Anar al contingut

Piritinol

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Piritinol, Piritioxina, Dipiridoxolildisulfuro o Piridoxinedisulfuro (conegut comercialment com Enerbol, o les seues marques europees Encephabol, Encefabol, Cerbon 6) és un agent nootrópico estimulant del SNC, semi-natural i hidrosoluble, anàlec de la vitamina B6 (piridoxina HCl). Considerat com a fàrmac de la categoria dels reactivadores neurocerebrales, s'ha aprovat en varis països europeus, com Àustria, Alemània, França, Itàlia, Portugal i Grècia per al tractament sintomàtic de danys crònics en la funció cerebral d'alguns síndromes de demència, síndrome psicoorgánico, i per a tractar seqüeles provinents de traumatismes craneoencefàlics i trastorns cerebrovasculares. S'ha propost la seua ocupació en encefalopaties d'orige circulatori, accidents hemorrágicos cerebrals, síndromes evolutius cerebrals i fatiga intelectual. També podria ser útil en trastorns d'atenció en hiperactivitat.[1][2]

S'ha sugerit també que el seu consum podria millorar l'eixercite dels pacients en proves de memòria, pero això ha segut descartat; en canvi sí sembla millorar el rendiment intelectual (escala "Critical Flicker Fusion" (CFFT) i "Choice Reaction Clave" (CRT)).[3] Ademés, s'ha trobat que grans dosis de piritinol podrien ajudar a reduir les migranyes.[4]

El piritinol activa el metabolisme de les neurones realçant l'aporte d'oxigen i glucosa al cervell, incrementant la microcirculación cerebral, aumentant la lliberació d'acetilcolina en les sinapsis, i permetent que la glucosa passe més fàcilment a través de la barrera hematoencefálica. Ademés aumenta el potencial de membrana i la concentració de fosfolípits.[2] És també un antioxidant de gran alcanç que neteja els radicals oxhidrilos creats en els mateixos processos.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Wiese JG, Shlipak MG, Browner WSAnnals of Internal Medicine.132(11)
    897–902.
  2. 2,0 2,1 Jesús Sánchez Lizausaba. «PIRITIOXINA».
  3. Hindmarch I, Coleston DM, Kerr JS(1990).Neuropsychobiology.24(3)
    159–64.doi:10.1159/000119478.
  4. Wiese JG, Shlipak MG, Browner WSAnnals of Internal Medicine.132(11)
    897–902.