Reactiu

Reactiu

Els reactius, com el sofre (en la image), són els materials de partida que s'utilisen en les reaccions químiques.

Un reactiu és una substància o compost afegit a un sistema per a provocar una reacció química, o afegitó a provar si es produïx una reacció. Els térmens reactiu i reactant a quin s'usen indistintament; no obstant, un reactant és més específicament una substància consumida en el curs d'una reacció química. Els solvents, encara que estan involucrats en la reacció, generalment no es diuen reactius. De manera similar, els catalisadors no són consumits per la reacció, per lo que no són reactius. En la bioquímica, especialment en conexió en l'enzima de reaccions catalizada, els reactius es denominen comunament substrats.

Química Orgànica

En química orgànica, el terme "reactiu" denota un ingredient químic (un compost o mescla, típicament de molècules orgàniques menudes o inorgàniques) introduït per a causar la transformació desijada d'una substància orgànica. Els eixemples inclouen el reactiu de Collins, el reactiu de Fenton i els reactius de Grignard. En química analítica, un reactiu és un compost o mescla usada per a detectar la presència o absència d'una atra substància, per eixemple, per un canvi de color, o per a medir la concentració d'una substància, per eixemple, per colorimetria. Els eixemples inclouen el reactiu de Fehling, el reactiu de Millon i el reactiu de Tollens.

Preparacions comercials o de laboratori

En preparacions comercials o de laboratori, el grau reactiu designa substàncies químiques que complixen en els estàndars de purea que garantisen la precisió científica i la fiabilitat del anàlisis químic, les reaccions químiques o les proves físiques. Les normes de purea per als reactius són establides per organisacions com ASTM International o la American Chemical Society. Per eixemple, l'aigua en calitat de reactiu deu tindre nivells molt baixos d'impurees com els ions de sodi i clorur, sílice i bactèries, aixina com una resistividad elèctrica molt alta. Els productes de laboratori que són menys purs, pero que seguixen sent útils i econòmics per a treballs no exigents, poden designar-se com de grau tècnic, pràctic o cru per a distinguir-los de les versions de reactius.