Piroelectricitat
La piroelectricidad és la propietat que presenten certs materials que somesos a canvis de temperatura experimenten canvis en la polarisació elèctrica, per lo que dits canvis de temperatura induïxen un camp elèctric en l'interior del material, causat per moviment de càrregues positives i negatives en els extrems oposts de la superfície. Açò té numeroses aplicacions pràctiques, com per eixemple la construcció de termómetros electrònics.
Este tipo de fenomens ocorre en materials dielèctrics que tenen polarisació espontànees produïdes per dipols orientats.
La piroelectricidad està estretament relacionada en la piezoelectricidad, de tal modo que tots els materials piroeléctricos són també piezoelèctrics.
Descobriment
[editar | editar còdic]En 1824, el científic i naturaliste escocés sir David Brewster (1781–1868) va demostrar efectes piezoelèctrics utilisant sal de la Rochelle,[1] decidint nomenar l'efecte piroelectricidad.[2]
l'efecte piroeléctrico es va descobrir després en mineralés com cuarzo i turmalina i uns atres cristalés iònics. Es desenrolla en les cares opostes de cristals asimètrics. La direcció de propagació sol ser constant a lo llarc d'un material piroeléctrico, encara que la pot modificar un camp elèctric propenc.
El material cristalí que constituïx un sensor piroeléctrico genera una menuda càrrega elèctrica quan està expost a calor en modalitat de radiació infrarroja. El cristal canvia si la cantitat de radiació és notable, i també varia la càrrega. Llavors es pot medir en un dispositiu FET (sigles en anglés): transistor d'efecte de camp, construït dins del sensor. Són més ràpits que els termoparellés.
Aplicacions
[editar | editar còdic]Les aplicacions més comunes d'estos sensors piroeléctricos són:
- Pirómetros (per a medició de temperatura a distància en forns, vidre o metal foss).
- Sensorés passius d'infrarrojos
- Medició de radiació.
- Detecció de flames.
- Detecció de pèrdues de calor en oficines, residències o edificis.
- Medicions de potències generades per fonts de radiació.
- Analisadors de IR (rajos infrarrojos).
- Detectors de CO2 i d'atres gasos que absorbixen radiació.
- Detectors de IR (rajos infrarrojos) emesos pel cos humà, per a detecció d'intrúss i de presència
- Sistemes d'encés automàtic d'allumenament o de calefacció de vivendes, obertura de portes.
- Detecció de polsos làser d'alta potència.
- Termómetros d'alta resolució (6 x 10 °C).
- Detectors de persones o de moviment.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «A Short History of Ferroelectricity». Talari.com. Consultat el 4 de maig de 2016.
- ↑ Brewster, David (1824). “Observations of the pyro-electricity of minerals”. The Edinburgh Journal of Science 1: 208–215.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Piroelectricidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.