Mistera Bunsen
Una mistera o cremador Bunsen és un instrument utilisat en els laboratoris científics per a calfar, esterilisar o procedir a la combustió de mostres o reactius químics.[1][2][3][4][5]
Va ser inventat per Robert Bunsen en 1857 i proveïx una transmissió molt ràpida de calor intensa en el laboratori. És un cremador de gas natural o de gasos licuados procedents del petròleu (normalment propà, butà o una mescla d'abdós), sent la flama el producte de la combustió d'una mescla regulable d'aire en un d'estos gasos.[6]
Història
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
En 1852 la Universitat de Heidelberg va contractar a Bunsen i li va oferir assignar-li un nou edifici de laboratoris. La ciutat de Heidelberg havia començat a instalar l'allumenat públic per mig de fanals de gas, per lo que l'universitat va poder dotar al nou laboratori de suministrament de gas.
Les dissenyadores de l'edifici varen prevore l'utilisació del gas no solament per a l'allumenament, sino que també varen instalar cremadors per a les operacions de laboratori. En els cremadors de laboratori era desijable maximizar la temperatura i minimisar la lluminositat. No obstant, els cremadors de laboratori existents per llavors deixaven molt que desijar, tant en térmens de la calor de la flama, com respecte a la seua economia i simplicitat.
Mentres l'edifici estava en construcció a finals de 1854, Bunsen va sugerir certs principis de disseny al mecànic de l'Universitat, Peter Desaga, a qui va demanar que construïra el prototip d'una mistera. El disseny de Bunsen/Desaga era molt eficient en la generació de calor, en la reducció de la suja generada i en l'obtenció d'una flama no lluminosa per mig de la mescla del gas en l'aire de manera controlada abans de la combustió. Desaga va idear uns recalats ajustables per a l'aire en la part inferior del cremador cilíndric, en la flama d'encés en la part superior. En el moment en que l'edifici es va inaugurar a principis de 1855, Desaga havia construït cinquanta d'estos cremadors per als estudiants de Bunsen. Dos anys més tart va publicar una descripció de la mistera Bunsen, i molts dels seus colegues pronte varen adoptar este disseny.
Gustav Kirchhoff i Robert Bunsen varen construir cap a 1860 un espectroscopi per a l'anàlisis dels patrons lumínicos generats per mig del calfament de diverses substàncies en la seua mistera, procediment que va permetre descobrir en molt poc temps el cesi (1860), el rubidi (1861), el talio (1861) i el indi (1863).[7]
Principis similars havien segut utilisats anteriorment per Michael Faraday en el disseny d'un cremador, aixina com en un dispositiu patentat en 1856 per l'ingenier de gas R.W. Elsner, pero no varen obtindre la difusió del disseny de Bunsen/Desaga.
Les misteres Bunsen seguixen amprant-se actualment en laboratoris de tot lo món.[6] No obstant, el desenroll d'instrumental de laboratori més modern ha anat relegant a la mistera Bunsen al paper d'un mig auxiliar, encara que encara en gran presència en les pràctiques de laboratori[8] de moltes disciplines acadèmiques, a on s'utilisa en la formació bàsica de l'alumnat de numeroses facultats i del personal de tot tipo de laboratoris.
Seguix sent usat especialment per a facilitar el doblat de vidre de laboratori i a voltes per a calfar líquits (encara que atres tipos de cremadors o calefactores elèctrics solen ser més adequats). Per a les proves de espectrografía, ha segut substituït sistemàticament per dispositius analítics automàtics, molt més precisos al no dependre de l'ajust manual de les condicions de partida de l'ensaig a realisar, ni de l'interpretació efectuada per un tècnic de laboratori de les llectures obtingudes.
Armat de l'equip
[editar | editar còdic]En l'ajuda d'una mànega conectar l'un extrem en l'eixida de gas i l'atre extrem en l'entrada de la mistera.(verificar la correcta conexió) Verificar que la claus de la mistera es trobe tancada. Encendre en l'ajuda d'un fòsfor o fosforera, obrir la claus de forma prolongada fins a tindre una flama groga. Ajustar l'entrada d'aire a través dels orificis girant dita entrada fins que la flama es torne blava.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1956).J. Chem. Ed..33
- 20–21.doi:10.1021/ed033p20.
- ↑ Rocke, A. J. (2002). «Bunsen Burner», Oxford Companion to the History of Modern Science, p. 114.
- ↑ Jensen, William B.(2005).J. Chem. Ed..82(4)doi:10.1021/ed082p518.
- ↑ Griffith, J. J. (1838). Chemical Reactions – A compendium of experimental chemistry, 8th edició, Glasgow: R Griffin and Co..
- ↑ (1950).J. Chem. Educ..27(9)doi:10.1021/ed027p514.
- ↑ 6,0 6,1 Ihde, Aaron John (1984). The development of modern chemistry, Courier Dover Publications, pp. 233–236. ISBN 978-0-486-64235-2.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaWTH - ↑ «The Bunsen Burner» (en en). HST Chemistry. Consultat el 26 de juny de 2016.
- ↑ «Mistera Bunsen». Consultat el 25 de giner de 2023.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mechero Bunsen» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.