Suja
.jpeg){kind=link}
Es diu suja a les partícules sòlides de tamany molt menut (de 25 a 700 nanómetros) en la seua majoria compostes de carbono negre impuro, polvorisat, i generalment de colors obscurs més be negruzcos resultants de la combustió incompleta o pirólisis d'un material orgànic (que conté carbono) com fusta, carbó, fueloil, residus d'oli, paper, plàstics i desperdicis domèstics. En general té un contingut de carbono de fins al 60 %, un alt contingut de material inorgànic i una fracció orgànica.[1][2]
El seu aspecte és similar a la cendra pero en un to més negre.
La suja causa càncer i malalties pulmonars.[3]
És la segona causa més important del calfament global.[4][5]
Descripció
[editar | editar còdic]La formació de suja és un procés complex, una evolució de la matèria en la que un número de molècules travessen moltes reaccions físiques i químiques en qüestió de milisegons.[2]
La suja és carbono amorfo en forma pareguda a la pols. La suja en fase gaseosa conté hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP).[2][6] Els HAP en la suja són mutágenos coneguts[7] i estan classificats com un carcinógeno per als humans pel International Agency for Research on Cancer (IARC).[8]
La suja es forma durant la combustió incompleta de molècules precursores com el acetileno. Consistix en nanopartículas aglomeradas en diàmetros entre 6 i 30 nm.
Les partícules de suja poden mesclar-se en òxits metàlics i en minerals i poden recobrir-se en àcit sulfúric.[2][9]
En els últims estudis es recomana usar el terme suja refractario (refractory black carbon, rBC).[5]
Mecanisme de formació de la suja
[editar | editar còdic]Molts detalls de la química de la formació de la suja permaneixen sense resposta, pero hi ha alguns acorts:[2]
- La suja comença en algun precursor químic o sobre alguna superfície com la paret d'un fumeral.
- Es produïx una nucleación de molècules pesades per a formar partícules.
- El creiximent de la superfície de la partícula es produïx en absorbir molècules en fase gaseosa.
- La coagulació es produïx per colisions partícula-partícula reactives
- L'oxidació de les molècules i les partícules de suja reduïx la formació de suja.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ IARC (ed.): «Soot, as found in occupational exposure of chimmey sweeps» (en anglés). Consultat el 27 d'agost de 2017.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4
Renewable and Sustainable Energy Reviews.48
- 635–647.doi:10.1016/j.rser.2015.04.019.
- ↑ (2013).Journal of Geophysical Research: Atmospheres.118(11)
- 5380.doi:10.1002/jgrd.50171.
- ↑ Juliet Eilperin. The Washington Post (ed.): «Black carbon ranks as second-biggest human cause of global warming». Consultat el 4 de febrer de 2013.
- ↑ 5,0 5,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaJGR - ↑ Rundel, Ruthann, "Polycyclic Aromatic Hydrocarbons, Phthalates, and Phenols", in Indoor Air Quality Handbook, John Spengleer, Jonathan M. Samet, John F. McCarthy (eds), pp. 34.1-34.2, 2001
- ↑ Rundel, Ruthann, "Polycyclic Aromatic Hydrocarbons, Phthalates, and Phenols", in Indoor Air Quality Handbook, John Spengleer, Jonathan M. Samet, John F. McCarthy (eds), pp. 34.18-34.21, 2001
- ↑ Inchem.org (ed.): «Soots (IARC Summary & Evaluation, Volume 35, 1985)». Consultat el 4 de febrer de 2013.
- ↑ Niessner, R. (2014), The Many Faç of Soot: Characterization of Soot Nanoparticles Produced by Engines. Angew. Chem. Int. Ed., 53: 12366–12379. doi:10.1002/anie.201402812
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hollín» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.