Anar al contingut

Pinus yunnanensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Pinus yunnanensis branches.jpg
Pinus yunnanensis (Pinus yunnanensis)

Pinus yunnanensis, el pi de Yunnan (zh: 云南松) és una espècie arbòrea conífera dins del gènero Pinus, originària de la regió de Yunnan, China.

Descripció

[editar | editar còdic]

El "pi de Yunnan" pot créixer la llongitut excepcional de 35 cm en una sola estació. Els seus fulls es presenten en fascículos de 2 a 3, 15 a 20, en una llongitut de 30 cm.

Els cons de 3 a 7 en una llongitut de 10 cm, de color marró clar, situats lateralment en grups de 2 a 5, s'erigixen sobre uns pedúnculs curts, obrint-se en el segon estiu de creiximent. Les escales del con d'un color marró púrpura en l'interior. La quilla del apófisis, terminant en un extrem curt en l'escut (Farjon 1984).[1]

Hi ha reconegudes dos varietats,

  • Pinus yunnanensis Franch. var. pygmaea (Hsueh) Hsueh
  • Pinus yunnanensis Franch. var. tenuifolia Cheng et I. W. Law

Conservació

[editar | editar còdic]

Esta espècie no està amenaçada, s'utilisa com a espècie maderable en cultius de silvicultura.[2]

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Es troben en China, predominant en altures d'entre 600 i 3000 m s. n. m. en les altes replanells de Yunnan,[3] i estenent-se al nort fins a Sichuan, a on s'integra en Pinus tabuliformis, i cap al sur fins a la zona nort de Birmània a on s'integra en Pinus kesiya. Recentment ha estés la seua distribució com a arbre maderable en combinació en arbres de full ample.[4]

Sinònims

[editar | editar còdic]
  • P. insularis var. yunnanensis (Franch.) Chiula 1984;
  • P. yunnanensis var. tenuifolia Cheng & Law 1975;
  • P. insularis var. tenuifolia (Cheng & Law) Chiula 1990 (Li 1997);
  • P. tabulaeformis var. yunnanensis (Franchet) Shaw (Farjon 1984).

Entre les espècies estretament relacionades en la subsección "Pinus", s'inclouen: P. tabuliformis (adjunct range to N), P. kesiya (adjunct range to S) (Richardson and Rundel 1998), i (via cpDNA data) P. hwangshanensis, P. taiwanensis i P. thunbergii (Price et al. 1998).

  1. Gymnosperm, 2008
  2. C.M.Hogan, 2008
  3. (Li 1997)
  4. Farjon 1984, Li 1997, Richardson i Rundel 1998

Referències

[editar | editar còdic]