  2. 2,0 2,1 «Pinus armandii». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 7 d'abril de 2013.
  3. «Pinus armandii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 7 d'abril de 2013.
  4. En Noms Botànics
  5. Pinus armandii en PlantList

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons