Flama (química)
Quan es produïx la combustió d'un element inflamable en una atmòsfera rica en oxigen, s'observa una emissió de llum, que pot aplegar a ser intensa, denominada flama.
Totes les reaccions la combustió són molt exotèrmicas i desprenen gran cantitat d'energia en forma de calor. La flama és provocada per l'emissió d'energia dels àtoms d'algunes partícules que es troben en els gasos de la combustió, en ser excitats per l'intensa calor generada en este tipo de reaccions.
Tipos de flames
[editar | editar còdic]açò és per l'interacció que existix entre tots els composts. Atenent a cóm s'incorpora l'oxigen a la flama, podem distinguir:
Flames de premezcla.- Quan el combustible i comburente van mesclats prèviament a la combustió, com en el cas d'un mistera bunsen. En estes flames la combustió és més completa i permeten alcançar majors temperatures, presentant atres característiques com la tonalitat blava.
Flames de difusió.- Les flames de difusió són les que es generen de forma natural quan es troben el combustible i l'aire sense mescla prèvia en un mateix lloc. La difusió seria el moment en el que un gas inflamable es troba de forma natural en l'oxigen de l'aire. La zona a on es produïx este fenomen es denomina zona de reacció, no és molt extensa i és a on es produïx la combustió.
Diferents formes de la flama
[editar | editar còdic]Crides de premezcla
[editar | editar còdic]Es poden diferenciar tres zones:[1] Zona de precalentamiento: En eixir la mescla de combustible/comburente encara no posseïx la temperatura necessària per a reaccionar, aumentant esta segons s'aproxima a la següent zona Zona reacció: Una volta alcançada la temperatura d'ignició la mescla reacciona lliberant calor i formant els productes en funció dels reactius. Zona de post reacció: Els gasos productes de la reacció es van gelant i deixen d'emetre llum.. una definició més breu: són aquelles en la que el combustible fluïx en un adicional d'aire o oxigen. eixemple: cremadors de gas.
Flames de difusió
[editar | editar còdic]Per la seua complexitat, és a on més s'ha alvançat gràcies als alvanços en el aparataje de medició, podent descriure's varis models.
Model de tres zones o les parts de la flama
[editar | editar còdic]El primer que va publicar un estudi científic sobre la flama i la seua estructura va ser Michael Faraday en 1908 en The Chemical History of a Candle en el que per mig d'uns senzills experiments va identificar tres zones en la flama: Zona interna: La cera fosa de la vela es vaporiza al voltant de la mecha, creant una zona en la que lo únic que hi ha és gasos combustibles per lo que no pot combustionar. A esta zona també se li denomina zona freda o zona obscura ya que en ella no s'emet llum. Zona intermija: En el llímit de la zona interna el combustible comença a mesclar-se en l'oxigen circumdant permetent la seua combustió. És la regió en la que la temperatura és molt elevada de manera que emet llum. Zona externa: En ella predomina l'oxigen circumdant, per lo que els radicals lliures formats en les zones de major temperatura es combinen en l'oxigen completant l'oxidació o ben escapant en forma de suja.
Model de quatre zones
[editar | editar còdic]Estudis més recents han permés observar que les flames de difusió presenta zones en les que la seua combustió s'assembla a les flames de premezcla en aquelles zones que millor aporte d'oxigen tenen, en la zona inferior i en la capa més externa, apreciable a simple vista ya que presenten característiques comunes com a poca lluminositat i color blavenc.[2][3]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Llama (química)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.