Piper cenocladum

l'arbust tropical selvático Piper cenocladum és membre del mateix gènero que kava, betel, pebre negre. És una mirmecófita: planta que viu en mutualisme en formigues. Esta sp. i atres tres o quatre estretament vinculades es coneixen colectivament com a plantes de formigues o pebre de les formigues. Té fulls verdes, amples i lluentes i creix en obscures àrees en la selva de Costa Rica i països veïns.

Descripció

Són arbusts que alcancen un tamany d'1.5–3.5 m d'alt, profusamente ramificats; brots vert nítits, en entrenudos de 2.5–6.5 cm de llarc, estriados. Fulls uniformes en forma i tamany, simètriques, elíptic-ovadas a elíptic-lanceoladas, obovadas o oblongas, de 15–22 cm de llarc i 9–11 cm d'ample, àpiç mucronado a cortamente acuminado, vert nítides en la fes i verda pàlides o blanquecinas en el envés, cartáceas, gris verdosas o café obscuras en abdós superfícies i opaques quan seques, glabras en la fes. #Inflorescència curvades distalmente i blanques en la antesis, erectas i verda groguenques en frut, pedúncul (0.5–) 0.7–1.2 cm de llarc, ferrugíneo-tomentoso, raquis 13–24 (–28) cm de llarc, glabro, bràctees florals triangulars, 0.3–0.4 mm d'ample, flors densament agrupades en el raquis formant bandes al voltant del mechó, sésiles; estams 4, filaments més llarcs que les anteres, estes en dehiscencia horisontal, conectivo discret i eglandular; pistil umbonado en 3 estigmes sobre un estil prominent. Fruts ovoides, apiculados, glabros, negres quan secs.

Característiques

Esta sp. té grans peciols que proveïxen guarida a formigues, especialment a les spp. Pheidole bicornis. La planta també produïx substàncies alimentícies que les formigues usen com la seua principal font d'aliments. I elles defenen a la planta de la predación d'orugas herbívores i de fungi. Agregat a esta complexitat de la cadena alimentària estan els coleòpters Tarsobaenus letourneauae, un predador especialisat que viu en els seus peciols i s'alimenta de formigues i dels seus ous. Esta cadena alimentària és un eixemple d'ascens i descens ecològic, a on el predador principal afecta a tota la cadena inferior del sistema. El Tarsobaenus manté el número de formigues (reduint la seua superpoblación), que podrien causar defoliaje.

Taxonomia

Piper cenocladum va ser descrita per Anne Casimir Pyrame de Candolle i publicat en Anals de l'Institut Físic-Geogràfic i del Museu Nacional de Costa Rica 9: 168. 1896[1898].

Sinonímia

• Piper pentagonum Trel.

Vore també

• Terminologia descriptiva de les plantes
• Anex:Cronologia de la botànica
• Història de la Botànica

Bibliografia

1. Burger, W.C. 1971. Family 41. Piperaceae. En: W. C. Burger (ed.), Flora Costaricensis. Fieldiana, Bot. 35: 5–218.
2. Calleja Posada, R. 2014. Piperaceae. En: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. VII. B.I. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera i N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 129: 6–326.
3. Calleja, R. 2001. Piperaceae. En: Stevens, W.D., C. Ulloa, A. Pool i O.M. Montiel (eds.), Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85(3): 1928–1984.
4. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Ciutat de Mèxic.
5. Correja A., M.D., C. Galdames i M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamà.
6. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool i O. M. Montiel. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.
7. Tebbs, M. C. 1989. Revision of Piper (Piperaceae) in the New World 1. Review of characters and taxonomy of Piper section Macrostachys. Bull. Brit. Mus. (Nat. Hist.), Bot. 19: 117–158. View in Biodiversity Heritage Library

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Piper cenocladum.