Anar al contingut

Piper arboreum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
platanillo de Cuba (Piper arboreum)

El platanillo de Cuba,[1] pipilongo[2] o vaig parir paroba (Piper arboreum) és un arbust perenne de la família del pebre (piperácea).

Descripció

[editar | editar còdic]

Són arbres menuts, que alcancen un tamany de 1–5 m d'alt, profusamente ramificats; tallos vert nítits, entrenudos 2.5–4 cm de llarc, teretes o estriados, inconspicuamente pelúcido-punteados, puberulentos, papilados, glabrescentes. Fulls uniformes en forma i tamany en tots els eixos, lleument asimètriques, elíptic-ovadas a elíptic-lanceoladas o oblongas, àpiç acuminado. #Inflorescència erectas en tots els estadis, blanques en la antesis, verts en frut, pedúncul 5–10 mm de llarc, glabro, raquis 7–20 cm de llarc, glabro, bràctees florals triangulars o deltoides, 0.2 mm d'ample, densament fimbriadas, glabras dorsalmente, flors densament agrupades en el raquis formant bandes al voltant del mechó, sésiles; estams 4, filaments tan llarcs com les anteres, estes en dehiscencia oblicua, conectivo discret i eglandular; pistil oblongo en 3 estigmes sésiles. Fruts oblongos, 0.6–0.8 mm de llarc, apicalmente truncats o obtusos, papilados, negres quan secs.[3]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És una espècie freqüent, es troba en boscs humits secundaris en llocs sombreados, en les zones norcentral i atlàntica; a una altitut de 10–800 metros; fl i fr dic–abr;[4] en Amèrica tropical.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Piper arboreum va ser descrita per Jean Baptiste Christophore Fusée Aublet i publicat en Histoire dones Plantes de la Guiane Françoise 1: 23. 1775.[3]

Varietats acceptades
Sinonímia
  • Artanthe geniculata (Sw.) Miq.
  • Artanthe luschnathiana f. glabrata (Kunth) Miq.
  • Artanthe luschnathiana var. glabrata (Kunth) Miq.
  • Artanthe macrophylla (Kunth) Miq.
  • Artanthe macrophylla (Sw.) Griseb.
  • Artanthe macrophylla f. latifolia Miq.
  • Artanthe nitida (Sw.) Miq.
  • Artanthe verrucosa Griseb.
  • Artanthe xestophylla Miq.
  • Artanthe xestophylla var. latifolia Miq.
  • Artanthe xylopioides Miq.
  • Piper barriosense Trel. & Standl.
  • Piper claudicans Trel.
  • Piper corozalanum Trel.
  • Piper crassicaule Trel.
  • Piper falcifolium Trel.
  • Piper geniculatum Sw.
  • Piper laevibracteum Trel.
  • Piper luschnathianum Kunth
  • Piper macrophyllum Kunth
  • Piper macrophyllum Sw.
  • Piper nitidum Sw.
  • Piper nodulosum Link
  • Piper obumbratifolium Trel.
  • Piper perinaequilongum Trel.
  • Piper subnudibracteum C.DC.
  • Piper subnudispicum Trel.
  • Piper tuberculatum var. allenii Trel.
  • Piper verrucosum Sw.
  • Piper xylopioides Kunth
  • Schilleria macrophylla Kunth
  • Steffensia geniculata (Sw.) Kunth
  • Steffensia luschnathiana f. glabrata Kunth
  • Steffensia nitida (Sw.) Kunth
  • Steffensia verrucosa (Sw.) Kunth
  • Steffensia xylopioides Kunth[5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  2. «Pipilongo - Spicarium» (en és). Consultat el 2025-10-13.
  3. 3,0 3,1 «Piper arboreum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 8 de giner de 2015.
  4. Moreno 20879, Stevens 12688;
  5. «Piper arboreum». The Plant List. Consultat el 8 de giner de 2015.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. Alverson, W. S., D. K. Moskovits & J. S. Shopland. 2000. Bolívia: Pando, Riu Tahuamanu. Rapid Biol. Inv. 1: 1–79.
  3. Balick, M. J., M. H. Nee & D.I. Atha. 2000. Checklist of the vascular plants of Belize. Mem. New York Bot. Gard. 85: i–ix, 1–246.
  1. Bornstein, A. & F. G. Coe. 2007. The genus Piper (Piperaceae) in Hondures. Novon 17(1): 11–19. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
  2. Burger, W.C. 1971. Family 41. Piperaceae. En: W. C. Burger (ed.), Flora Costaricensis. Fieldiana, Bot. 35: 5–218.
  3. Calleja, R. 2001. Piperaceae. En: Stevens, W.D., C. Ulloa, A. Pool & O.M. Montiel (eds.), Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85(3): 1928–1984.
  4. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  5. Correja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamà.
  6. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  7. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolívia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Germplasm Resources Information Network - (GRIN) National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. [enllaç trencat] (29 nov. 2007)