Piquillacta

Archiu:Piquillacta Archaeological site - street.jpg

Piquillacta

El complex arqueològic de Piquillacta (en quechua: Pikillaqta, "poble de les puces") és un jaciment arqueològic conformat pels restants d'una ciutat del Antic Perú, de l'era prehispánica. Està ubicat en el districte de Lucre, província de Quispicanchi, departament del Cusco, a uns 30 km al surest de la ciutat del Cusco i a 3.250 m s. n. m., en la conca del riu Lucre i en un ambient mesotérmico del curs del riu Vilcanota. Comprén un àrea aproximada d'unes 50 hectàreas.

Va ser un dels més importants centres administratius-cultistas de la cultura wari (o Huari), entre els sigles VI a el IX de nostra era, i representa l'urbanisme planificat wari per excelència. Alguns especialistes sostenen que es va mantindre vigent fins a l'época dels incas, encara que no s'han trobat restants que corroboren dita presència.

Etimologia del nom

Piquillacta és una paraula antiga quechua composta: piki, nigua (espècie de puça), i llaqta, poble. És dir «poble de les puces», pero com també en el parla quechua piki aludix metafòricament a alguna cosa diminut, podria significar «poble puça» o «poble menut».

Estudis arqueològics

Luis E. Valcárcel va ser el primer en realisar investigacions en Piquillacta en 1927, en esta zona arqueològica va descobrir, a poca profunditat, en dos habitacions, 40 estatuillas de turquesa, examinant-les i posteriorment presentant una ponència, "Escultures de Piquillajta", en el XXV Congrés Internacional de Americanistas de l'Argent en 1932. El primer en realisar un pla detallat de Piquillacta va ser Luis A. Pardo en 1937. En 1959 Emilio Harth-Terré va realisar un reconeiximent de superfície del jaciment, al que va considerar d'orige incaico; la seua funció hauria segut el d'un immens graner com a part de l'engranage administratiu de l'imperi incaico. John Rowe va ser el primer en senyalar la filiació wari del recint, sobre la base de la seua arquitectura semblant en la ciutat de wari d'Ayacucho. Estudis posteriors, com els de William Sanders (década de 1960) i Gordon F. McEwan (década de 1980), no deixen ya dubta d'això, en evidències d'una densa ocupació humana en el recint durant el periodo del Horisó Mig. La troballa de figurillas de turquesa de 25 a 45 mm d'inconfundible estil wari, aixina com de ceràmica de la mateixa cultura, corroboren encara més l'orige wari de Piquillacta.

Vore també

• Arquitectura amerindia
• Rumicolca
• Chapull Lucre-Huacarpay

Bibliografia

• Denise Pozzi - Escot Buenano: Història del Perú III. El Perú Antic III (500-1400) El Horisó Mig i els estats regionals. Empresa Editora El Comerç S.A., Lima, 2010. ISBN 978-612-4069-88-8
• Kauffmann Doig, Federico: Història i art del Perú antic. Tom 3. Lima, Edicions PEISA, 2002. ISBN 9972-40-215-0
• Makowski, Krzysztof: Primeres civilisacions. Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom 2. Lima, Empresa Editora “El Comerç” S.A., 2004. ISBN 9972-217-17-5
• Tauro del Pi, Alberto: Enciclopèdia Ilustrada del Perú. Tercera Edició. Tom 13. PEÑ/QUI. Llima, PEISA, 2001. ISBN 9972-40-162-5
• Santillana, Julián I.: «Els estats panandinos: Wari i Tiwanaku». Inclosa en Història del Perú. Lexus Editors. Barcelona, 2000. ISBN 9972-625-35-4
• Villanueva Sotomayor, Juliol R.: El Perú en els temps antics. Història Preínca i Inca. Publicat pel diari “Ull”, edició fascicular, 2001. Edició i impressió: Quebecor World Perú S.A.
• Valcárcel, Luis E.: "Luis E. Valcárcel, Memòries", pp.216. Edicions IEP, Lima, 1981.
• Valcárcel, Luis E.:"Escultures de Piquillajta", Revista del Museu Nacional. Tom II, 01, pp.21-49. Lima, 1933.