Pipa pipa

sapo de Surinam (Pipa pipa)

El sapo de Surinam (Pipa pipa), també conegut com a sapo pipa, cururú, aparo, granota de celdillas, granota tablacha, sapo chola, o sapo de celes, és un amfibi anur que habita en regions tropicals i subtropicales de Sudamérica i en la Illa Trinitat. Té el cos achatado i el cap pla i triangular. És de color gris verdoso en la part inferior del cos d'un to més pàlit. Viu en pantàs, marismas, aigües térboles i fangosas. Està altament adaptat a una vida aquàtica. Posseïx extremitats atrasseres poderoses que li ajuden a nadar i és una espècie relativament comuna.

La granota comuna de celdillas, en un tamany de 12 a 20 cm, té un cap triangular, ulls grans en pupiles redonejades, i els narius al final de dos tubos estrets en el morro. El cos és pla, de color marró o verda oliva, i cobert per molts tubèrculs donant-li l'aspecte general d'un full mort. Les extremitats anteriors són curtes i dèbils i les extremitats posteriors són llargues, fortes i palmeadas. És totalment aquàtic i viu en el fondo fangoso dels rius tropicals, tornant a la superfície per a prendre aire, en general cada mija hora. Poden soportar per molt temps l'immersió (més d'una hora) sense revestiment d'aire (aparentment per prendre l'oxigen de l'aigua). Com els peixos, que tenen sistemes de llínea laterals, detecten be els canvis de pressió en l'aigua. Utilisen òrguens tàctils en forma d'estrela en la punta dels seus dits per a detectar els aliments. La Pipa pipa es llança sobre el seu assut, que consistix principalment en invertebrats, com a cucs i crustacis. Es reproduïxen quan els nivells d'aigua aumenten i la temperatura de l'aigua descendix. Els mascles criden a les femelles fent clic baix l'aigua. En este moment, els animals es tornen molt actius i tremolen quan es posen en contacte uns en uns atres. Els mascles agarren a les femelles en les seues pates atrasseres i naden junts, donant bots mortals. Quan la parella aplega a la superfície de l'aigua, la femella res en l'esquena en la superfície i deposita entre 60 i 100 ous. Durant el procés de apareament el mascle fertiliza els ous i després els unix de nou a la femella. La pell de la femella tanca els ous fertilizados. El desenroll larvario es produïx en l'ou i els individus ya metamorfoseados, d'aproximadament 2 cm de llongitut, ixen despuix d'una incubació de 3 a 4 mesos. Inicialment, els jovenils tenen problemes per a bucejar i permanéixer prop de la superfície de l'aigua. Poden immediatament començar a menjar.

La reproducció de Pipa pipa inclou el desenroll directe dels jóvens, sense fase larval.^{cita requerida} La femella du els ous en una estructura de niu d'abella en l'esquena fins que es completa el desenroll i emergixen com a adults en miniatura. Els ous s'adherixen a l'esquena de la femella, possiblement per una secreció de la cloaca. No es peguen en la pancha del mascle que s'estretix contra la femella durant la còpula, ni als demés ous en la part posterior de la femella. En les primeres hores despuix de la fecundació, els ous s'afonen en la pell de la femella. La pell creix al voltant dels ous, que s'adjunta en un quiste en una tapa calent. Durant el desenroll, als jóvens els creix les coes temporalment, que aparentment són utilisades en la captació d'oxigen. Despuix de 12-20 semanes, els jóvens emergixen sense coa en una forma aplanada en forma de granotes, com els seus pares, llevat que tenen només 2 cm de llongitut. Estan, no obstant, plenament desenrollats a excepció del forcall dels lòbuls de la punta dels dits. Els jóvens solen eixir d'arrere de la femella en el moment de la muda, és dir, quan la mare es desfà de la seua pell.

El nom vernàcul de «cururú» deriva del guaraní curú, «sarna», «llepra» i ru (de rub), «el que té o produïx», per la creència de que el contacte en l'animal produïx una erupció cutànea.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pipa pipa.
• Wikispecies té un artícul sobre Pipa pipa.